Resultats de la cerca

Vida i obra Fou catedràtic de llatí a l’Estudi General de Barcelona durant el darrer terç del s XVI Publicà Adjunta Ciceronis Barcelona 1579, complement del catàleg Epitheta M T Ciceronis sobre els sinònims utilitzats per Ciceró del seu mestre PJ ↑ Nunyes , i la gramàtica llatina Latine declinandi et conjugandi methodus Barcelona 1595 Disposà d’una biblioteca particular molt notable per a l’època Bibliografia Madurell Marimon, JM 1980-1981 Vegeu bibliografia

Fundat el 2003, la primera presidenta fou Cati Jurado i Marimon Participa en la Lliga de Girona des del 2003, en la Copa Generalitat des del 2005 i en la Lliga nacional des del 2010 La temporada 2006-07, amb la incorporació de nous jugadors procedents del desaparegut equip Spuknics formà un equip més competitiu Guanyà una Copa Generalitat 2009 Alguns dels jugadors més destacats són Jordi Burgas, Maria Cuenca, Joan Perea i Margarita López

El 1696 era oïdor militar de la generalitat de Catalunya, i el 1697 lluità contra la invasió francesa del duc de Vendôme Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Durant la guerra de Successió es passà al bàndol de Felip V i hagué de fugir de Barcelona 1705 S'incorporà a l’exèrcit del duc de Berwick 1713 durant el setge de Barcelona en caure la ciutat li foren confiats càrrecs administratius El 1718 fou regidor de l’ajuntament de Barcelona

Nasqué per omplir el buit deixat per la Secció de Cinema Amateur de l’Agrupación Artístico-Literaria Cervantes Edità un modest butlletí 1977-79 i, sobretot, celebrà concursos de diferents àmbits local, comarcal o estatal, que foren els autèntics impulsors del grup Els films més importants, alguns dels quals eren anteriors a la creació de la secció, foren Max el gos perdut 1970, Àngel Garcia nova versió el 1993 Vísperas de fiesta 1971 i Del ligue y otras cosas 1973, tots dos de Jordi Bringué Ayer y hoy 1971, Pau Giralt La cita 1971 i La puerta cerrada 1976, ambdós de Manuel Villanova Cásate y…

Des del s IX pertangué als Cervelló, els quals vers el 1297 la vengueren al rei aquest la vengué als comtes de Pallars, i aquests 1345, als Arborea El 1367 l’adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, i mitjan s XVI passà per successió als Erill Després fou creat un indivís una meitat passà als Perapertusa, als Bournonville i als Pinós, que el 1733 la vengueren als Dalmau i l’altra meitat passà als Despalaus, als Tord i als Marimon

El castell de Castellmeià s XIII fou refet en part a la fi del s XVI i és en bon estat de conservació N'eren senyors els Vergós, senyors també de Santa Maria de Meià i de Majanell al final del s XVII passà a Francesc de Junyent i de Marimon, al qual fou concedit el 1716 el marquesat de Castellmeià , únic títol concedit per Felip V a un català després de l’inici de la Guerra de Successió Passà als Amat, als Càrcer i als Vilallonga

Era fill de Francesc de Plandolit-Targarona i Serratosa i oncle de Guillem de Plandolit i d’Areny Era coronel de l’exèrcit i el 1822, amb motiu de l’aixecament de les tropes reialistes contra el captiveri de Ferran VII a Cadis, dirigí el moviment insurreccional, originat a la Seu d’Urgell, a la plana de Vic Obtingué el grau de coronel i fou segon comandant general de les forces reialistes a Catalunya El 1828 es casà amb Beneta d’Esteve i de Marimon

El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que collaborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309 El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília

El Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya aixeca la quarantena a les últimes granges catalanes afectades de pesta porcina, situades a la zona d’Albesa, a la Noguera L’acord és anunciat pel conseller Francesc Xavier Marimon, el qual també recorda als ramaders la necessitat de mantenir la prudència que ha permès el control de l’epidèmia, declarada oficialment el 18 d’abril de 1997 Des d’aleshores s’han sacrificat a Catalunya 874780 porcs, pels quals els ramaders han rebut 180000 milions de pessetes en indemnitzacions

La ministra espanyola de Medi Ambient, Isabel Tocino, i els consellers d’Agricultura, Francesc Xavier Marimon, i de Medi Ambient, Joan Ignasi Puigdollers, signen a Madrid un protocol que desencalla la construcció del canal Segarra-Garrigues, el qual s’enllestirà l’any 2005 L’acord permetrà el regatge de 52000 hectàrees, que podran ser ampliades a 90000 L’obra serà finançada amb l’aportació de 110000 milions de pessetes per la Generalitat i 54000 milions pel Ministeri quantitats que inclouen el percentage que anirà a càrrec de les comunitats de regants