Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Racó dels Cirers
Caseria
Caseria (35 h diss [1970]) del municipi de Bocairent (Vall d’Albaida), a l’extrem oriental del terme, al vessant meridional de la serra de Mariola.
serra de la Fontfreda
Serra
Alineació muntanyosa (1 093 m) al límit de la Vall d’Albaida (Bocairent) amb l’Alcoià (Alcoi), continuació cap al SW de la serra de Mariola.
el Comtat
Història
Comarca del País Valencià, a la regió de Xàtiva.
La geografia El cap de comarca és Cocentaina És situada al ple de les serralades bètiques valencianes i, com a continuació del muntanyam prebètic de l’Alcoià, constitueix una contrada molt irregular, on les diferències absolutes de nivell depassen els 1100 m L’ampla depressió integrada per la foia de Cocentaina es prolonga per la vall de Perputxent, longitudinal i seguida pel riu d’Alcoi, que travessa després l’estret de l’Orxa per penetrar a la Safor L’orografia té una orientació general ENE - WSW, amb predomini de les vergències meridionals i dels flancs septentrionals espadats Gairebé tots…
Sant Tomàs
Ermita
Ermita del municipi de Bocairent (Vall d’Albaida), a l’E de la vila, a 918 m alt., al sector més alt de la serra de Mariola.
tossal de l’Àguila
Elevació del terreny al límit de les conques del Vinalopó i del Xúquer, entre els municipis de Banyeres de Mariola (Alcoià) i de Bocairent (Vall d’Albaida).
Les isobrials
Les isobrials ens introdueixen al conjunt d’ordres de molses netament pleurocàrpiques, amb caulidis primaris prostrats, irregularment ramificats, i caulidis secundaris ajaguts o erectes, ramificats de forma irregular, pinnada com una ploma o dendroide com un arbret La càpsula és erecta, de peristoma doble però l’intern, sovint simplificat Fontinalis antipyretica és una molsa aquàtica que forma masses en forma de plomall, de color verd fosc o verd negrós, flotants, agafades a les roques molles o, sobretot, als còdols, arrels, etc, submergits, en aigües mogudes, fredes i pures, en terrenys…
estany Tort
Estany
Estany de la capçalera de la vall Fosca (Pallars Jussà), damunt Cabdella, un dels més grans de la conca del Flamisell, que rep l’aigua de l’estany Mariola.
Forma part del sistema d’alimentació de la central hidroelèctrica de Cabdella
alt de la Barcella
Cim
Cim (1 210 m) de la serra Fenossosa, a l’Alcoià, entre la vall de Biar (terme de Banyeres de Mariola) i la foia de Castalla (terme d’Onil).
Biar
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la zona de contacte de l’altiplà de Villena i els contraforts occidentals de la serra de Mariola (serra de Biar, 1.119 m).
Forma part de la vall de Biar, a la conca alta del Vinalopó, riu que travessa el terme en direcció NE-SW L’agricultura ocupa la meitat de la superfície del terme predomina absolutament el secà 2951 ha sobre el guaret 1360 ha i el regadiu 429 ha, que produeix fruiters i hortalisses Els conreus més estesos són les oliveres, els ametllers, els cereals i la vinya La propietat de la terra és bastant repartida i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia ovina i la porcina tenen una certa importància Les indústries tradicionals alimentàries farineres, olis, dolços i torrons i de…
l’Alcudieta del Comtat
Municipi
Poble del municipi de Cocentaina (Comtat), situat a l’esquerra del riu d’Alcoi, a mig camí de Cocentaina a Muro del Comtat, al peu de la serra de Mariola.
Pertanyia a la parròquia de Cocentaina, però al s XVI fou erigida parròquia independent amb els antics llocs de Benitaer, l’Alqueria de N'Aranda i l’Alqueria de Ferris com a annexos Era lloc de moriscs que el 1609, al temps de llur expulsió, era habitat per 60 famílies