Resultats de la cerca

Biografia Al principi dels anys setanta es vinculà als corrents de l’art conceptual amb accions a la natura representatives de les propostes de land art a Catalunya Destaquen treballs com ara Duna 1973 i Dona-arbre 1973 i exposicions com “Naturaleses naturals” 1973, a la Sala Vinçon de Barcelona, “Translacions” 1977, a la Sala Tres de Sabadell i “Terra” 1981, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Participà en la Biennal de París 1978 i a la Biennal de Venècia 1978 A patir dels anys vuitanta el seu treball se centrà en el dibuix i la pintura Farigola 1979 Fundació Míró, Barcelona Des del…

Vida i obra Catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, de la qual fou vice-rector 1981-86, fou també el primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’ Institut d’Estudis Catalans , i director de la revista Ítaca Des del 1991 fou membre ordinari de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Filològica, d’on ocupà el càrrec de secretari general 1998-2002 Traduí Herodes Mimiambs , Xenofont d’Efes Efesíaques , Iorgos Seferis Mithistòrima i Plató Protàgoras Publicà estudis sobre l’origen de la novella antiga La novela en la antigüedad…

Funcionari de correus fins el 2003, estudià Història Contemporània 2012-15 Membre del Partit dels i les Comunistes de Catalunya PCC, en fou secretari general de les joventuts i director de l’òrgan oficial, Avant 1989 Coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa EUiA 2000-12, fou membre de la presidència federal d’Esquerra Unida 2002-12, vicepresident de la coalició Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, membre del comitè executiu del PCC, del consell de presidents del Partit de l’Esquerra Europea i afiliat a Comissions Obreres Diputat al Parlament de Catalunya…

De família acomodada, rebé una acurada educació, mantingué amistat amb Carme Karr i Víctor Català i collaborà a Feminal i a Mercurio de Barcelona Arran d’una llarga estada a la cartoixa de Valldemossa —on es relacionà amb l’arxiduc Lluís Salvador— publicà la  Guía histórico-descriptiva de Valldemosa y Miramar 1910 —illustrada pel seu fill Elvir Sans —, una de les primeres mostres del gènere a Mallorca, traduïda al francès el 1915 Publicà també una única obra literària, Valldemossines 1911, recull de narracions i descripcions paisatgístiques i històriques

Ingressà en la Companyia de Jesús 1887, es llicencià en ciències físicoquímiques a València 1896 i es doctorà en química a Lovaina 1904 Fundà el Laboratori de l’Ebre, a Tortosa 1905, on investigà, dirigí tesis doctorals i feu publicacions importants, com un Manual de química moderna 1910, en castellà, que assolí catorze edicions, amb més de cent mil exemplars Fundà l’ Institut Químic de Sarrià 1916, que dirigí durant quaranta anys Fou president en dues ocasions de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1921 inicià la publicació de la revista de química Afinidad

Començà a jugar al Patín Club Skating, marxà al Sant Boi i passà a l’equip reserva del RCD Espanyol 1950-53, període durant el qual disputà alguns partits amb el primer equip Jugà al CP Sant Sadurní 1953-56, el FC Barcelona 1956-59, amb el qual fou campió de Catalunya 1957 i d’Espanya 1958, l’SFERIC de Terrassa 1959-60, l’Arrahona de Sabadell 1960-62, el CP Vic 1962-63, el CP Calafell 1963-65, com a jugador entrenador, i el CH Mataró 1965-67, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1967 Tornà al Calafell com a jugador entrenador 1967-68 i continuà amb la mateixa tasca al CE Arenys de Munt 1968-…

Obtingué el títol de mestre el 1880, i exercí en una escola privada fins el 1883, que guanyà una plaça a l’escola pública de Sant Pere de Ribes El 1896 fou nomenat director de l’Escola Unitària d’Esplugues de Llobregat El 1910 es traslladà a Arenys de Munt, on exercí fins la seva jubilació, el 1926 Home de fortes inquietuds cíviques, el 1917 fou un dels fundadors del Centre Moral d’Arenys de Munt, on tingué com a alumne, entre d’altres, Antoni Paluzie i Borrell Després de jubilar-se seguí fent classes de català i d’esperanto Al llarg de la seva vida dugué a terme una important tasca…

És el cim de la serra de Miralles que constitueix el sector central de la serralada que, seguint una direcció SW-NE, uneix el turó de Queralt amb la tossa de Montbui

Fill de pare probablement català i mare catalana de família de reialistes francesos immigrats durant la Revolució Féu els primers estudis al Collegi Valldemia de Mataró, i es formà com a pintor al taller de Ramon Martí i Alsina, on fou condeixeble dels integrants de la primera fornada de realistes catalans del vuit-cents Installat a París 1863-66, és possible que estudiés, aconsellat pel seu mestre, que també hi havia estudiat, amb Courbet, puix que la seva producció juvenil, fins a la darreria dels anys setanta, té un vigorós accent realista, que posteriorment es debilità D’aquella primera…

Llicenciat en dret, s’especialitzà en dret urbanístic, i posteriorment es diplomà en institucions europees Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1976, fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya 1980, de la qual fou membre del Comitè Executiu Nacional 1982-84 i president del Consell Nacional 1984-86 Posteriorment ha estat secretari general 1986-88, president 1988-91, vicesecretari de la Mesa del Consell Nacional de CDC i membre del Comitè Executiu Nacional de CDC fins el 1999, i membre de la Comissió per la Refundació del Catalanisme 2007 Des del 2008 és…