Resultats de la cerca

Practicà l’hoquei sobre patins i l’esquí alpí, com el seu germà Joan, abans d’iniciar-se en les curses de cotxes com a copilot d’aquest Fou campió de Catalunya 1975, 1976 de rallis i campió d’Espanya de muntanya 1975 en la categoria GT Disputà el Ralli de Montecarlo i proves internacionals de circuit, com les 24 Hores de Le Mans, els 1000 Km i les 6 Hores de Barcelona, formant part de l’Escuderia Montjuïc El seu palmarès té 33 victòries absolutes i prop de 80 de classe, la majoria al volant de diversos vehicles de la marca Porsche

Estudià música i cant a París, on el 1945 debutà com a Gilda Rigoletto abans d’interpretar el paper de la Reina de la Nit La flauta màgica Posteriorment es presentà amb èxit a l’Òpera Còmica de la capital francesa, a Brusselles i a Montecarlo El 1953 tornà a París, on protagonitzà El rapte del serrall L’any següent realitzà el seu debut als Estats Units, amb unes memorables funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de San Francisco Dotada d’un registre sobreagut amb gran facilitat per a la coloratura , destacà en papers de gran lluïment vocal i virtuosístic Protagonitzà…

El 1860 fou arquitecte de la vila de París i féu el projecte de l’Opéra 1861-75 En aquest edifici dissenyà tots els elements decoratius, a excepció de la pintura i l’escultura Amb aquesta obra, prototip de l’eclecticisme, hom volia instaurar un estil arquitectònic nacional, típic del Segon Imperi, en contraposició amb el racionalisme medievalista propugnat per Viollet-le-Duc Unes altres obres seves són les sales de joc i de concerts del Casino de Montecarlo 1878, el casino i el balneari de Vittel i l’observatori de Niça Escriví À travers les arts 1869, Étude sur le théâtre 1871 i…

Estudià al Conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1942 a l’Òpera Garnier com a Margaret Le Roy d’Ys Després d’interpretar altres títols del repertori francès i, ocasionalment, petits papers del mozartià, com la primera dama de La flauta màgica , s’especialitzà en R Wagner, de qui interpretà els papers de Kundry Parsifal , Brunilde La valquíria i Sigfried , Senta El vaixell fantasma i Isolda, amb els quals es presentà a Montecarlo i a l’Òpera de Berlín La seva veu de soprano dramàtica li permeté encarnar igualment personatges d’òpera verista italiana, i també el…

S’inicià com a pilot de l’escuderia MAC Reus en la pujada en costa a Alfara 1968 També competí per l’Scipio, el Motor Club Tortosa, el Club Automobilisme Baix Camp, l’Arcus Sport i el Valls Racing Motorsport Fou tres cops campió d’Espanya de muntanya en karts de 250 cc 1979, de grups N de rallis 1982 i de muntanya 1982 Disputà el Ralli de Montecarlo, puntuable per al Mundial de rallis 1989 Un cop retirat, presidí el Club Automobilisme Baix Camp, l’Arcus Sport, el Valls Racing Motorsport i l’Escuderia Costa Daurada Dirigí durant més de dues dècades la delegació territorial de la Federació…

Estudià cant a París i el 1920 debutà a l’Òpera de Niça Dos anys més tard cantà el Rèquiem de G Fauré a la capital francesa El mateix 1922 fou contractada per l’Òpera de París, on cantà una petita part en Hérodiade J Massenet Combinà les seves actuacions a la capital francesa, especialment al Palais Garnier i a l’Òpera Còmica, i altres actuacions a Brusselles, Montecarlo, Niça, Nàpols, Barcelona i fins i tot Buenos Aires, ciutat on estrenà les Sadko de N Rimskij-Korsakov Especialitzada en el paper de Mélisande, a més de les seves aparicions teatrals també realitzà esporàdiques…

Considerada una nena prodigi, rebé lliçons de música de ben petita i, ja adolescent, estudià a San Francisco Posteriorment, amplià la seva formació a Milà, on fou deixebla de M Bavagnoli El 1927 debutà al Teatre Nacional de Milà, on es presentà com a Gilda Rigoletto , paper amb el qual sempre obtingué èxits clamorosos i que enregistrà al final dels anys quaranta amb el baríton G Taddei Entre el 1931 i el 1949 actuà sovint a les òperes de Montecarlo, Nàpols, Florència i Roma, al Teatro alla Scala de Milà i al Covent Garden El 1947 cantà per darrera vegada a la Scala, on presentà…

Debutà el 1910 a Vercelli amb La Traviata i la temporada 1915-16 es presentà a la Scala de Milà, on interpretà El príncep Ígor i Manon El 1917 estrenà La rondine G Puccini a Montecarlo, i del 1919 al 1941 actuà amb èxit als Estats Units, especialment a l’Òpera de Chicago i al Metropolitan de Nova York Es destacà en diversos teatres d’Itàlia, on fou un dels intèrprets de referència d’òpera francesa, especialment de compositors com L Delibes, J Massenet, etc Ocasionalment exercí la tasca de compositor, i entre les seves obres cal citar l’opereta La principessa Liana 1929 i…

Inicià la carrera d’actor, però aviat es decidí pel cant, que estudià a París, on debutà a l’Òpera Còmica amb La Carmélite , de R Hahn, el 1902 Tres anys més tard es presentà a l’Òpera de París, on posteriorment estrenà diverses obres de compositors francesos contemporanis, especialment de J Massenet També ho feu a l’Òpera de Montecarlo, escenari on el 1911 participà en les primeres funcions de Déjanire , de C Saint-Saëns De manera ocasional, interpretà papers en òperes italianes, especialment Aïda Entre el 1913 i el 1922 es presentà a les òperes de Boston, Chicago i Buenos…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1892 debutà a l’Òpera Còmica com a tenor Posteriorment, centrà la seva carrera en l’opereta i estrenà diverses obres d’aquest gènere d’autors contemporanis A partir del 1900 tornà a assumir papers operístics, especialment de compositors francesos, que interpretà a la Sala Favart, amb èxits com Pelléas et Mélisande , de C Debussy 1902, o L’hora espanyola , de M Ravel 1911 Centrà gran part de la seva carrera artística a París i, ocasionalment, es presentà a les òperes de Montecarlo i Nova York, ciutat aquesta darrera on actuà el…