Resultats de la cerca

Periodista de professió, les seves novelles versen sobre el món dels immigrats italians als Estats Units, molt especialment en l’aspecte de les vinculacions d’aquests a la màfia Aconseguí una notable popularitat, sobretot a partir de l’adaptació al cinema de la seva novella The Godfather 1969 per FFCoppola el 1972 Altres novelles seves són The Dark Arena 1955, The Fortunate Pilgrim 1964, Inside Las Vegas 1977 i Salvatore Giuliano 1984, sobre el bandoler sicilià d’aquest nom, The Fourth K 1991, The Last Don 1996 i, pòstumament, Omertà 2000

Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’installà a Tolosa Publicà un llibre de novelles curtes Rue du soleil , 1955 i les novelles Le vin de la Lune 1957, L’oeil de mer 1962 i Au temps des Mongols 1990 Com a pintor decorà les esglésies de l’Alta Garona d’Aurinh 1951, Preservila 1954, Sent Pau de Dacs, Tarabèl i Montgiscard, i la capella de la Mare de Déu de Ròcavila Les seves pintures es conserven principalment al Museu d’Art Modern de Cotlliure Conreà també l’escultura

Exercí de mestra, i els seus primers poemes palesen una considerable influència del simbolisme El 1913 es donà a conèixer amb el recull Orientalia Posteriorment escriví novelles sobre la revolució i la guerra civil, com Peremena ‘El canvi’, 1924 Publicà també novelles d’aventures, que obtingueren un gran èxit i d’alguna de les quals hom féu versió cinematogràfica Profundament engatjada en la construcció del seu país, escriví nombrosos reportatges, l’estudi Po dorogam p'atiletki ‘Sobre el pla quinquennal’, 1947 i Sem’ a Ul’anovič ‘La família Ulianov’, 1957, biografia…

Treballà com a lector editorial, publicista i també com a corresponsal a nombrosos països europeus En les seves novelles i assaigs exalta l’humanisme i els valors de la civilització occidental, que projecta també en alguns dels seus llibres de viatges, on descriu una Mediterrània idealitzada Destaquen les seves novelles Dysk olimpijski ‘El disc olímpic’, 1932 i Niebo w płomieniach ‘El cel en flames’, 1935, així com els assaigs Godzina śródziemnomorska ‘Hores mediterrànies’, 1949 Zegar słoneczny ‘Les hores de sol’, 1953 i Petrarka 1954 Des del 1933 fou president del…

Tècnic publicitari, cofundador del grup Estudi 1939, collaborà a Poesia  i Ariel Publicà els llibres de poesia Poemes 1947, Testimoni del silenci 1952 i Seguint el temps 1956 i fou premiat als Jocs Florals de Perpinyà 1950 i Tolosa 1952 Escrigué també les novelles Diari del captaire 1955, en què donà una visió personal de París, i la psicològica La columna trencada 1958 S’allunyà un temps de l’activitat literària, però hi retornà amb les novelles juvenils Això va passar a Gualba 1976 i Històries de la terra de tot temps 1983

El 1335 fou excomunicat pel bisbe Guglielmo Franzipani, juntament amb el duc Guillem II d’Atenes i altres caps de la Companyia Catalana Hom suposa que fou qui ordenà la destrucció del castell de Sant Omer, a Tebes, arran de l’expedició de Gualter VI de Brienne, pretendent del ducat d’Atenes

En canviar de nom, se'n féu càrrec Albertí Editor 1954-62, des del número vuit fins al seixanta-vuit Fou una bona —i de vegades primera— tribuna per a narradors de la postguerra JMEspinàs, Mde Pedrolo, MACapmany, BPorcel, ETorres, JCarbó, FCucurull, JAmat-Piniella, JFolch i Camarasa i també d’èpoques anteriors ABertrana, RTasis, JMPoblet, PCalders Publicà sengles antologies de contistes balears i valencians i alguna versió francesa, portuguesa i basca

Apareix per primera vegada als romans de Chrétien de Troyes, el qual en féu el protagonista del Conte del Graal , on apareix com un jove ingenu i primitiu que va passant per diversos graus de formació —militar, cortesana i religiosa— amb una rapidesa sorprenent i és l’heroi predestinat a resoldre els enigmes i les meravelles del Graal Esdevingut el paradigma del cavaller perfecte pel que fa a la cavalleria i la santedat, la seva jovenívola figura és represa per altres escriptors francesos de la darreria del s XII i el començament del XIII Vers el 1225 és un dels cavallers més importants de la…

Inicià la seva carrera el 1938 amb Relevos i As sete partidas do mundo Les seves primeres novelles, i especialment Fogo na noite escura 1943, perllonguen la línia del realisme portuguès Les dues sèries de Retalhos da vida de un médico 1949, 1963 reflecteixen les seves experiències de metge rural a l’Alentejo, a la Beira Baixa i també a Lisboa El realisme psicològic d’aquestes novelles va cedint davant un realisme d’inspiració social Casa da Malta 1945, Minas de San Francisco 1946, O trigo e o joio 1954 Amb les novelles Domingo à tarde 1961 i, sobretot,…

Fou bibliotecari de l’Arsenal i reuní entorn seu un grup de joves romàntics Hugo, Vigny, Musset, Sainte-Beuve, Lamartine Escriví les novelles goethianes Le peintre de Salzbourg 1803 i Les tristes ou mélanges tirés des tablettes d’un suicide 1806 i novelles fantàstiques de to romàntic Jean Sbogar 1818, Lord Ruthwen ou les vampires 1820, Smarra 1821, Trilby ou le lutin d’Argail 1822 El més destacable de la seva producció són els contes fantàstics La fée aux miettes 1832, Mademoiselle de Marsan 1832, Trésor de fèves et fleur de pois 1837 i Les quatre talismans 1838