Resultats de la cerca

Format a l’escola de Radiodifusió, el 1957 s’incorporà a Ràdio Joventut de Barcelona i el 1960 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya El 1966 retransmeté el Campionat Mundial de futbol Als anys seixanta i setanta presentà a Televisió Espanyola nombrosos programes d’entreteniment i esportius, com Más lejos 1971 i Polideportivo 1973 Retornà a la ràdio esportiva amb programes com Radiogaceta de los deportes , de Ràdio Nacional d’Espanya 1973-76, i Catalunya Ahora 1981 Obtingué molts reconeixements, com els premis Ondas 1969, 1973, Antena de Oro 1972 i TP de Oro 1972, la medalla de plata al mèrit…

Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro, el , publicà l’edició crítica de tota la poesia de Quevedo 1969-81, Herrera 1975, Lope de Vega 1981, Fray Luis de León 1990 i de La Dorotea , de Lope de Vega 1996 i Cántico , de Jorge Guillén 2000, i estudis de caràcter més textual que pròpiament literari, a més de llibres de text i d’antologies poètiques Fou autor, també, de Sobre poesía de la Edad de Oro 1970, Sobre el rigor poètico en España y otros ensayos 1977, La vida como discurso 1981, etc Fou membre corresponent de l’Academia Española, de…

La ciutat més important és Cagayan de Oro

Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, i catedràtic de literatura espanyola a l’Escola Universitària de la Universitat Jaume I La seva tesi doctoral, dirigida per Emili Giralt, tractà de la Demografía sanitaria a Castellón de la Plana 1973 Ha publicat diversos articles sobre aquest tema, entre els quals “Francisco Gavaldà y su memoria sobre la peste” Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura , 1971, “La demografía sanitaria de Castellón en el decenio 1843-1852” Actas del III Congreso Nacional de Medicina , 1971, “Terminología médica” Primer Congrés d’Història…

Se subdivideix en 100 centavos Fou instaurada el 1990, amb el nom de córdoba oro , en substitució del nuevo córdoba

Ha participat en nombrosos muntatges teatrals, com ara Los gigantes de la montaña de LPirandello dirigit per Miguel Narros, 1977, La Celestina de Fde Rojas i versió de CJCela dirigit per José Tamayo, 1978, La tempestad de WShakespeare dirigit per Jorge Lavelli, Damunt l’herba de Guillem Jordi Graells 1986 i El 30 d’abril de Joan Oliver 1987, ambdues dirigides per Pere Planella Interpretà també Les tres germanes de Čekhov dirigida per Pierre Romans, 1990, Trío en Mi bemol d’Eric Rohmer dirigida per Fernando Trueba, 1992, Quién teme a Virginia Woolf d’Edward Albee dirigida per Adolfo Marsillach…

S’inicià a la ràdio local i ingressà 1962 a Radio Nacional de España RNE per concurs d’oposició El 1968 es traslladà a Barcelona, collaborà en diferents programes i el 1973 es responsabilitzà de Protagonistas , programa que encara dirigí i presentà fins el 2013 Afectat per la Llei d’Incompatibilitats, deixà RNE 1982 i emeté el programa des de Ràdio Miramar de Barcelona per a la Cadena COPE i després 1987 des de la seva pròpia emissora, Ràdio Popular de Barcelona Fou amenaçat repetidament per ETA i patí algun intent d’atemptat El 1991 firmà amb la Cadena Onda Cero i creà la seva pròpia cadena…

Líric postromàntic, les seves poesies, la majoria de les quals són d’inspiració popular, manifesten pessimisme i solitud Horas 1893, Cardos y lirios 1905, Cesta de lotos, Manojo de zarzas i Fronda lírica 1908, Gotas de ajenjo 1911 i Oro y ébano 1943

Desenvolupà la seva carrera professional a Catalunya, sobretot en castellà però també en català S’inicià com com a locutor de Ràdio Barcelona i Radio Nacional de España, on de seguida es feu remarcar per la seva veu profunda i ben modulada En televisió tingué un considerable èxit com a presentador i conductor en programes de Televisión Española, Antena 3, Castilla La Mancha Televisión i Telemadrid, entre els quals El tiempo es oro 1987-1992, La parodia nacional 1996-2001 i Alta tensión 1998-2002 Obtingué dos premis TP de Oro al millor presentador per als dos darrers d’aquest programes 1996 i…

Aconseguí gran popularitat com a dibuixant d’acudits per al setmanari humorístic La Codorniz de Madrid Posteriorment, el 1953, debutà als escenaris, on creà un nou estil de fer humor basat en els monòlegs caricaturístics L’any 1955 rebé la Medalla de Oro del Círculo de Bellas Artes