Resultats de la cerca
Es mostren 1343 resultats
Torre d’Oleta
Art romànic
Torre situada sobre la confluència de les valls de Cabrils i d’Évol i prop del curs de la Tet És de planta quadrada Els 3 metres inferiors de l’edifici són atalussats els seus murs tenen un gruix d’uns 170 cm Per damunt d’aquesta base hi ha uns murs més prims amb una alçada d’uns 7 m La longitud de les parets superiors és de 6, 5 m La planta que hi ha arran de terra és dividida en dues petites sales, cobertes amb sengles voltes de canó lleugerament apuntades Una obertura permetia de comunicar aquestes sales amb el pis principal Al primer pis hi havia un doble rengle…
Sant Pere de Prada
Art romànic
Situació Magnífic campanar de l’església amb la típica decoració llombarda, integrat al temple reconstruït al segle XVII ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere, monument emblemàtic de la població, és al bell mig del nucli antic, a la plaça de Sant Pere o de la República Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 37’ 7” N - Long 2° 25’ 29” E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBH Història La villa de Prada és esmentada l’any 843, quan el rei Carles el Calb la donà al comte Sunifred I d’Urgell i Cerdanya com a recompensa pels seus serveis…
Torre de Viladellops (Olèrdola)
Art romànic
Situació Torre de planta circular, esberlada a partir del primer pis ECSA - J Bolòs Torre situada a l’interior del veïnat de Viladellops, en una zona muntanyosa i més boscosa, al sud-est del terme d’Olèrdola Mapa 35-17447 Situació 31TCF944736 JBM Història S’esmenta per primer cop el lloc el 976, en una donació de terres situades dins el terme del castell d’Olèrdola L’alou de Viladellops fou donat pel febrer del 992, en parts iguals, al monestir de Sant Cugat del Vallès i al monestir de Sant Pere de les Puelles pel jutge Teudiscle Més tard fou una possessió de l’orde dels hospitalers El prior…
Molí de Llobateres (Sant Quirze Safaja)
Art romànic
Situació Edifici de base quadrada i fortificat, on hi hagué installat un antic molí, adossat a una masia J Bolòs Molí situat al sud de Sant Quirze Safaja, al fons d’una clotada, a la riba dreta de la riera de Tenes En època moderna fou adossada al costat del molí medieval una casa que devia servir d’habitatge dels moliners Darrere l’edifici hi ha una bassa que agafava l’aigua d’una deu propera i d’una séquia provinent d’una resclosa situada a la riera Actualment en aquest edifici hi ha una bomba que porta l’aigua a Sant Feliu de Codines Mapa L37-14364 Situació 31TDG313186 Des de Sant Quirze…
Torre de Marata (Maçanet de la Selva)
Art romànic
Es troba situada a 1 km al nord-est del nucli urbà de Maçanet, molt a prop d’una urbanització de tipus residencial, en una zona plana S’hi arriba des de l’esmentada població seguint el camí que parteix del cementiri Es tracta d’una torre allargada, amb els angles arrodonits i una forma no gaire definida, adossada a un edifici quadrat on a la façana hi ha finestrals gòtics i espitlleres, tant a la planta baixa com al primer pis Aquesta construcció es va veure afectada per un important incendi el 1924 més tard, però, va ésser restaurada, en el qual es va malmetre el pis…
galeria
Construcció i obres públiques
Balcó construït a la façana posterior d’una casa destinat a estendre-hi la roba, situar-hi el safareig, etc.
Així com el balcó té sobretot una finalitat decorativa, la galeria acostuma a ésser una prolongació de les bigues i dels revoltons més enllà de la paret posterior a fi de guanyar per al pis un espai a l’aire lliure
Cal Codina de la Quadra
Masia
Gran mas del segle XVII, del municipi dels Prats de Rei (Anoia), amb notables estances i amb volta als seus baixos.
Vers l’any 1714, fou construïda al costat una capella dedicada a sant Antoni, que comunica directament amb la casa mitjançant un petit pont de pedra que surt del primer pis, en la qual s’enterraven els hereus del mas
peça
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les sales, cambres i d’altres espais interiors en què és dividida una casa, un pis.
agulla
Folklore
Pilar que es forma a l’interior d’un castell construït amb tres o quatre castellers per pis.
ampit

Dona asseguda en l’ampit d’una finestra
Construcció i obres públiques
Replà que formen les parets al nivell del travesser inferior de les finestres.
Per a evitar humitats els ampits fan pendent cap a l’exterior i són de materials poc porosos pedra natural o artificial, marbre, rajola del Vendrell, etc L’alçària d’un ampit és la distància vertical al pla del pis corresponent a la finestra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina