Resultats de la cerca

Des del 1968 és professor a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1973, de la facultat de filosofia de la qual fou degà 1995-98 i 2006-09 i on ha exercit una important tasca docent El seu treball filosòfic se centra en la relectura d’alguns autors clàssics Plató, Descartes, Kant i Husserl com a moment preliminar de l’elaboració d’una teoria de la racionalitat que ha estat exposada com a programa en el llibre Coneixement i Situació 1990 És també autor de diversos Estudis sobre l’ensenyament platònic , publicats des del 1992, i de A la flama del vi El convit de Plató 1998 En…

Freqüent en l’obra dels tràgics on a vegades constitueix un cant funeral i en Aristòfanes, Plató la contraposa a la khorōdía o cant del cor

Crític i hermeneuta, edità autors clàssics, sobretot grecs Plató, Aristòtil, Aristòfanes, etc i llatins Tit Livi i Tàcit, i occitans Collaborà al Corpus scriptorum historiae byzantinae

Fou un dels primers divulgadors de l’hellenisme a la Itàlia prerenaixentista, en introduir manuscrits de Plató, Xenofont i Píndar, entre d’altres que portà de Constantinoble

Per extensió, hom dóna aquest nom a la part superior d’un plató cinematogràfic que té les mateixes finalitats, a més de tenir installada la bateria dels focus

Traduí al llatí i comentà parcialment el Timeu de Plató Fins al segle XII fou una de les fonts més importants de les doctrines platòniques en la tradició llatina

Considerat també senyor del món ultraterrenal de l’Elisi o Illa dels Benaurats, en l’obra de Plató apareix com a jutge dels morts, juntament amb Èac i Minos

Segons el testimoniatge de Diògenes Laerci, era malcarada i rondinaire Plató, en canvi, al Fedó en fa una presentació més benèvola Ha esdevingut proverbial com a tipus de la dona insuportable

Segons Plató el noûs és la segona hipòstasi, emanada de l’U i de la qual, com a acte primer del summe bé i principi intelligible de tot el real, emana l’ànima del món

Innovà la tragèdia reduint les funcions del cor a uns intermedis lírics deslligats de l’acció Parlen d’ell Plató i Aristòfanes Entre les seves obres, de les quals només han restat fragments, destaca La flor