Resultats de la cerca
Es mostren 331 resultats
Jordi Sales i Coderch
Filosofia
Filòsof.
Des del 1968 és professor a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1973, de la facultat de filosofia de la qual fou degà 1995-98 i 2006-09 i on ha exercit una important tasca docent El seu treball filosòfic se centra en la relectura d’alguns autors clàssics Plató, Descartes, Kant i Husserl com a moment preliminar de l’elaboració d’una teoria de la racionalitat que ha estat exposada com a programa en el llibre Coneixement i Situació 1990 És també autor de diversos Estudis sobre l’ensenyament platònic , publicats des del 1992, i de A la flama del vi El convit de Plató 1998 En…
monodia
Literatura
En la literatura grega antiga, monòleg que era cantat en metre líric pel personatge, interrompent el diàleg.
Freqüent en l’obra dels tràgics on a vegades constitueix un cant funeral i en Aristòfanes, Plató la contraposa a la khorōdía o cant del cor
August Immanuel Bekker
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany, professor a Berlín.
Crític i hermeneuta, edità autors clàssics, sobretot grecs Plató, Aristòtil, Aristòfanes, etc i llatins Tit Livi i Tàcit, i occitans Collaborà al Corpus scriptorum historiae byzantinae
Giovanni Aurispa
Literatura italiana
Filosofia
Humanista italià.
Fou un dels primers divulgadors de l’hellenisme a la Itàlia prerenaixentista, en introduir manuscrits de Plató, Xenofont i Píndar, entre d’altres que portà de Constantinoble
teler
Cinematografia
Teatre
Bastimentada de la part superior de l’escenari d’un teatre, proveïda de politges i cordes, que permet de poder baixar i pujar els telons en el punt convenient.
Per extensió, hom dóna aquest nom a la part superior d’un plató cinematogràfic que té les mateixes finalitats, a més de tenir installada la bateria dels focus
Calcidi
Història
Literatura
Hel·lenista hispanoromà.
Traduí al llatí i comentà parcialment el Timeu de Plató Fins al segle XII fou una de les fonts més importants de les doctrines platòniques en la tradició llatina
Radamantis
Mitologia
Antic déu de Creta, fill de Zeus i, com Minos, rei i legislador.
Considerat també senyor del món ultraterrenal de l’Elisi o Illa dels Benaurats, en l’obra de Plató apareix com a jutge dels morts, juntament amb Èac i Minos
noûs
Filosofia
Segons el neoplatonisme, ens, dotat d’intel·ligència, que regeix el destí de l’univers.
Segons Plató el noûs és la segona hipòstasi, emanada de l’U i de la qual, com a acte primer del summe bé i principi intelligible de tot el real, emana l’ànima del món
Agató
Literatura
Escriptor grec.
Innovà la tragèdia reduint les funcions del cor a uns intermedis lírics deslligats de l’acció Parlen d’ell Plató i Aristòfanes Entre les seves obres, de les quals només han restat fragments, destaca La flor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina