Resultats de la cerca
Es mostren 1359 resultats
presoner | presonera
Subjectat, privat de llibertat, de poder anar-se’n o moure’s.
privatitzar | privatitzarada
Economia
Transferir al sector privat (una empresa o una activitat de caràcter públic).
embafat | embafada
Privat d’apetit per un excés de menjar dolç, greixós o espès.
amigable componedor
Dret
Persona designada per a resoldre un conflicte sotmès a arbitratge (arbitratge privat).
albarà
Document públic o privat en què consta un permís o una obligació.
revessejats
Dret català
Contracte en què el senyor alodial es desprèn del domini directe a favor d’un altre, reservant-se l’útil i passant així a la condició d’emfiteuta.
És una modalitat de la vella comanda voluntària feudal que ha estat conservada en el dret privat català i és recollida per la Compilació del dret civil especial de Catalunya
ensenyament
Música
Comunicació dels coneixements i de la tècnica musicals.
A l’edat antiga, els grecs donaren una gran importància a l’ensenyament musical L’ús de la música en la litúrgia el feu necessari en la vida religiosa medieval, i els monestirs esdevingueren centres de formació musical Les universitats medievals incloïen la música en les arts liberals del quadrivium Des de mitjan segle XV, l’ensenyament musical es difongué sobretot a partir dels conservatoris A partir de l’edat mitjana, l’ensenyament musical anava vinculat a l'escola de cant de les catedrals i a les escolanies de les principals esglésies i monestirs La part musical teòrica era una de les…
National Academy of Sciences
Acadèmia de ciències dels Estats Units de Nord-amèrica, fundada el 1863.
De caràcter privat, assessora el govern federal en qüestions de ciència i tecnologia Forma, amb la National Academy of Engineering, l’Institute of Medicine i el National Research Council, una institució coordinada
Arnau Esquerit
Economia
Banquer.
Amb Pere Pasqual creà un banc privat a Barcelona el collapse econòmic d’altres bancs com el de Pere Descaus i Andreu d’Olivella i la crisi econòmica de 1381-83 en provocà la fallida
el Mallol
Vila (500 m alt.) del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situada a l’esquerra del Gurn, prop del seu aiguabarreig amb el Fluvià, als vessants d’un turó, damunt el qual hi ha les ruïnes de l’antic castell de Mallol, esmentat ja el 1176, que fou residència dels vescomtes de Bas.
L’església de Sant Just és esmentada al s XIV L’actual església parroquial Sant Bartomeu fou bastida, probablement, damunt la del castell, al s XVIII Fou la capital de l’antic terme de Sant Privat d’en Bas