Resultats de la cerca

Fill de pare d’origen català Mercedari, fou superior de la casa de Barcelona, provincial d’Aragó i mestre superior de l’orde És autor d’uns comentaris a la Summa de Tomàs d’Aquino

Autor de Lo país meu i de les composicions dels discs Bella Alguer i Canta l’Alguer Barcelona 1963, algunes d’elles cantades per la seva filla Rita Cao i el Grup Coral de l’Associació Catalana d’Itàlia, del qual fou director Era germà del poeta  Àngel Cao

Germà d’ Antoni Cao Guanyador de diversos premis literaris, es donà a conèixer als Jocs Florals de l’Alguer 1961 amb el poema Les oracions Collaborà, en català i en italià, a La Nuova Sardegna , de Sàsser És autor, entre d’altres, del llibre de poemes Flors del camp 1969

Mercedari, ensenyà teologia a Salamanca i a Barcelona fou jutge del Sant Ofici i predicador de Felip IV de Castella Introduí a l’Alguer l’orde de la Mercè

Fou governador de Càller i de la Gallura El 1601 fou nomenat virrei interí de Sardenya, per absència d’Antoni de Coloma, comte d’Elda El 1602 publicà Pragmática real sobre el arbitrio frumentario del reino de Cerdeña

Primer marquès de Baiona 1625 i cavaller de Calatrava Era fill del vuitè comte de Benavente El 1621 fou nomenat cavaller de l’orde de Calatrava, i Felip IV el nomenà virrei de Sardenya 1625-31 El 1626 hi reuní un parlament extraordinari, les actes del qual foren redactades en català

A València intervingué en la revolta dels Llauradors de l'Horta contra els jurats de la ciutat del 1663 a favor dels primers En ésser nomenat virrei de Sardenya 1665 convocà corts, que dissolgué pel maig del 1668 recolzat en el noble Artau d’Alagó, marquès de Villassor, davant la popularitat creixent d' Agustí de Castellví i de Llança , marquès de Làconi, cap de la facció de la noblesa sarda oposada a la política castellana Acusat per la veu popular com a responsable de l’assassinat de Castellví 20 de juny, fou assassinat al seu torn el 21 de juliol, als carrers de Càller La…

Acompanyà l’infant Alfons, del qual fou conseller, a la conquesta de Sardenya Al Principat de Catalunya posseí el lloc d’Artesa Fou nomenat governador de Càller 1337 Durant una època de pau, fortificà la regió de Gallura, reconstruí els murs de Càller i de Sàsser i publicà l’ordre reial de batre moneda d’alfonsins d’or a la seca de Càller Tingué per substitut, temporalment, Ramon de Montpaó

De família napolitana, anà a viure de jove a l’Alguer És conegut pel pseudònim de Ramon Clavellet Fou un dels fundadors del Centre Catalanista La Palmavera El 1906 assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a Barcelona, i de llavors ençà visqué al Principat, on feu amistat amb Josep Aladern, escriví articles i feu conferències sobre el fet alguerès El 1908 fundà la revista La Sardenya Catalana Part de la seva obra poètica, patriòtica i romàntica fou publicada a La Conquista de Sardenya Sàsser 1906 Algunes de les seves poesies, com Serenada i l…

Dominicà, mestre de teologia del convent de Xàtiva i predicador del duc de Calàbria i lloctinent de València Ferran d’Aragó El comte d’Oliva li encomanà la conversió dels moriscs d’Aiora, on fundà un convent de l’orde Vicari general de Sardenya 1566, hi fundà nous convents i hi introduí la reforma tridentina És autor d’obres pietoses en castellà, publicades a València el 1555 i a Càller el 1567 Coloquio devoto de la cofradía del Santo Rosario, reeditat diverses vegades