Resultats de la cerca

Estudià a Tòquio, a Kyoto i a Leipzig Elaborà una teoria sobre l’electrodinàmica quàntica i féu recerques importants en física atòmica, dinàmica quàntica i electromagnetisme El 1965 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb RPFeynman i JSSchwinger

De formació autodidàctica, el 1953 ingressà al Jikken Kobo Taller Experimental, organitzat per compositors com T Takemitsu i J Yuasa El 1958 obtingué un premi en un festival de música contemporània de Karuizawa gràcies a la seva peça Ekagura , per a flauta i piano El 1961 feu un cicle de conferències sobre música japonesa a Darmstadt i després treballà a la Universitat de Cambridge 1961-63 El 1964 rebé una càtedra al Conservatori Ueno Gakuen de Tòquio El seu catàleg és format sobretot per obres de cambra, on la flauta té un paper important, i música tradicional japonesa Molts…

Estudià a l’Escola de Música Toho de Tòquio, on es formà inicialment com a pianista Un accident l’obligà a reorientar la seva formació i s’encaminà cap a la direcció orquestral El 1959 prosseguí els seus estudis a Europa, inicialment a Berlín al costat de H von Karajan i S Kusevickij Entre el 1961 i el 1965 fou assistent de L Bernstein a l’Orquestra Simfònica de Nova York i del 1964 al 1968 dirigí a Ravenna, abans de passar a les orquestres de Toronto 1965-69, San Francisco 1970-76 i la Simfònica de Boston, de la qual fou director des del 1973 fins al 2002 Posteriorment fou el…

Realitzador d’efectes violents, combinà el realisme més descarnat amb un cert aire poètic El 1963 fou premiat a Canes per Harakiri Altres films seus són Magokoro ‘Sinceritat’, 1953, Ningen no joken ‘La condició humana’, 1959-61, de tres episodis, Kwaidan 1964, de quatre episodis, Nipon no seishun ‘Un japonès acabat’, 1968, Kaseki ‘Fòssil’, 1976, Moeru aki ‘Llum de tardor’, 1979, Tokyo saiban ‘El procés de Tòquio’, 1983, Shokutaku no nai ie ‘Taula buida’, 1985

Participà en la destrucció del shogunat 1868 i arribà a cap de la guarnició de Tòquio Viceministre de la guerra, s’oposà a la invasió de Corea 1873 i dirigí la de Formosa 1874 Durant la revolta dels samurais del 1877, romangué fidel al govern imperial i fou nomenat ministre d’instrucció pública i de la guerra el 1879 Ocupà diversos ministeris fins el 1900 i passà a formar part del consell imperial Fou un dels creadors de la marina imperial japonesa

De família burgesa, estudià a la universitat imperial Membre del partit democrataliberal 1948 i diputat des del 1949, arribà a secretari general del partit Ocupà diversos ministeris entre els anys 1951 i 1964 i fou l’organitzador dels Jocs Olímpics de Tòquio 1964 President del govern 1964, 1966, 1968 i 1970, fou rellevat el 1972 per Kakuei Tanaka, davant les creixents dificultats econòmiques Conservador, fou un polític impopular, que es destacà per la seva política d’amistat amb els EUA i d’expansió econòmica Rebé el premi Nobel de la Pau el 1974

Es graduà el 1933 a l’Escola de Música de Tòquio, on estudià violoncel Encara romangué tres anys més en aquest centre per cursar-hi composició i direcció L’any 1948, juntament amb altres músics, fundà l’Ensemble Chijin Kai, amb el qual es dedicà intensament a la música de cambra, gènere al qual Abe dedicà més atenció dins la seva carrera compositiva, marcada bàsicament per la tradició clàssica Fou, a més, professor al Collegi Municipal d’Arts de Kyoto i president, entre el 1960 i el 1963, de la Societat Japonesa per la Música Contemporània

A París, féu pràctiques amb Le Corbusier 1931-36 El 1937 construí el Pavelló del Japó de l’Exposició Internacional de París, obra considerada a Occident com la primera que incorpora el llenguatge arquitectònic internacional als plantejaments tradicionals japonesos Actiu en el CIAM, fou delegat del Japó al CIRPAC El 1951 creà el museu d’Art Modern de Kamakura, que és una de les obres que inicien el renaixement arquitectònic japonès després de la Segona Guerra Mundial La casa Internacional de Tòquio —1955, amb la collaboració de Mackawa i Yoshimura— i l’immoble Tokyo-Kaikan 1953-54…

Pertanyent a l’elit políticoindustrial japonesa, el seu avi Ichiro Hatoyama fou cofundador del Partit Liberal Democràtic i primer cap de govern d’aquest partit en 1954-56, i el seu pare Iichiro Hatoyama fou ministre d’afers estrangers en 1976-77 i senador Es graduà en enginyeria a la Universitat de Tòquio 1969 i es doctorà a la de Stanford 1976 Professor adjunt a la Universitat de Senshyu 1981, inicià el 1983 la carrera política com a secretari privat del seu pare al Senat El 1986 fou elegit per primer cop membre de la cambra de Representants pel PLD, però el 1993 abandonà aquest…

Fill d’Eisuke Yoshiyuki, també escriptor Inicià els estudis en el departament de literatura anglesa de la Universitat de Tòquio, que no acabà, i formà un grup literari amb Shono Junzo, Yasuoka Shotaro i Miura Shumon Es consagrà com a escriptor amb Genshoku no machi ‘La ciutat de colors fonamentals’, 1952, Tanima ‘La vall’, 1952 i Shuu ‘Xàfec’, 1954, a les quals seguiren Shofu no heya ‘La cambra de putes’, 1958, Suna no ue no shokubutsugun ‘Grup de plantes sobre la sorra’, 1963, Anshitsu ‘Habitació fosca’, 1969 i altres obres En totes elles cercà la comprensió de l’autèntica…