Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
serra d’Alèdua
Serra
Alineacions muntanyoses terciàries que s’estenen des del límit entre la província castellana de Conca i les comarques de la Plana d’Utiel i dels Serrans, fins a la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.
Paralleles al marge esquerre del Túria divideixen les aigües d’aquest riu de les del Magre, a la vegada que assenyalen les divisòries entre la Plana d’Utiel i els Serrans municipis de Benaixeve, Xelva, Loriguilla i Xera La major part de les elevacions són veritables moles El pic Rope 1 136 m alt, el pic de Cinco Pinos 1 171 m i la talaia de Xelva 1 160 m són les altures més considerables de la comarca
Antigors
Poblat megalític al terme municipal de ses Salines (Mallorca).
Fou habitat fins a l’arribada dels romans s III aC Rodejat d’una muralla de la qual, actualment, es conserven alguns panys, els anys vint del s XX conservava tres talaiots que hi eren inserits Adossat a la muralla s’hi troba el talaiot més gran, anomenat sa Talaia Joana, construït els s V-IV aC, de planta circular, una alçada de 5,5 m i un diàmetre de 14 m Les primeres excavacions foren dutes a terme per Josep Colominas
el Montmell

El massís del Montmell vist des d’unes vinyes (Baix Penedès)
© Fototeca.cat
Serra que forma part de la Serralada Prelitoral catalana, al límit entre el Baix Penedès i l’Alt Camp.
Participa de l’estructura de l’anomenat bloc del Gaià, on un sòcol paleozoic és recobert per capes triàsiques coronades per les calcàries cretàcies, ben visibles a les voltes anticlinals Francàs, 550 m alt puig de l’Àguila, 698 m, on convergeixen els termes del Montmell, Aiguamúrcia, Pontons i Torrelles de Foix la carena del Montmell, que oscilla entre els 828 m i els 861 m de la talaia del Montmell Aquesta carena, en forma de mola, orienta la navegació litoral nocturna Les formacions del Montmell reprenen Camp de Tarragona endins a la tossa Grossa de Montferri i fins al cap de…
Elmyr de Hory
Pintura
Pintor d’origen hongarès que feu servir diversos pseudònims.
És famós per la seva facilitat a fer pintures a l’estil d’altres grans pintors contemporanis com ara Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc, molts dels quals havia conegut personalment a París Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors actuals per bé que ell negà sempre que ho fos Residí a Eivissa d’ençà del 1960 Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d’ésser lliurat a les autoritats franceses Fou protagonista de diverses novelles i d’una pellícula d’Orson Welles Fake/Question Mark, 1973
castell de Miralles
Castell
Antic castell del municipi de Cava (Alt Urgell), les escasses restes del qual es troben al cim de la serra de Cal Pubill, al lloc dit el Tossal.
És documentat l’any 1077 i es trobava dins les terres del Baridà Durant els primers anys va dependre dels comtes de Cerdanya, i per aquest motiu el seu destí estigué lligat al dels castells de Queralt i Sant Martí dels Castells Els tres castells eren la frontera defensiva del sector occidental del Baridà A mitjan segle XIII el castell de Miralles s’havia convertit en una talaia d’observació, en bona part com a conseqüència de la construcció del castell de Cava i la rehabilitació del castell del Querforadat Al final del mateix segle, el castell fou cedit a la família Pinós pel comte de Foix…
Albercutx
Possessió del terme municipal de Pollença, situada a menys d’un km de la platja d’Albercutx i de la urbanització de Can Singala, al NE de Port de Pollença.
La punta d’Albercutx o de l’Avançada tanca per llevant el port de Pollença i el separa del caló d’Albercutx Hom hi construí la fortalesa d’Albercutx contra les incursions dels corsaris, no acabada, però, fins al final del s XVII En direcció a la punta fou construïda posteriorment una bateria anomenada Avançada que ha donat un dels noms amb què són coneguts la punta i la fortalesa, actualment utilitzada com a base d’hidroavions de l’exèrcit de l’aire Sobre la costa septentrional de la península de Formentor, a 390 m d’altitud, es troba l’antiga talaia d’Albercutx , encara en…
Domus de Balenyà (Balenyà)
Aquesta fortalesa es trobava en un petit puig, enmig d’un camp de conreu conegut pels noms de Puig o Serrat Rodó, Castellot de la Talaia i el Puig d’Alzina, on hi ha encara restes d’edificacions El puig es troba al mig d’un pla proper al riuet que dona origen al Congost o Besòs entre els masos Atalaia i Homet El casal serví d’estatge a la família Balenyà La família començà a documentar-se a partir del 1130 amb Berenguer Ermengol i va extingir-se el 1240, quan Guillem de Balenyà llegà la casa de Balenyà al seu nebot Pere de Vilagelans Francesc de Malla, senyor de Vilagelans, va…
Capdepera
Capdepera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al NE de les serres de Llevant.
És separat del d’Artà per la serra des Racó 385 m i del de Son Cervera per la serra de son Jordi 315 m Drenen el terme els torrents de sa Mesquida i de Canyamel La costa s’articula en caps rocallosos amb espadats com el cap des Freu talaia de son Jaumell, 273 m, la punta de Capdepera l’antic Cap de Pera , el punt més oriental de Mallorca, on fou construïda als s XVII o XVIII una torre de defensa i, el 1861, un far, el cap Vermell la talaia Vella, 185 m, on hi ha les coves d’Artà , i el cap des Pinar Entre aquests caps es disposen platges de sorra com les de sa…
El cap de Barbaria
El cap de Barbaria, amb l’antiga talaia i els alts penya-segats calcaris que el delimiten Ernest Costa El cap de Barbaria 29, entre els principals espais naturals de les Pitiüses L’extrem meridional de les Balears és constituït l’àrid i pedregós vèrtex sud-occidental de Formentera És el cap de Barbaria, o simplement el Cap dels formenterins Es tracta d’un altiplà elevat, que es correspon a la característica plataforma vindoboniana, que aflora també als migjorns de Mallorca i Menorca És la contrada menys habitada de l’illa, fenomen explicable per la pobresa dels seus sòls, molt…
torre
La torre de defensa de Can Maians, a Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Construcció de fàbrica, cilíndrica o prismàtica, més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, feta per a protegir una ciutat o un castell, per a mirar a gran distància, per a tenir-hi instal·lades les campanes, el rellotge, etc.
A l’edat antiga, tant al Pròxim Orient com al món grecoromà tingueren sobretot funcions defensives, de talaia o de far, així com durant l’edat mitjana, que constituïren sovint la part més invulnerable del castell i n'esdevingueren la part més luxosa, com l’anomenada torre de l'homenatge La torre collocada amb les mateixes finalitats a esglésies i convents és anomenada campanar, i la de les mesquites, minaret Amb la creació dels burgs, la torre esdevingué el símbol de la ciutat, com és ara les torres de les ciutats italianes i el beffroi flamenc Durant el Renaixement i el Barroc,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina