Resultats de la cerca
Es mostren 1832 resultats
Pinerolo
Ciutat
Ciutat de la província de Torí, al Piemont, Itàlia, als peus dels Alps.
Indústries tèxtils, elèctriques, mecàniques i alimentàries Bisbat catòlic La seva catedral i l’església de San Maurizio presenten mostres del gòtic tardà
Castelló d’Encús
Llogaret
Llogaret del municipi de Talarn (Pallars Jussà).
L’església de Santa Maria, un edifici romànic tardà ara en ruïna, depenia de la de Sant Martí de Rivert Pertanyia a la comanda hospitalera de Susterris
muntanyeta dels Sants
Vista de la muntanyeta dels Sants amb el santuari dels Sants de la Pedra al cim
© Carolina Latorre Canet
Turó
Petit turó (27 m) del municipi de Sueca (Ribera Baixa), que s’alça enmig dels arrossars, al N de la ciutat, camí de l’Albufera.
Al seu cim hi ha el santuari dels Sants de la Pedra sant Abdó i sant Senén, edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916 Té, annexa, una hostatgeria
Ostuni
Ciutat
Ciutat de la província de Bríndisi, a la Pulla, Itàlia, situada sobre tres turons.
Antiga ciutat en romanen vestigis grecoromans, ressorgí al segle X, en època bizantina, com a seu episcopal La catedral 1470-95 té una façana d’estil gòtic tardà
història de la premsa
Historiografia catalana
Aquest camp de recerca ha tingut un desenvolupament tardà respecte a d’altres països occidentals, especialment els anglosaxons.
Desenvolupament enciclopèdic Inclou més d’una especialització l’anàlisi de la història de periòdics i revistes, és a dir, de la premsa pròpiament dita, i també el de l’anomenada periodística o periodisme, és a dir, dels models concrets de comunicació periòdica escrita La història de la premsa catalana té aportacions en tots aquests camps, la majoria de les quals daten dels anys del postfranquisme Tot i això, el 1994 especialistes de les Illes Balears encara posaren de manifest la manca d’estudis monogràfics sobre bona part dels seus periòdics Els antecedents de la història de la premsa Els…
Mare de Déu de Fucimanya
Santuari
Santuari del municipi de Sallent (Bages).
L’església, esdevinguda santuari d’una gran devoció, és un edifici de la fi del segle XVII, amb una imatge de la Mare de Déu titular d’estil gòtic tardà
Sant Pere de Begur
Art romànic
Església parroquial de la vila, situada al terme municipal de Begur Apareix documentada en les Rationes decimarum del 1279 i del 1280 L’església actual és d’estil gòtic tardà
Giuseppe Cesari
Pintura
Pintor italià, conegut amb el sobrenom de Cavaller d’Arpino.
Representant del tardà manierisme romà El 1581 anà a Roma, on assolí una gran fama frescs de sant Joan del Laterà, del Palau dels Conservadors i de la villa Aldobrandini
Lucena
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, situat al peu de la Sierra de Cabra.
Hi ha conreu d’oliveres i vinya i indústries derivades Conserva l’església de San Mateo, d’un gòtic tardà, l’església de San Agustín, amb portalada barroca, i diversos palaus
Bolea
Vila i cap del municipi de la Sotonera, a la província d’Osca, al Somontano, Aragó.
És important la seva collegiata 1535-36, del gòtic tardà, on és conservat el retaule major pintat sobre fusta, amb elements de talla, en part obra del pintor Pedro de Aponte ~ 1507