Resultats de la cerca

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, començà a practicar el tir amb arc al final de la dècada de 1940 Guanyà tres Campionats d’Espanya de tir amb arc a l’aire lliure 1962, 1964, 1966 i quatre de Catalunya 1951, 1962, 1963, 1967 També fou campió d’Espanya amb la selecció catalana en diverses ocasions Entre els títols que aconseguí entre els anys cinquanta i seixanta destaquen el Torneig de Barcelona, el Gran Premi de la Mercè, el Premi de la Misteriosa Luz o el Trofeu Enric Tarragó Fou internacional amb la selecció estatal

La caixa de ressonància té forma de vuit i es prolonga amb un mànec damunt el qual hi ha una peça de fusta o diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts El fons de la guitarra i la seva taula harmònica són units per mitjà de riscles o costats En el centre de la taula hi ha un orifici circular i en la part inferior de la taula harmònica hom troba el pontet En la seva forma actual més típica disposa de sis cordes pinçades Tres són de tripa i pertanyen al registre agut les altres són de seda, recoberta de metall, i pertanyen al greu aquestes últimes són cordes filades Actualment són sovint…

Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Gracià Tarragó És professor de guitarra d’aquest centre des del 1972 Com a solista i director ha estat particularment vinculat a l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i el 1993 rebé el Premi Nacional de música de la Generalitat per la seva difusió de la música contemporània Com a compositor, és autor bàsicament d’obres per a guitarra i música de cambra El 2006 estrenà el poema musical Romance del capitán Trueno , amb motiu del cinquantenari del personatge i el 75è aniversari del seu autor, Víctor Mora Ha exercit…

Vida i obra D’àmplia formació humanista, fou des del 1948 el director de la Biblioteca Pública Municipal de Carcaixent, on desenvolupà una important tasca cultural Mantingué bones relacions amb l’arabista Julià Ribera i Tarragó, i amb altres estudiosos com Francesc Fogués Juan, JE Martínez i Ferrando, Felip Mateu i Llopis i Desamparados Pérez Pérez El 1971 participà en el Primer Congrés d’Història del País Valencià i, posteriorment, el 1979, fou membre fundador d’Acció Cultural del País Valencià La seva obra, moderna i rigorosa, es compon de més de 80 articles de temes locals i…

Publicà un Boletín 1910, que a partir del 1913 esdevingué una collecció de treballs monogràfics d’alta qualitat i amb illustracions molt escollides, dedicada a monuments i edificis barcelonins i d’altres poblacions catalanes, i redactada per autors com ADuran i Sanpere, MFaura i Sans, JBotet i Sisó, JRoca i Roca, etc També publicà una sèrie d’edicions especials del Boletín , collecció de volums dedicada en una bona part a ciutats dels Països Catalans i també a monuments barcelonins, amb autors com Carles Rahola, VSerra i Boldú, ACapmany, MMarinello, PBohigas i Tarragó, ADuran i…

Dirigida per Adrià Gual , el primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó Inicià la publicació d’una collecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt Amb la Dictadura canvià el nom pel d’ Instituto del Teatro Nacional , l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però…

Ha de ser consultat preceptivament en tots els temes principals que afectin l’educació especialment en els avantprojectes de llei i disposicions, orientacions i programes educatius Els seus dictàmens són preceptius però no vinculants i pot presentar informes i propostes sobre la qualitat del sistema educatiu Hi són representats els professors no universitaris, els pares d’alumnes, els alumnes, el personal no docent, els titulars de centres privats, les organitzacions sindicals i patronals, i les administracions educatives, entre d’altres organitzacions En els nivells més baixos, les seves…

Fundat l’any 1949, fou el primer club de tir amb arc d’Espanya i de Catalunya Nasqué gràcies a l’impuls d’Eugenio-Santos Chavala, Miquel Blanch, Ramon Martí, Enrique Latorre, Benito Vela, Paul Breysse i els germans Llansola Aquest mateix any, amb la collaboració de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, promogué la creació de la Federació Catalana de Tir amb Arc L’any de la seva fundació organitzà el primer Torneig de Barcelona, que fou el precedent d’una competició internacional Organitzà el primer Campionat de Catalunya, celebrat a Barcelona 1950, i el segon de l’Estat espanyol…

L’any 1966 debutà al Club de Tir Jordi Tarragó Com a júnior fou campió del món 1970, medalla de bronze en un Campionat d’Europa 1969 i campió d’Espanya 1968, 1969, 1970 En categoria absoluta, es proclamà campió estatal 1971, 1973, 1976, 1977, d’Europa 1973 i del món 1978, 1982 i conquerí la medalla d’or en els Jocs Mediterranis de Split 1979 Els anys 1974 i 1975 obtingué el Gran Premi d’Europa També fou subcampió d’Europa 1971, guanyà la medalla de bronze en un Mundial 1981, assolí tres Copes d’Espanya 1971, 1972, 1976 i dues Copes del Rei 1982, 1983 Disputà els Jocs Olímpics de…

Les cantigues profanes solen ser de temàtica amorosa o satírica i es componen d’estrofes i versos idèntics, o bé d’estrofes de dos versos amb tornada Les religioses són una continuació de les formes del rondeau , el virelai , la ballade o el zagal Florí especialment a la segona meitat del segle XIII Els seus principals cultivadors foren Martín Codax -en el vessant profà Cantigas d’amigo - i el rei Alfons X el Savi Cantigas de Santa Maria Les cantigues contingudes en aquest darrer recull s’allunyen del caràcter popular per la utilització d’una intervàllica més complexa, un contorn melòdic…