Resultats de la cerca

Fill d’exiliats catalans, s’educà a França El 1963 fundà, conjuntament amb el seu germà Ramon, Francesc Candel i altres persones el grup de teatre independent El Camaleó, en el qual s’inicià com a actor, director i autor amb  Un fèretre per Artur 1965 Posteriorment també fundà el grup de teatre La Pipironda El 1968 guanyà el premi Josep M de Sagarra amb  El retaule del flautista , obra de teatre èpic que segueix el model i els procediments dramàtics brechtians Estrenada per l’escena comercial el 1971, assolí més de mil representacions consecutives i ha estat un dels èxits més…

Fill del regidor i activista cultural cassanenc Joan Xirgo, és llicenciat en magisteri per la Universitat de Girona i en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, on obtingué un màster en societat de la informació i el coneixement Professor associat de la Universitat de Girona, hi impartí durant set anys comunicació escrita, i teoria i tècniques de les relacions públiques, i també cursos de postgrau La seva carrera periodística ha estat sempre vinculada al diari El Punt , del qual fou corresponsal a la comarca de la Selva i a l’Alt Maresme, cap de les seccions de Països Catalans i de…

Començà a treballar als catorze anys en una foneria i taller de màquines de Girona Soci de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, el 1938 fugí a França dels incontrolats de la FAI, però poc després fou enviat novament a l’Estat espanyol, on s’uní al Terç de la Mare de Déu de Montserrat, i participà en les batalles d’Extremadura i de l’Ebre Després de la Guerra Civil, el 1941 acabà els estudis de disseny i construcció de màquines i el 1943 fundà l’empresa STEIN, dedicada al grafisme industrial que, un cop retirat, passà a ser dirigida per un dels seus fills El 1963 fundà la llibreria…

Compongué les primeres entre el 1947 i el 1952, ajudat per Narcís Paulís, amb títols que obtingueren un cert ressò, com La sardana de l’edat d’or o Bella gesta del comte Guifré No fou, però, fins la dècada del 1970 que la seva activitat com a autor sardanista destacà per una sèrie de guardons obtinguts gràcies a un estil formalment equilibrat i harmònicament ric, amb molt bona adequació al patró sardanístic que s’estilava a l’època Entre les peces més sobresortints cal destacar L’Anxaneta finalista a la Sardana de l’any del 1974, Campanes i coloms segon premi Joaquim Serra, 1978, Pluja de…

Fill de Joaquim Palmada i Butinyà, de qui rebé gran part de la formació musical, l’any 1906 ingressà en la cobla Els Juncans com a flabiolaire, i entre el 1909 i el 1917 compongué les primeres sardanes Posteriorment decantà els seus estudis cap al dret administratiu i les ciències exactes, i fou interventor de l’administració local, a les Borges Blanques i a Banyoles Es destacà per la seva tasca en l’àmbit folklòric local, restablint tradicions com el Ball del tortell i el Ball d’Esponellà , així com en l’arranjament de ballets per a cobla Fou també organitzador dels certàmens per a la…

Deixeble del seu pare, Joaquim Palmada i Butinyà, debutà el 1906 com a flabiolaire de la cobla Els Juncans Escriví les sardanes Cançons muntanyenques i Nova estrella ambdues el 1909, amb les quals es donà a conèixer Posteriorment n'escriví una seixantena, entre les quals sobresurten Gener , Muntanyes de Ceret i Vilanova de la Muga Organitzà els certàmens sardanístics de Banyoles, el decenni del 1921-31

Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge del 1706 Membre del braç reial, assistí a la junta de braços del 1713, on defensà la continuació de la resistència catalana contra Felip V de Castella Fou ferit en un dels darrers assalts, l’11 de setembre de 1714

Abans de la guerra civil de 1936-39 fou empresari, director i actor de companyies teatrals Estrenà i publicà obres de teatre de caire popular El germà gran 1925, La cançó de l’emigrant 1928, Dofins de terra 1928, La doble existència 1929, L’alosa presa 1930 i La condemnada 1930

Catedràtic de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona, exercí també a les universitats de Roma i Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric Treballà en la teoria dels funcionals analítics i en geometria diferencial topològica, i també en geometria algèbrica Membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1968, presidí la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques 1968-73

Mestre de capella de Las Descalzas Reales de Madrid Escriví nombroses obres religioses, misses, lletanies, salves, etc