Resultats de la cerca

Havia estat professor de dret a Bolonya Vidu, el 1510 fou ordenat sacerdot i el 1517 fou fet cardenal Fou legat a les dietes de Ratisbona 1524 i d’Augsburg 1530, i el 1528 anà a Anglaterra amb el cardenal Wolsey per a intentar de resoldre el divorci d’Enric VIII Intervingué en les comissions preparatòries del concili de Trento

Estudià a Salamanca, on fou deixeble d’Azpilcueta Exercí càrrecs civils a Burgos i Granada, i fou nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1560 Prengué part en la darrera sessió del concili de Trento, on fou encarregat de redactar els decrets De Reformatione Fou president del Consell de Castella Publicà diversos comentaris a les Decretals i un tractat de moneda Veterum collatio numismatum 1566

Estudià teologia a Alcalá i a París i fou un dels primers companys d’Ignasi de Loiola, amb el qual féu vot a Montmartre 1534 Professor a Roma, lluità contra el protestantisme, i fou remarcable la seva intransigència sobre la doctrina de la justificació al concili de Trento Succeí 1558 Ignasi de Loiola com a general de la Companyia de Jesús

Aquest corrent fou iniciat al s XV, i hom el troba lligat al conciliarisme Fou defensat pels bisbes hispànics a Trento, i al s XVIII fou assumit pel febronianisme Eventualment arraconat pel concili I del Vaticà en definir la supremacia del papa, l’episcopalisme tornà a ésser plantejat pel renaixement teològic del s XX, i constitueix les arrels de la teologia de la collegialitat

Estudià a Pàdua, fou metge a Verona, i Pau III el nomenà metge del concili de Trento És autor del poema llatí Syphilis sive de morbo gallico 1530, on descriu la sífilis venèria i li dóna nom També escriví, entre altres obres, De contagione et contagiosis morbis 1540, on explica els mecanismes del contagi per mitjà de gèrmens vius, i De sympathia et antipathia rerum 1545

Autor de la Pala de Santa Justina 1513, Museo Civico, Pàdua, on mostra la seva formació llombarda i la influència del Ticià, treballà principalment a Brescia, a Cremona 1519-20, frescs de la Passió, a la catedral i a Trento 1531-32, frescs del Castello del Buon Consiglio Una execució àgil i esbossada i un progressiu expressionisme són les característiques definitòries del seu estil

Fou nomenat cardenal el 1659 per Alexandre VII Escriví nombroses i notables obres literàries, filosòfiques, teològiques i històriques Però la que li donà més fama fou la Istoria del concilio di Trento 1664, que, escrita amb intenció obertament apologètica per refutar l’obra anàloga de Paolo Sarpi, té un caràcter més polèmic que històric, no obstant la recerca acurada i diligent de les fonts

Utilitzades com a propaganda de les idees contrareformistes de Trento, van adreçades als sentiments més que no pas a la raó Foren conreades primordialment pels pintors castellans i andalusos de la segona generació del s XVII Cal destacar, per la qualitat, els quadres de Valdés Leal per a l’Hospital de la Caridad de Sevilla 1672 i el magnífic Somni del cavaller de Pereda 1655, Academia de San Fernando, Madrid

Creat pel concili de Trento, és el precedent civil Malgrat el seu caràcter parcial i la desaparició o deficient conservació en molts casos, constitueix la font de dades demogràfiques més important per als períodes preestadístics a Europa La seva explotació ha permès un gran desenvolupament de la demografia històrica, sobretot després de la creació de tècniques específiques com la reconstrucció de famílies , ideada pel demògraf francès Louis Henry

Hi ha alguns llibres d’òbits o enterraments, com els de la catedral de Vic, que s’iniciaren el 1348 o abans del concili de Trento Però fou aquest concili 1563 el que obligà tots els rectors a tenir aquest llibre, que, juntament amb el de baptismes i de casaments, és anomenat llibre de sagraments , car hi consta si els difunts han rebut el viàtic o l’extremunció