Resultats de la cerca

Competí en la categoria de 60 kg representant el Gimnàs Castellví i el club Yawara II Es proclamà campiona d’Europa de karate en la modalitat kata 1982 Guanyà la medalla d’or 1984 i dues medalles de bronze 1983, 1985 als Campionats d’Espanya en la modalitat kumite També assolí una medalla de bronze als Campionats de Catalunya en la modalitat kata 1985 Formà part de la selecció catalana

Resident a Catalunya des de la infància, s’inicià en l’atletisme a les files del Centre Gimnàstic Barcelonès de la mà de Pere Suñé Després l’entrenà José Carreño Posteriorment formà part del Futbol Club Barcelona i entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat amb Roberto Cabrejas Guanyà sis Campionats de Catalunya de salt de llargada a l’aire lliure 1991, 1994, 1997-2000 i quatre en pista coberta 1992, 1995, 1999, 2000 L’any 1995 també guanyà el Campionat d’Espanya, i establí el nou rècord català El mateix any aconseguí la cinquena posició a la Universiada de Fukuoka El 1998 milità una…

Migcampista que inicià la seva carrera al Nacional de Montevideo A la Lliga espanyola jugà amb el Valladolid 1973-76, el Futbol Club Barcelona 1976-78, la UD Salamanca 1978-79, i el Reial Club Deportiu Espanyol 1979-80, 1981-82 Amb el FC Barcelona guanyà una Copa del Rei 1978

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, entre el 1922 i el 1925 feu ascensions als cims més importants dels Alps, les Dolomites i els Pirineus, acompanyat de Lluís Estasen i Jofre Vila Fou representant del CEC en la primera assemblea general de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme 1933 L’any 1935, conjuntament amb Josep Maria Guilera, organitzà el V Congrés Internacional d’Alpinisme, celebrat a Barcelona Collaborà en el butlletí Muntanya També elaborà diversos mapes excursionistes i aplegà un important arxiu documental de fotografies, que es troba a l’arxiu fotogràfic del…

Interior esquerre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1954-56 procedent del Deportivo de La Coruña Disputà 16 partits i fou cedit al Comtal 1956-57, on jugà 14 partits més a primera divisió Internacional pel seu país, una vegada que es retirà 1962 dugué a terme tasques d’entrenador al Futbol Club Girona, entre d’altres

Debutà amb el Racing de Montevideo i arribà al futbol espanyol la temporada 1959-60 després de fitxar pel Valladolid Posteriorment ingressà a les files del Saragossa S’incorporà al Futbol Club Barcelona el 1961 El seu traspàs, nou milions de pessetes, fou un dels més costosos d’aquella època En un principi ocupà la posició de centrecampista, però amb l’arribada de Kubala passà a ocupar la posició de lateral dret Fou expert en el llançament de faltes Alineat en un total de 238 partits, marcà 26 gols i fou campió de Copa 1963 i de la Copa de Fires 1965, 1966 Morí la vigília d’un Barça-Real…

Se’l coneixia com Bergara I Havia ingressat en el futbol espanyol al costat del seu germà Alberto Daniel, davanter, a les files del Mallorca, la temporada 1962-63 Posteriorment fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1964-69 com a defensa lateral Disputà 51 partits de Lliga i marcà 7 gols

Dirigí el Reial Club Deportiu Espanyol 1971-78, però a mitjan temporada 1977-78 fou substituït per Heriberto Herrera És l’entrenador que més partits de Lliga ha dirigit a l’equip blanc-i-blau en tota la seva història 218 Fou el responsable de la selecció olímpica espanyola i de la juvenil 1968-71, de la sub-21 1978-80 i l’estiu de 1980 substituí Ladislau Kubala al front de l’absoluta Ocupà el càrrec fins després de la Copa del Món del 1982

Arribà al Futbol Club Barcelona 1954-63 procedent del Millonarios de Bogotà Jugà tant d’interior com d’extrem, i formà amb Suárez un ala mítica Jugà 322 partits, 162 dels quals, a la Lliga, i marcà 136 gols amb el Barça Fou campió de la Lliga 1959, 1960, la Copa del Generalísimo 1957, 1959, 1963 i la Copa de Fires 1958, 1960 Després de rebre un homenatge de comiat, jugà al Racing de Santander la temporada 1963-64, abans de retirar-se Fou internacional amb la selecció B d’Espanya en un partit, i formà part de la selecció de Catalunya en quatre ocasions entre el 1955 i el 1958

Germà del primer marquès d’Estella Fou governador militar de Huelva, comandant militar a Trinidad, a Puerto Rico i al castell de La Cabaña Cuba capità general d’Andalusia 1868-69, de València 1869 i Puerto Rico, conseller d’estat 1870 i director general d’artilleria Es distingí en la repressió de la revolució federal de València 1869 bombardejant les zones més poblades de la ciutat Publicà l’estudi La economía en los gastos públicos 1871