Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
Alexandre I de Bulgària
Història
Primer príncep de Bulgària (1879-87), fill d’Alexandre de Hessen-Darmstadt.
Era príncep de Battenberg, i el 1879 fou elegit per la Sobranie parlament búlgar, gràcies a la intervenció del tsar Alexandre II —el seu oncle—, de la tutela del qual intentà d’alliberar-se Restaurà la constitució del 1879 i encoratjà el desenvolupament dels partits polítics En produir-se l’aixecament nacionalista 1885 de Rumèlia oriental, el príncep acceptà l’oferta dels rumelians d’una unió personal dels dos principats búlgars, solució que disgustà Rússia, Sèrbia i Grècia, que temien que no es trenqués l’equilibri balcànic El 1886, Alexandre derrotà els serbis a Slivnica i a Pirot i els…
Francesco Bianchini
Història
Erudit italià.
Establí un observatori astronòmic a Albano Fou secretari del comitè per a la reforma del calendari 1705 sota Climent XI féu estudis sobre les taques de Venus i publicà diversos treballs sobre astronomia Entre els seus escrits, que abasten els més diversos camps, destaca la Istoria universale provata con monumenti e figurata con simboli degli antichi 1697
Giovanni Maria Falconetto
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor italià.
Com a arquitecte treballà a Pàdua, on féu les portes de San Giovanni 1528 i de Savonarola 1530, l’arc de l’Orologio 1532, l’Odeó i la llotja del palau Cornaro S'inspirà en els estils monumentals romans
Francesco Antonio Faccio
Música
Director d’orquestra i compositor, conegut per Franco Faccio
.
Estudià a Milà, on féu una estreta amistat amb el seu condeixeble Arrigo Boito Estrenà òperes, com I profughi fiamminghi 1863 i Amleto 1865 Dedicat a la direcció orquestral, difongué l’obra de Wagner a Itàlia, dirigí l’estrena d' Aïda a Milà 1872 i donà a conèixer el Mefistofele de Boito per Europa a Barcelona, on actuà sovint, el presentà el 1880, amb un gran èxit
Giovanni Morelli
Art
Historiador de l’art.
Format a Alemanya, posà en pràctica un mètode d’anàlisi formal de l’obra d’art basat en l’observació i en la comparació dels detalls, que és utilitzat, sobretot, per a fonamentar atribucions
Antonio Rizzo
Escultura
Construcció i obres públiques
Escultor i mestre d’obres italià.
El 1465 és documentat a Pavia, on treballà al claustre gran de la cartoixa Desenvolupà la seva activitat principal a Venècia Nomenat mestre major del Palau Ducal, participà en la construcció del pòrtic i arc Foscari ~1485 i féu l’escala dels Gegants 1491 Esculpí els sepulcres del dux Niccolò Tron ~1480, església de Santa Maria Gloriosa dei Frati i d’Antonio Barbarigo 1483-93, església della Carità, obres que mostren el seu estil sobri i elegant i signifiquen el més alt exponent de l’escultura quatrecentista veneciana
Marco Antonio Ingegneri
Música
Compositor italià.
Fou organista i cantor i, més tard, prefecte de la música de la catedral de Cremona Fou mestre de CMonteverdi Escriví música religiosa i profana, influït per l’estil polifònic de l’escola romana Deixà madrigals a quatre veus i a cinc, responsoris, lamentacions i cançons
Honori II
Cristianisme
Nom que adoptà Càdalo en ésser elegit papa (1061-72) per l’emperadriu Agnès, enfront del papa legítim, Alexandre II.
S'apoderà de Roma 1062, però, abandonat pels prínceps alemanys 1064, morí en l’oblit
Romano Guardini
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof italià de parla alemanya.
Professor a Berlín, Tübingen i Munic, tingué importància en els moviments de les joventuts catòliques i en el litúrgic Representant significat del catolicisme cultural alemany, escriví Vom Geist der Liturgie ‘De l’esperit de la litúrgia’, 1918, Der Herr ‘El Senyor’, 1937 i Vom Sinn der Kirche ‘Del sentit de l’Església’, 1922
Cesare Lombroso
Antropologia
Metge i antropòleg italià.
Intentà d’aplicar a la psiquiatria i a la criminologia la metodologia positivista A Genio e follia 1864 descriu la condició del geni com una degeneració d’origen neuròtic afí a la bogeria, a la qual pot conduir alguna vegada A L’uomo delinquente 1876 descriu les característiques físiques de l’arquetip del delinqüent i afirma que tant aquestes com la conducta delictiva són predeterminades per factors congènits
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina