Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
estructura de Weaire-Phelan

D. Grouse, W. Drenckhan i D. Weaire, autors de l’estructura de Weaire-Phelan
© Trinity College Dublin
Física
Estructura geomètrica tridimensional proposada pels físics Denis Weaire i Robert Phelan que és més eficient termodinàmicament que l’estructura de lord Kelvin per a resoldre el seu problema.
Comparteix amb ella la característica de tenir totes les celles del mateix volum, però presenta un 0,3% menys d’àrea de contacte entre les seves superfícies És formada per dos tipus de celles polièdriques diferents, una de 14 costats dos d’hexagonals i 12 de pentagonals i una altra de 12 costats pentagonals, amb tots els costats pentagonals lleugerament corbats
el Taga
El cim del Taga
© Fototeca.cat
Massís
Massís culminant de la zona migjornenca del Pirineu axial ripollès, el vèrtex del qual fa, a 2 040 m alt., de partió entre els municipis de Pardines (N), Ribes de Freser (W) i Ogassa (SE).
És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació E-W, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovení, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues El relleu baixa escalonadament cap al N i l’W al serrat de la Maçana hi ha un altre Taga , de 1 914 m alt, 1,5 km al NW però el relleu torna a elevar-se cap a l’E, passada la portella d’Ogassa 1 709 m alt i cap al S amb els sediments permotriàsics del coll de Jou, a 1 630 m alt, comença el Subpirineu ripollès Aquest sector sud-…
Neuquén
Divisió administrativa
Província de l’W de l’Argentina, fronterera amb Xile, situada al massís paleozoic de la Patagònia.
La capital és Neuquén 90 089 h 1980 Els Andes, que la voregen per l’W, no assoleixen altituds elevades en aquest sector, bé que el glacialisme és important i hi ha bastants llacs d’aquest origen el de Nahuel-Huapí fou declarat parc nacional El clima és temperat fred i bastant sec Els rius principals són el Neuquén i el Limay, que pertanyen a la conca del Negro L’economia es basa fonamentalment en la ramaderia de llana La majoria de les terres útils són ocupades per prats Els conreus principals són de cereals i arbres fruiters, especialment pereres És important l’explotació…
Maracaibo
Llac
Llac de Veneçuela, situat a la depressió entre les serralades de Mérida, a l’E, i de Perijá, a l’W.
Comunica amb el golf de Veneçuela per un canal d’uns 50 km de longitud Amb uns 14 000 km 2 d’extensió, és un dels més grans del món i el més gran de l’Amèrica del Sud La profunditat màxima és de 50 m Les seves costes són baixes i pantanoses Hi ha importantíssims jaciments de petroli, amb més de 4 000 pous Els ports principals són Maracaibo, a l’W, i Alta Gracia i Puerto Miranda, a l’E
Al-Rub’ al-Ḫālī
Desert d’Aràbia, el més àrid i més vast de la península (560.000 km2; 1.100 km d’E a W i 400 de N a S).
Situat en una cubeta entre les muntanyes del Iemen a l’W i les d’Oman a l’E, forma l’extensió de sorra més gran del món Les dunes, que hi formen cadenes, atenyen alçades considerables fins a 300 m L’habiten tribus nòmades de beduïns
desert de Líbia

Desert de Líbia
© Anne Aktan / Fotolia.com
Desert
Desert del nord d’Àfrica, continuació oriental del Sàhara, que s’estén entre les muntanyes del Tibesti, a l’W, i la vall del Nil, a l’E.
És constituït per una plana decantada cap a l’W, separada dels altiplans del nord de la Cirenaica per una gran depressió, on hi ha els oasis de Gālū, Yarabūb i Sīwah La població és seminòmada i viu del comerç i la policultura
Rätikon
Serralada
Serralada dels Alps Orientals, anomenada també Alps Rètics, entre la vall dels rius Montafon i Walgau, al N, la del Prättigau, al S, i la del Rin, a l’W.
És fronterera entre Àustria i Suïssa i a l’W s’obre la vall del Liechtenstein Té altures com el Scesaplana 2 965 m, el Drusenfluh 2 827 m i el Sulzfluh 2 817 m
Sibèria Occidental
Part de la Rússia asiàtica compresa entre els Urals, a l’W (bé que tota la regió dels Urals és administrativament europea), i el Ienissei, a l’E.
La part més gran és la plana de Sibèria Occidental, amb zones fisiogràfiques ben definides, des de la tundra, al N, fins a l’estepa, al S Al SE s’alcen les serralades d’Altai, Salair i Alatau de Kuzbass Administrativament es divideix en el kraj d’Altai, l’extrem W del de Krasnojarsk i les oblasti de Kurgan, T'umen’, Omsk, Novosibirsk, Tomsk i Kemerovo La ciutat principal és Novosibirsk
Khingan
Massís
Massís de la Xina septentrional que s’estén en direcció SW-NE al llarg de la frontera de Mongòlia fins al riu Amur, tancant per l’W la plana del NE de la Xina.
És un bloc cristallí de 2 000 m d’altitud, amb pendents suaus per l’W i escarpats pel vessant oriental Presenta falles complexes amb afloraments de roques volcàniques andesites
fórmula de Boltzmann
Física
Expressió que relaciona l’entropia S d’un sistema (magnitud macroscòpica) i el nombre d’estats microscòpics accessibles pel sistema, W (magnitud microscòpica): S = k lnW, essent k la constant de Boltzmann.
Palesa la connexió entre la termodinàmica clàssica i la mecànica estadística Al zero absolut T = 0 K totes les partícules del sistema són a l’estat fonamental, de manera que W = 1 i, per tant, S = 0, la qual cosa és d’acord amb el tercer principi de la termodinàmica teorema de Nernst
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina