Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
empfindsamkeit
Música
Nom d’un corrent estètic (traduïble per ’sensibilitat') sorgit al nord d’Alemanya durant els inicis del Classicisme, i que és considerat com un precursor de l'Sturm und Drang.
El seu objectiu era la manifestació directa i subjectiva de les emocions, expressades musicalment mitjançant textures homofòniques senzilles, melodies de periodicitat simple, abundància de cromatismes i ornaments especialment appoggiature i un ús generós de les possibilitats dinàmiques També anomenat empfindsamer stil 'estil sentimental', tingué en la figura de CPE Bach un dels seus màxims exponents
Amaltea
Mitologia
Cabra que alletà Zeus al mont Ida a Creta.
També ha estat anomenada Amaltea la nimfa que salvà Zeus de la voracitat de Cronos traslladant-lo al mont Ida Zeus trencà, mentre jugava, una banya de la cabra, que oferí a Amaltea tot prometent-li que l’ompliria de tot allò que desitgés aquest és un dels orígens mítics del corn de l’abundància
anàlisi isotòpica
Química
Determinació de l’abundància relativa dels diversos isòtops d’un cert element en un producte donat.
L’anàlisi isotòpica utilitza, bé les propietats que depenen només de la diferència de massa entre els isòtops mesura de densitats, mesura de conductibilitat tèrmica de gasos, espectrometria de massa, mesura de les freqüències espectrals característiques en els espectres atòmics i moleculars, bé les propietats intrínsecament nuclears ressonància magnètica nuclear i, en el cas dels isòtops radioactius, detecció i mesura de la radiació emesa
fàcies
Geobotànica
Variació poc important d’una associació vegetal, caracteritzada sobretot per l’abundància d’una espècie determinada.
xauxa
Etnografia
País imaginari, on hi ha una gran abundància i on tothom pot viure regaladament sense treballar.
Antigament era anomenada terra de Cucanya Hom en relaciona l’etimologia amb el poble peruà de Jauja antigament escrit Xauxa, que potser hom identificà amb les fabuloses riqueses del Perú descrites per Pizarro
Vulture
Volcà
Volcà apagat d’Itàlia, al vessant adriàtic dels Apenins, situat als confins entre la Pulla i la Lucània.
Morfològicament molt similar al Vesuvi, presenta un gran cràter exterior, dins el qual hi ha un con menor, el Monticchio, amb un petit cràter de dues boques, ara ocupades per dos petits llacs Com a restes de l’activitat volcànica cal considerar l’actual abundància d’aigües termals i alguns moviments sísmics esporàdics de caràcter local
Vivarès
Comarca del Llenguadoc, Occitània, al sector oriental del Massís Central.
El relleu, format per altiplans cristallins aixecats fins a 900 i 1 200 m, és accidentat a l’W per fenòmens volcànics Hi abunden els prats, les fagedes i les coníferes L’activitat econòmica se centra en la ramaderia, el treball de la seda i el turisme, gràcies a l’abundància d’aigües termals i l’estiueig
gelivació
Hidrografia
Mecanisme erosiu mitjançant el qual les roques es disgreguen per l’acció del glaç.
Aquest sistema erosiu és, doncs, molt intens en els climes periglacials i a l’alta muntanya La intensitat de la gelivació depèn, ultra del clima, de diversos factors, entre els quals cal destacar la major o la menor abundància de plans d’estratificació i microfissures o diàclasis i el tipus de roca i la seva textura
corbina
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels esciènids, bentònic i predador, abundant en els fons de sorra, de fang i de roques de la Mediterrània, de l’Atlàntic i de la Cantàbrica.
Pot atènyer els 2 m de llargada i els 150 kg de pes El cos és grisenc, més fosc al dors i argentat al ventre Per la seva abundància, per les dimensions i per la carn és un peix molt preat A les costes catalanes rep també els noms alternatius de corbalina, corb reig i reig
galàxia d’Andròmeda

Imatge en infraroigs de la galàxia d’Andròmeda
© NASA
Astronomia
Una de les galàxies més properes a la nostra galàxia.
Pertany al grup local, essent-ne la més massiva Situada a la constellació d’Andròmeda, al NE de Mirach i una mica més d’un grau a l’E de ψ-Andromedae, és visible sense telescopi, ocupant una zona d’uns 80 per 250 minuts d’arc Estudiada al segle X per l’astrònom àrab al-Sūfī, i observada amb telescopi per Simon Marius el 1612, fou classificada per Messier que li donà el nombre 31 Encara ara és coneguda per les sigles M31 i també amb les de NGC 205 , provinents del New General Catalogue de Dreyer El 1924 Hubble hi descobrí alguns estels variables cefeides amb els quals determinà que era a una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina