Resultats de la cerca

Relacionat en un primer moment amb l’anarquisme, el 1918 s’adherí als bolxevics a Rússia Membre de l’Oposició d’Esquerra de Leningrad, fou detingut 1928 i 1933 i alliberat després d’una campanya internacional d’intellectuals Descriví l’experiència revolucionària d’entreguerres en nombroses obres, les més conegudes de les quals són la novella S'il est Minuit dans le Siècle 1939 i l’assaig L’An I de la Révolution russe 1928

Baró de Rodonyà i senyor de Puigpelat i Montferri Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge del 1697 S'adherí a la causa austriacista i el rei arxiduc Carles III li conferí el comtat de Rodonyà Intervingué activament en la defensa de Barcelona 1713-14 Assistí a les deliberacions prèvies a la capitulació Confiscats els béns per les autoritats borbòniques, el 1715 fou acusat de conspirar i desterrat a Valladolid

Militar de carrera, s’adherí a la revolució del 1917 i fou posat al cap de l’exèrcit roig Féu retrocedir els txecs cap als Urals, lluità contra Denikin i comandà l’ofensiva soviètica a la guerra russopolonesa 1920 Esdevingut mariscal 1935, defensà la necessitat d’aixecar un exèrcit regular, que organitzà L’any 1937, acusat de traïció, fou un dels acusats en els processos de Moscou i executat Khruščov el rehabilità el 1961

S'hi adherí, el 26 de gener, l’Assemblea de Municipis del Principat Era l’adaptació d’unes bases d’autonomia que el govern espanyol i el congrés rebutjaren La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d’una comissió extraparlamentària encarregada d’elaborar un projecte d’autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, a proposta de Marcellí Domingo, la redacció de l’Estatut Constituí un precedent de l' Estatut de Catalunya del 1932

Germà de Pere i de Jaume Pi i Sunyer i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila Del partit republicà federal, collaborà a El Nuevo Régimen de Madrid i a El Federal de València Encapçalà l’escissió procatalanista denominada Catalunya Federal, però aviat tornà a la disciplina del partit Presidí el consell federal regional i el 1904 fou elegit diputat provincial per Sabadell i Terrassa El 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana És autor d' El problema catalán 1906

Abandonà la seva llengua materna pel croat Paneslavista, s’adherí a l' illirisme amb entusiasme i s’establí a Zagreb, on dirigí 1842-45 el periòdic literari Kolo La seva poesia amorosa imita els romàntics txecs i polonesos De les seves obres cal esmentar Gjulabije ‘Pomes rosades’, 1840, Vienac soneta ‘Corona de sonets’, 1845 i Gusle i tambure ‘A l’amor i al patriotisme’, 1845 Traductor de Puškin i Gogol’, excellí també com a crític literari

President de la Unió Catalanista 1897, s’adherí al Centre Nacionalista Republicà el 1906 i posteriorment participà en la creació de la Unió Federal Nacionalista Republicana 1910 Fou elegit diputat provincial el 1909 i com a tal signà pel maig del 1911 la proposta de constitució de la Mancomunitat de Catalunya El 1914 abandonà la UFNR, disconforme amb la signatura del pacte de Sant Gervasi, i intentà amb Rovira i Virgili la constitució d’una Esquerra Catalanista

S'adherí a l’empresa de Joana d’Arc i collaborà ja en l’acció que alliberà Orleans 1429 Participà en l’expedició del delfí a Suïssa 1444 i Alsàcia El 1450 fou nomenat almirall de França Comandà un dels exèrcits que envaïren Guiena i obtingueren la victòria de Castilhón 1453 Destituït del càrrec d’almirall per Lluís XI 1461, entrà a la Lliga del bé públic, però se sotmeté al sobirà el 1469 Dictà la seva biografia, recollida en Le Jouvencel

De família ortodoxa, s’adherí a l’església dita uniata unida a Roma, es féu monjo basilià i fou consagrat bisbe, primer de Vitebsk i després de Polock, a Bielorússia Treballà per la unió de les esglésies, la instrucció del poble i la reforma del clericat En els aldarulls contra la unió amb Roma, fou assassinat Considerat màrtir, fou canonitzat el 1867 El seu cos reposa a la basílica de Sant Pere del Vaticà La seva festa se celebra el 14 de novembre

Significà la presa de consciència d’aquests pobles, molts dels quals independents de feia poc, enfront dels països desenvolupats Remarcà la urgència del desenvolupament econòmic i d’una política anticolonialista i neutralista i condemnà el racisme Sostingué les reivindicacions d’independència del Marroc, de Tunísia i d’Algèria i la lluita dels àrabs contra l’estat d’Israel També s’adherí a la Declaració Universal dels Drets de l’Home S'hi destacaren principalment les intervencions de Nehru, Zhou Enlai, Nasser i Sukarno