Resultats de la cerca

Té tres dialectes septentrional, central i meridional Fins al s XIX, fou inclosa dins l’àrea lingüística búlgara, però a partir del 1878 la divisió política de Macedònia n'afavorí la diferenciació i la consolidació com a llengua literària després de la Segona Guerra Mundial Des del 1991 és llengua oficial de l’estat de Macedònia

França, que envaí i ocupà una gran part dels Estats Pontificis 1797, afavorí que hom la proclamés i feu presoner el papa Pius VI, que morí deportat a Valença del Delfinat 1799 Nàpols l’atacà i en provocà una interrupció 28 de novembre — 13 de desembre de 1798 Restaurada pels francesos, una segona intervenció napolitana la feu caure definitivament

Contribuí al desvetllament cultural i cívic de la seva vila nadiua Escriví a “La Publicitat” i fou militant d’Acció Catalana Com a cap dels Serveis Correccionals de la Generalitat de Catalunya 1938 afavorí els intents de normalització del culte catòlic S'exilià el 1939 i fou professor d’història de la cultura a la Universitat d’Antioquia Colòmbia

Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard 1407, bisbe de Lleida Després de la mort del rei Martí 1410 fou, com els seus germans, decidit partidari de Jaume d’Urgell Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura 1411 afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell

Exercí una política expansionista, que el menà a un enfrontament amb els otomans i a la renúncia del govern 1613 Rebut a la cort dels Mèdici, no aconseguí, però, ajut europeu per a constituir un estat independent a Síria Afavorí la immigració cristiana i atragué els comerciants europeus Fou derrotat pel soldà Murat IV i fou capturat i executat

Fou ministre de colònies 1893-95 i d’afers estrangers 1898 La seva política tendí a l’aïllament d’Alemanya, i així afavorí la Triple Entesa Fou ministre de marina 1911-13 i ambaixador a Peterburg 1913-14 Novament nomenat ministre d’afers estrangers 1914-15, hagué de dimitir a causa del fracàs de la seva política búlgara

Nomenat cap de l’estat major imperial durant la Primera Guerra Mundial, afavorí la creació del comandament unificat interaliat Acabada la guerra, abandonà l’exèrcit i fou elegit diputat unionista als Comuns Fou assassinat per nacionalistes irlandesos, a causa de la seva actitud radical a favor de la unió de l’Ulster amb la Gran Bretanya

Addicte a Ruiz Zorrilla, fou regidor i alcalde accidental de Barcelona en 1869-70 i diputat provincial en 1872-73 Sota la Restauració encapçalà el Partit Republicà Progressista a Catalunya Afavorí l’establiment de Lerroux a Barcelona el 1901, però posteriorment s’adherí a la Solidaritat Catalana, en representació de la qual fou elegit senador per Lleida 1907

Participà en diverses expedicions d’exploració i conquesta i fou lloctinent de Juan de Garay Fou tinent de governador d’Asunción 1592 i 1596 i de Santa Fe 1594 i el primer governador civil del Riu de la Plata 1597, 1601-09 i 1614-18 Afavorí els jesuïtes i l’establiment de reduccions i defensà els drets dels indis

Fou nomenat intendent de Catalunya i com a tal fou president de la Junta Particular de Comerç de Barcelona 1763-76, la qual afavorí Lliurat a la junta l’antic edifici de la Llotja, durant la seva presidència, n'emprengué la reconstrucció contractant tècnics estrangers per a les obres i fent portar d’Itàlia quadres, marbres i reixes metàlliques