Resultats de la cerca
Es mostren 1193 resultats
macedònic
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup meridional de la família lingüística eslava, parlada a la regió de Macedònia, amb parlants a l’estat (on és llengua oficial) i a la regió grega homònims, i a Bulgària.
Té tres dialectes septentrional, central i meridional Fins al s XIX, fou inclosa dins l’àrea lingüística búlgara, però a partir del 1878 la divisió política de Macedònia n'afavorí la diferenciació i la consolidació com a llengua literària després de la Segona Guerra Mundial Des del 1991 és llengua oficial de l’estat de Macedònia
república Romana
Història
Règim fundat a Roma pels jacobins italians sota la protecció del Directori francès, que durà del 15 de febrer al 27 de novembre de 1798 i del 14 de desembre d’aquest any al 29 de setembre de 1799.
França, que envaí i ocupà una gran part dels Estats Pontificis 1797, afavorí que hom la proclamés i feu presoner el papa Pius VI, que morí deportat a Valença del Delfinat 1799 Nàpols l’atacà i en provocà una interrupció 28 de novembre — 13 de desembre de 1798 Restaurada pels francesos, una segona intervenció napolitana la feu caure definitivament
Joan de Garganta i Fàbrega
Història del dret
Llicenciat en dret i en lletres, fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà.
Contribuí al desvetllament cultural i cívic de la seva vila nadiua Escriví a “La Publicitat” i fou militant d’Acció Catalana Com a cap dels Serveis Correccionals de la Generalitat de Catalunya 1938 afavorí els intents de normalització del culte catòlic S'exilià el 1939 i fou professor d’història de la cultura a la Universitat d’Antioquia Colòmbia
Pere de Cardona i de Luna
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1407-11), fill del comte Hug (II) de Cardona.
Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard 1407, bisbe de Lleida Després de la mort del rei Martí 1410 fou, com els seus germans, decidit partidari de Jaume d’Urgell Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura 1411 afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell
Faḫr al-Dīn
Història
Emir drus.
Exercí una política expansionista, que el menà a un enfrontament amb els otomans i a la renúncia del govern 1613 Rebut a la cort dels Mèdici, no aconseguí, però, ajut europeu per a constituir un estat independent a Síria Afavorí la immigració cristiana i atragué els comerciants europeus Fou derrotat pel soldà Murat IV i fou capturat i executat
Théophile Delcassé
Història
Política
Polític francès.
Fou ministre de colònies 1893-95 i d’afers estrangers 1898 La seva política tendí a l’aïllament d’Alemanya, i així afavorí la Triple Entesa Fou ministre de marina 1911-13 i ambaixador a Peterburg 1913-14 Novament nomenat ministre d’afers estrangers 1914-15, hagué de dimitir a causa del fracàs de la seva política búlgara
Henry Hughes Wilson
Història
Militar
Militar britànic.
Nomenat cap de l’estat major imperial durant la Primera Guerra Mundial, afavorí la creació del comandament unificat interaliat Acabada la guerra, abandonà l’exèrcit i fou elegit diputat unionista als Comuns Fou assassinat per nacionalistes irlandesos, a causa de la seva actitud radical a favor de la unió de l’Ulster amb la Gran Bretanya
Eusebi Jover i Marquet

Eusebi Jover i Marquet
© Fototeca.cat
Història
Republicà.
Addicte a Ruiz Zorrilla, fou regidor i alcalde accidental de Barcelona en 1869-70 i diputat provincial en 1872-73 Sota la Restauració encapçalà el Partit Republicà Progressista a Catalunya Afavorí l’establiment de Lerroux a Barcelona el 1901, però posteriorment s’adherí a la Solidaritat Catalana, en representació de la qual fou elegit senador per Lleida 1907
Hermandarias de Saavedra
Història
Conqueridor.
Participà en diverses expedicions d’exploració i conquesta i fou lloctinent de Juan de Garay Fou tinent de governador d’Asunción 1592 i 1596 i de Santa Fe 1594 i el primer governador civil del Riu de la Plata 1597, 1601-09 i 1614-18 Afavorí els jesuïtes i l’establiment de reduccions i defensà els drets dels indis
José Felipe Castaños y Urioste
Història
Militar
Polític i militar.
Fou nomenat intendent de Catalunya i com a tal fou president de la Junta Particular de Comerç de Barcelona 1763-76, la qual afavorí Lliurat a la junta l’antic edifici de la Llotja, durant la seva presidència, n'emprengué la reconstrucció contractant tècnics estrangers per a les obres i fent portar d’Itàlia quadres, marbres i reixes metàlliques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina