Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
Edward Hallet Carr
Historiografia
Historiador i diplomàtic anglès.
Participà en el congrés de la pau de Versalles, i fou assessor de la Societat de Nacions Es dedicà després 1936 a l’ensenyament universitari i del 1941 al 1946 fou subdirector del “Times” De les seves obres cal destacar Karl Marx 1934, Michael Bakunin 1937, What is History 1961 i sobretot la monumental A History of Soviet Russia , en diversos volums, publicats a partir de 1950 i agrupats en títols diferents The Bolshevic Revolution 1917-23 1950-53, The Interregnum 1923-24 1954, Socialism in One Country, 1924-26 1958-64, Foundations of a Planned Economy, 1926-29 1969-78, The…
Universitat de Tarragona
Centre d’ensenyament superior creat a Tarragona el 1572 per iniciativa de l’arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta, que donà vint mil lliures per a la construcció de l’edifici; aquest era compartit pel seminari conciliar, i fou derruït al final del segle XIX.
Encara que la institució universitària fou confirmada per Gregori XIII el 1574, no començà a funcionar fins el 1577, i fins el 1588 el rei no li concedí el privilegi de conferir graus acadèmics Hom hi ensenyava gramàtica, arts i teologia Suprimida per decret filipista el 1717, fou convertida en Estudi Literari, incorporat a la Universitat de Cervera el 1724 Aquesta nova institució fou clausurada el 1846 La represa d’estudis universitaris no tingué lloc fins el 1970, que fou inaugurada una delegació de la Universitat de Barcelona El 1991 els centres d’estudis agrupats sota el nom…
Els pteridòfits primitius: les psilofitates i les psilotates
Les dues classes que veurem a continuació comprenen els pteridòfits més primitius coneguts, caracteritzats per llurs tiges assimiladores telomes ramificades dicotòmicament, amb protostela o actinostela, sense fulles o amb microfilles, sense arrels veritables i amb esporangis típicament terminals situats a l’àpex de tiges, amb totes les espores iguals isospòria Les psilofitates Pteridòfits primitius 1 Rhynia reconstrucció ideal a esporòfit amb esporangis b tètrada d’espores 2 Psilotum nudum a esporòfit b sinangi obert alliberant les espores c espora d protallus Mikel Zabala/Jordi Corbera Les…
William Tans’ur
Música
Organista, compositor i teòric anglès.
De família humil i amb pocs recursos econòmics, exercí com a professor itinerant de salmòdia en diversos centres d’Anglaterra fins que s’establí a Saint Neots, on es guanyà la vida com a organista, professor i compositor Limità la seva tasca professional a un àmbit regional reduït i, malgrat mostrar una modesta tècnica compositiva, aconseguí publicar un bon nombre d’obres que gaudiren de certa difusió És autor de salms, himnes i anthems de factura senzilla, que aparegueren en reculls com A Compleat Melody or, The Harmony of Sion 1734 i The Melody of The Heart 1735, agrupats més…
gradual
Música
Llibre litúrgic de l’Església d’Occident que conté els cants del propi i de l’ordinari de la missa.
La utilització d’aquest terme és recent En un principi els cants destinats al solista estaven recollits en el cantatorium , i els destinats al cor, en l' antiphonarium missae Quan tots ells foren agrupats en un sol volum, aquest començà a ser conegut com a liber gradualis Pren el seu nom d’un dels cants sollístics del propi de la missa Amb el temps, el gradual o antiphonale missarum inclogué tots els cants del propi i, més tard, també els de l’ordinari L’edició oficial vaticana del gradual romà data del 1908 El 1974 es publicà a Solesmes el Graduale Triplex , que completà les…
Giuseppe Arcimboldi
La Primavera , obra del pintor italià Giuseppe Arcimboldi (1527-1593), que en la seva darrera etapa artística arribà als més alts nivells en la confusió formal manierista
© corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià.
Començà com a dissenyador de vitralls i de tapissos S'establí a Praga 1562 al servei dels Habsburg Retornà a Itàlia l’any 1587 La seva pintura no té res a veure amb el modern surrealisme, com ha estat dit, i es basa en el gust per l’allegoria, propi del Renaixement, i en l’afecció per tot el que és extravagant, pròpia del manierisme Les seves obres es componen, gairebé sempre, de diversos elements relatius al concepte representat, agrupats enginyosament de manera que prenguin figura humana Les quatre estacions, L’aigua, El foc, El bibliotecari, El jardiner , etc, les diverses versions de les…
patrimoni de Sant Pere
Història
Religió
Terres i béns que constituïen la dotació del papa, que el convertiren primer en un gran terratinent, després en una autoritat civil i, finalment, en un sobirà.
Situats a Roma i a les províncies veïnes l’Apúlia, Calàbria, Lucània, Campània, l’illa de Capri, Tríscia, Ravenna, etc, arribaven a Còrsega, Sardenya i Sicília, al nord d’Àfrica, Gàllia, Dalmàcia i fins a l’Orient Repartits en fundus , eren agrupats en massae el conjunt de massae d’una província constituïa el patrimonium , unitat dins el patrimoni general administrada per un rector Procedia de donacions i adquisicions fetes des del s IV el primer testimoni és un capbreu o políptic de Gelasi 492-496, divers del Liber censuum Reestructurat per Gregori el Gran 590, el patrimoni…
arauac
Etnologia
Individu del grup de pobles de llengua arauac, àmpliament distribuïts per l’Amèrica del Sud i les Grans Antilles.
Són considerats originaris dels vessants de l’Orinoco i del riu Negre Les restes arqueològiques més antigues es troben a l’àrea de les selves tropicals de l’Amèrica del Sud, que en continua essent l’hàbitat actual La forma de vida dels arauacs es basa en l’agricultura Fan ceràmica de colors amb decoracions antropomòrfiques, zoomòrfiques i geomètriques La seva organització social i política consisteix en poblats, agrupats i dirigits per caps territorials que hereten els càrrecs Els pobles arauacs es regeixen per sistemes de parentiu diversos afiliació per línia materna i afiliació…
propi
Música
En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants variables de la missa (propi de la missa) i de l’ofici diví (propi de l’ofici), dividida en dos grans blocs: el propi del temps i el propi dels sants.
Quant als cants, el propi de la missa comprèn l' introit , el gradual , l' alleluia , substituït pel tractus en temps quaresmal, l' ofertori i la comunió El propi del temps inclou els textos i les melodies propis de cadascun dels diumenges i de les festes mòbils de l’any litúrgic El propi dels sants conté els textos i les melodies propis de les festes dels sants fixades en el calendari litúrgic Els dies dels sants poden tenir diverses categories de celebració solemnitat, festa, memòria, que es fa palesa per la riquesa del repertori conservat Juntament amb el comú dels sants sèries de textos…
Sant Climent
Poble
Poble (santclimenters o santclimentins) del municipi de Maó (Menorca), situat 5 km al SE de la ciutat.
Les produccions agrícoles són els cereals, les hortalisses, el farratge i el bestiar boví i porcí El nucli urbà és format per carrers agrupats rectilíniament al voltant de l’església parroquial i la plaça El pariatge de Jaume II de Mallorca disposà el 1303 l’erecció de la capella de Musuptà a la garriga de Musuptà, com a sufragània de Santa Maria de Maó El 1641 es bastí una nova església, reformada al s XVIII El 1818 Sant Climent passà a vicaria, i el 1877 a parròquia El temple actual, de tres naus i estil neogòtic, fou començat el 1889 i acabat el 1950 A la seva demarcació hi ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina