Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Alexander Kluge
Cinematografia
Literatura alemanya
Realitzador cinematogràfic i escriptor alemany.
Impulsor del Manifest d’Oberhausen i del “nou cinema” alemany amb diversos curtmetratges, es dedicà més tard a la realització de llargmetratges amb un estil fred i intellectual i conreà sovint la temàtica política Poden ésser destacats, entre d’altres, Abschied von Gestern ‘Adeu a l’ahir’, 1966, Die Artisten in der Zirkus-kuppel ratlos ‘Els artistes sota la carpa del circ perplexs’, 1968, Gelegenheitsarbeit einer Sklavin ‘El treball ocasional d’una esclava’, 1973, Der starke Ferdinand ‘Ferdinand el fort’, 1976, Die Patriotin 1979 i el film collectiu Der Kandidat 1980 Com a…
Miquel Font i Cirer
Disseny i arts gràfiques
Edició
Arxivística i biblioteconomia
Impressor, editor i bibliòfil.
L’any 1970 fundà l’editorial Imatge/70 i el 1984 Miquel Font Editor, ambdues desaparegudes l’any 1999 Centrades en la història, la sociologia i l’etnologia de les Balears, al llarg d’aquests anys edità més de cent cinquanta títols distribuïts en catorze colleccions, entre les quals “Miramar”, “Obres de Ramon Llull” en edició facsímil, la “Rodella” única collecció de temàtica judaica a l’Estat espanyol, i la desena llarga d’àlbums fotogràfics Imatges d’ahir , sobre diversos pobles de Mallorca Participà regularment a la Fira Internacional del Libre Frankfurt i destacà també com a…
SOM
Empresa de comunicació fundada el 2003 amb el nom de Grup Cultura 03.
Fou creada en règim de cooperativa a partir de la unió de Gramagraf serveis integrals d’arts gràfiques, l’editorial Ara Llibres, Sàpiens Publicacions edició de productes culturals per a quiosc amb les capçaleres Sàpiens , Descobrir Catalunya , NAT 2006-08, Cuina , Súpers, Time Out Barcelona i Altaïr , la productora audiovisual Batabat, Contrapunt edició de premsa gratuïta i Nova 2003 serveis de gestió Inicialment també comptà amb Critèria per a la creació de continguts per al sector editorial L’any 2010 fou un dels impulsors del diari Ara El 2016 canvià el nom per l’actual L’any 2017…
Mikel Atxaga

Mikel Atxaga
© Família Atxaga
Literatura
Periodista i escriptor basc.
Cursà filosofia, teologia i llatí a Sant Sebastià i Vitòria i fou ordenat de sacerdot Secularitzat el 1974, es dedicà professionalment al periodisme Fou un dels iniciadors del periodisme en basc, a partir del 1963, en la revista Zeruko Argia , i posteriorment en altres mitjans escrits Fou especialment intensa la collaboració al diari Deia , en què escriví del 1977 al 2007 El 1975 ingressà a l’ Euskaltzaindia , i en 1988-93 fou membre del Consell assessor per al basc El 1997 fou nomenat director i coordinador de “Bidegileak”, la collecció d’autors bascos impulsada pel Govern basc La seva obra…
Miquel Pons i Bonet
Història
Literatura
Narrador i erudit.
Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat Publicà nombrosos assaigs — Cales de Santanyí 1962, Els oficis 1982, Santanyí, imatges d’ahir 1992, o, entre d’altres, Blai Bonet el poeta i el paisatge de Santanyí 1999— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés A més, tingué cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps 1987, collaborà amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia bibliogràfica de la llengua i…
,
Josep Lladonosa i Giró
Gastronomia
Xef i escriptor gastronòmic.
Format en la cuina francesa, ha treballat en un gran nombre de restaurants, entre d'altres, Majestic, Ca l’Isidre, Abeurador o Cosmos, i en establiments d’alta categoria a França i Suïssa, com el Gran Hotel Nacional i a les 7 portes de Barcelona, del qual fou cap de cuina entre el 1991 i el 2003 El 1976 obrí a Barcelona un restaurant propi, Les Quatre Barres Fou un dels primers professors de l’escola de cuina Arnadi 1983, posteriorment Hofmann, i ha rebut distincions com la Creu de Sant Jordi, el Premio Nacional de gastronomia 1980 i la Medalla del Mèrit Gastronòmic de la Federació Catalana d…
Stefan Zweig
Literatura
Escriptor austríac d’origen jueu.
Amic de Verhaeren i de RRolland, emigrà a Anglaterra 1930 i després als EUA i al Brasil, on se suïcidà, juntament amb la seva segona muller La seva obra dramàtica i lírica porta l’empremta de l’expressionisme i del simbolisme de l’escola de Viena Es revelà com un mestre incontestable de l’art novellístic i biogràfic, i es destacà sobretot en l’anàlisi dels estats d’ànim de l’home modern, les seves angoixes i motivacions, com potser mai ningú no ho havia fet abans En aquest sentit, fou decisiva la influència que les teories de Freud exerciren sobre seu De la seva obra, abundosa, cal destacar…
Joan Marí i Cardona
Historiografia catalana
Eclesiàstic, arxiver i historiador.
Realitzà estudis eclesiàstics al Seminari menor d’Eivissa llatí i humanitats i als Seminaris majors de València filosofia escolàstica, història i literatura i de Salamanca teologia dogmàtica i moral, llengües clàssiques Ordenat de prevere, fou assignat al servei de la parròquia de Sant Carles de Peralta 1951 El 1953 fou nomenat canonge arxiver de la càtedra d’Eivissa pel Ministeri de Justícia, a proposta del bisbe Antoni Cardona i Riera, substituint Isidor Macabich i Llobet Les seves obres més destacades són La conquesta Catalana de 1235 1976, Els Llibres d’Entreveniments 1981, Santa Eulàlia…
Ramon Guillem i Alapont
Literatura
Poeta, narrador i assagista.
Destacà sobretot en la seva faceta poètica, en què l’ofici de poeta és concebut com un rescat d’ombres en paisatges silenciosos i freds, d’imatgeria mortuòria Cal fer-ne ressaltar, també, la contenció metafòrica i estructural, amb una reflexió sobre el fet poètic mateix, en sintonia amb les arrels simbolistes Com a poeta, publicà D’on gran desig s’engendra 1985, L’hivern remot 1987, Les ombres seduïdes 1990, Terra d’aigua 1993, premis Ausiàs March, de Gandia i Crítica Serra d’Or 1994, L’íntima realitat Antologia, 1981-1996 1998, Solatge de sols 1999, Maregassa 2002, Celebració de la mirada…
,
Lluís Galiana i Cervera
Literatura catalana
Poeta, prosista i erudit.
Vida i obra Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als collegis de València i Oriola Autor d’una obra extensa —majoritàriament perduda— a pesar de la seva curta vida, publicà comentaris a obres de fray Luis de León València 1765 i fray Luis de Granada València 1769 i 1771, i mantingué una variada correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre qüestions lingüístiques, literàries iculturals L’epistolari fou publicat en part per Roc Chabàs 1891 i Vicent Castañeda i Alcover 1923, 1924 És destacable la carta en què…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina