Resultats de la cerca

Guanyà tres títols de l’Associació de Tennistes Professionals ATP en individuals Casablanca, 1999 Bucarest, 1999, i Mallorca, 2001 a més de cinc títols de Challengers En dobles, guanyà tres títols de l’ATP Bucarest, 2000 Amersfoort, 2006, i Buenos Aires, 2009 Formà part de l’equip espanyol de Copa Davis 2002 El 2001 assolí la posició trenta-quatrena en el rànquing de l’ATP en individuals i el 2000, la seixanta-quatrena en dobles, les més altes que aconseguí en la seva carrera

Pertanyent al Club Twirling l’Ametlla de Mar, en el seu palmarès destaquen dos Campionats de Catalunya individuals 2009, 2012, dos Campionats de Catalunya per parelles 2009, 2010 i dos Campionats de Catalunya per equips 2008, 2012 Amb la selecció catalana aconseguí dos tercers llocs per equips 2007, 2009 i també una quarta posició per parelles 2009 en el Campionat d’Europa

Ala format a les files de l’AE Hospitalet, durant la temporada 1985-86 jugà a l’equip andalús de Deportes Blanes FS i guanyà la Lliga Posteriorment formà part de la UE La Palma, guanyà una Copa ACEFS, i la temporada 1988-89 s’incorporà al Club Futbol Sala la Garriga, amb el qual guanyà un nou títol de Lliga 1989 i fou subcampió d’Europa 1990 Poc després fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà sis temporades i arribà a ser capità de l’equip Des del 1990 també fou internacional amb la selecció estatal Un cop retirat, entrenà les seccions inferiors del FC Barcelona i al final de la dècada dels…

De tretze a setze anys s’entrenà a l’escola Palmer Academy de Tampa EUA El 1991 fou campió d’Europa júnior Guanyà 14 títols individuals en el circuit de l’ATP El 1994 arribà al setè lloc del rànquing mundial, el més alt de la seva carrera El 2001 es retirà

Soci del Club Natació Barcelona Fou campió de Catalunya individual 2008 i diverses vegades subcampió Ha guanyat l’Obert de Brembate en categoria individual 2009, 2011 i en dobles 2008, amb Carlos Oviedo 2009, amb Ricardo Soto, i l’Obert de Brusselles en individual i dobles 2010 Ha arribat a ocupar la quarta posició en el rànquing europeu 2011 Ha estat membre de la selecció catalana

Competí representant el Club Su-Ba-Lee i el Club Deportivo Fran Martín del Prat de Llobregat Es proclamà campió d’Europa júnior en la categoria de menys de 58 kg 1990 Assolí el subcampionat del món i fou campió d’Espanya i de Catalunya

Des del 1866 estudià a l’Institut Tècnic de Terni Úmbria i quatre anys després al Politècnic de Torí, on al cap de tres anys d’estudi escriví la dissertació Intorno ai sistemi elastici , en què apareixia el teorema relatiu a l’anàlisi elàstica de la deformació de bigues pel qual és famós Després de graduar-se al Politècnic de Torí, treballà als Ferrocarrils del Nord d’Itàlia com a cap de l’oficina d’obres de fàbrica, manteniment i servei, fins a la seva mort

Influït pels grans novellistes francesos, sobretot per Balzac, començà a escriure novelles presentant el cicle de la vida xilena Martín Rivas 1862, El ideal de un calavera 1863, etc El 1866 abandonà Xile i fou encarregat sovint de missions diplomàtiques A aquesta època corresponen la novella històrica Durante la reconquista 1897 i, entre d’altres, Los trasplantados 1904 i El loco Estero 1909, de records autobiogràfics

De mare cubana i pare castellà, des dels sis anys residí a Madrid, on obtingué, el 1915, el títol de pilot militar Establert a Barcelona a l’inici de la guerra civil de 1936-39, comandà, amb èxit, l’expedició republicana per a sotmetre Eivissa Passà després a Mallorca, on desembarcà a Portocristo, però el contraatac, ajudat per l’aviació italiana, obligà el cos expedicionari a retirar-se Per l’octubre del mateix any obstaculitzà l’ofensiva contra Madrid amb la tàctica de guerrilla En acabar la guerra 1939 s’installà de primer a Cuba, on es lliurà a l’ensenyament, i tres anys després a Mèxic,…

Diputat a l’assemblea constituent l’any 1975 en representació del Partido Popular Democrático actual Partido Social Democrata, abandonà aquest partit el 1976 i fou elegit ministre de Comerç i Turisme 1976-77 i primer ministre 1978-79 Ingressà de nou al Partido Social Democrata l’any 1981 —el qual liderà els anys 1983-85— i ocupà els càrrecs de vice-primer ministre i ministre de Defensa 1983-85