Resultats de la cerca

Especialitzat en ciclisme, treballa a La Vanguardia des del 1982, on fa el seguiment del Tour de França També s’ha dedicat a la investigació històrica de l’esport català Publicà el Gran Àlbum del Barça colleccionable, 1996 i El cas Di Stefano 2006, junt amb Jordi Finestres També és autor de Barça, 100 anys fent història 2010 Rebé el premi al millor treball periodístic de la Generalitat de Catalunya 2005

Residí molt de temps a Barcelona Illustrà nombroses novelles i realitzà litografies Republicà i liberal, s’exilià a França l’any 1871 i publicà en diferents periòdics satírics de París A la seva mort s’edità a Madrid un Album Ortego , presentat per Josep Lluís Pellicer, per ajudar econòmicament la vídua i els fills Collaborà a Gil Blas 1864 i edità El Fisgón 1865, Doña Manuela 1865, El Sainete 1867 i Jeremías 1869

El 1941 es traslladà als EUA Combatent en la Segona Guerra Mundial, utilitzà aquesta experiència dramàtica per a fer l’àlbum de dibuixos All in Line , que li donà la fama Collaborador assidu de moltes revistes, entre les quals Vogue , Harper's Bazaar , Flair i, especialment, The New Yorker , els seus dibuixos, entre cruels i fantàstics, l’aproximen al surrealisme Renovà la caricatura tradicional i influí en tota una generació de dibuixants

Des del 1963 recorregué els EUA i també el Canadà, cantant per tavernes, escoles, places, etc El 1968 collaborà amb Pete Seeger, que donà suport a la seva carrera És conegut sobretot per la cançó American Pie 1971, que dona nom al seu primer àlbum, homenatge al cantant Buddy Holly La cançó es convertí en una de les més populars del repertori nord-americà Altres àlbums són Tapestry 1972, Don McLean 1973, Playin’ Favorites 1973 i Chain Lightning 1980

El seu single Crazy , de l’àlbum de debut St Elsewhere 2006, número 1 als Estats Units i al Regne Unit, es convertí en la primera cançó distribuïda digitalment a internet en arribar al capdamunt de les llistes britàniques El segon disc del grup, The Odd Couple 2008, també rebé l’elogi de la crítica per la seva capacitat d’integrar influències en un discurs polivalent, fresc i carregat de referències al rock i al funk dels anys setanta

S’establí a Madrid, on collaborà en diverses publicacions Fou membre de La Jove Catalunya i collaborador de La Renaixença Els seus poemes catalans han romàs dispersos o inèdits Amic de Guimerà, traduí al castellà Cleopatra i altres poemes També en llengua castellana publicà una antologia d’escriptores Álbum de la mujer , 1876 i, entre altres obres, el volum de poesia Emociones 1889, la novella Concepción 1882, l’estudi España a fines del siglo XIX 1891 i alguns drames

Començà publicant poesia amb A tu, del viatger estrany 1986 i El paisatge seductor 2001, i recollí la seva obra poètica a Les hores rehabilitades antologia 1986-2002 2002 Predomina, però, la seva obra de narració amb títols com Espècies en perill d’extinció 1998, la novella eròtica Escola d’estiu 1994 i El carrer dels Bonsais 2000, premi Benvingut Oliver, entre d’altres També és autor de l’àlbum La veu d’un poble 1990

De formació autodidàctica, començà a publicar regularment a la fi de la dècada de 1940, illustrant historietes en revistes i novelles L’any 1950 conegué el guionista René Goscinny , amb qui collaborà en diverses creacions, de les quals sobresurt el personatge de l’indi Oumpah-pah, les aventures del qual es publicaren en 1952-62 a la revista Tintin El 1959 crearen el personatge d’ Astèrix , al qual afegiren el seu company Obèlix, la primera aventura dels quals aparegué a la revista Pilote  l’octubre d’aquest any, amb un èxit extraordinari El primer àlbum Astérix le Gaulois es publicà l’…

La formació inicial comprenia Eduard Costa Garangou veu i instruments diversos , Joan Enric Barceló veu i guitarra, Ferran Piqué Fargas veu, guitarra i percussió i Dani Alegret Ruiz veu i piano Es donà a conèixer amb la maqueta Catalonautes , que guanyà el concurs Sona 9 al millor grup en votació popular 2005 El novembre del 2018 Eduard Costa abandonà el grup Després de Roulotte Polar 2006, en el mateix format, l’any 2008 publicaren el primer disc, Castafiore Cabaret , al qual seguí Bed & Breakfast 2009, que guanyà deu premis de la revista Enderrock i el premi al Disc Català de l’Any de…

Pertanyent a una nissaga reial de l’antic regne de Mali, aquesta ascendència i l’albinisme que l’afecta han marcat la seva trajectòria vital i artística, en el primer aspecte perquè en la cultura mandé tradicional és vetat als membres de famílies de la seva casta dedicar-se a la música, i en el segon per la discriminació a què són sotmesos els afectats per aquesta condició al seu país Bandejat per aquests motius per la seva família, el 1967 anà a Bamako, on fou primer músic de carrer i més tard formà part del grup musical Super Rail Band Poc després d’incorporar-se al grup Les Ambassadeurs,…