Resultats de la cerca
Es mostren 706 resultats
Alfred Velpeau
Cirurgià francès.
Professor i expert practicant de totes les especialitats quirúrgiques, àdhuc les ginecològiques, hom li deu la publicació de nombrosos tractats, tals com Manuel d’anatomie chirurgicale topographique 1862 Enemic de les innovacions, combaté la introducció de l’anestèsia
Alfred Tarski
Lògica
Matemàtiques
Lògic i matemàtic polonès naturalitzat nord-americà.
Pertanyent al cercle de Varsòvia i professor de la Universitat d’aquesta ciutat, emigrà als EUA, on fou professor a Berkeley Especialitzat en problemes sintàctics i semàntics, elaborà una lògica polivalent i féu importants aportacions a la teoria de la mesura i a la metamatemàtica A més dels seus nombrosos articles, cal destacar O logice matematycznej i metodzie dedukcyjnej ‘Introducció a la lògica i a la metodologia de les ciències deductives’, 1936, Undecidable Theories ‘Teories indecidibles’, 1953, en collaboració amb AMostowsky i RMRobinson, Logic semantics, Mathematics 1956 i Ordinal…
Alfred Stieglitz
Fotografia
Fotògraf nord-americà, considerat un dels capdavanters de l’art fotogràfic modern.
El 1902 dirigí el moviment Fotosecessió per diferenciar la fotografia de la pintura de tipus fotogràfic, i fundà la revista Camera Work Promogué també la pintura d’avantguarda europea als EUA en obrir, el 1905, una galeria d’exposicions a la Cinquena Avinguda de Nova York, d’un gran ressò a l’època
Alfred Stevens
Pintura
Pintor belga.
A Brusselles fou deixeble de Navez Anà a París, on estudià amb Roqueplan, i es convertí en un dels principals pintors del Segon Imperi Cultivà el retrat femení i temes de la vida mundana La banyista Musée de Compiègne El seu germà Joseph Stevens Brusselles 1819 — 1892, fou pintor de gènere i animalista Els seus quadres es troben en els principals museus de Bèlgica Anvers i Brusselles i en els de Stuttgart i Rouen
Alfred Andersch
Literatura alemanya
Escriptor alemany, un dels fundadors del Grup 47 i creador de nombroses revistes literàries, entre d’altres Texte und Zeichen
(1954-57).
Cofundador del Grup 47 i creador de nombroses revistes literàries, entre les quals Texte un Zeichen 1954-57, escriví novelles i narracions de gran èxit, sobretot l’autobiografia Die Kirschen der Freiheit ‘Les cireres de la llibertat’, 1952 i la novella Sansibar oder der letzte Grund ‘Zanzíbar o el darrer fonament’, 1957, crítica del totalitarisme que anulla la llibertat individual De gran èxit, si bé amb la crítica dividida, foren les novelles Die Rote ‘La pèl-roja’, 1960 i Efraim 1967 Entre les seves obres destaquen els nou relats publicats sota el títol de Mein Verschwinden in Providence ‘…
Alfred Adler
Psiquiatria
Psiquiatre austríac, fundador de l’escola de psicologia individual.
El 1895 es graduà en medicina a Viena i el 1898 publicà el seu primer estudi Gesundheitsbuch für das Schneidergewerbe ‘Llibre de salut per a la professió de sastre’ on remarcava la importància del context social de l’individu per al seu desenvolupament psicològic El seu interès per la medicina psicosomàtica el portà a examinar molts infants afectats d’insuficiències i de defectes orgànics fruit d’aquestes observacions seria l' Studien über die Minderwertigkeit von Organen und ihre seelische Kompensation ‘Estudis sobre la insuficiència d’òrgans i la seva compensació anímica’ 1907 A partir del…
Alfred Gilbert
Escultura
Escultor anglès.
Format a París 1875-79 i a Roma 1880-84 Influït pel manierisme, adquirí un estil que hom ha assimilat al Modernisme És autor, entre altres obres, de la font monument a lord Shaftesbury, a Londres 1887-93 —el popular Eros de Piccadilly Circus—, considerada la primera estàtua d’alumini erigida a la Gran Bretanya i que ell concebé com un nou tipus de monument per a evitar el retrat de cos sencer Fou també dissenyador de joies Fou nomenat cavaller el 1932
Alfred Fouillée
Filosofia
Filòsof francès.
Professor de l’escola normal superior de París, per raons de salut renuncià a l’ensenyament i es dedicà a la filosofia El seu pensament, monisme evolucionista, parteix de l’anàlisi psicològica per tal de superar el mecanicisme i de desembocar en una metafísica de l’experiència, contraposada al naturalisme i a l’idealisme Escriví Histoire de la philosophie 1878, L’Évolutionisme des idées-forces 1890 i La Psychologie des idées-forces 1893
Alfred Cortot
Música
Pianista i director d’orquestra francès d’origen suís.
Estudià al Conservatori de París, on es diplomà el 1896 S’inicià com a pianista amb l’Orquestra Lamoureux i després treballà a Bayreuth com a repetidor i director del cor El 1902 creà a París la Société des Festivals Lyriques i dirigí diferents títols wagnerians Un any més tard fundà la Société des Concerts Cortot, amb l’objectiu d’oferir concerts de música contemporània Amb Pau Casals i Jacques Thibaud formà el Trio Casals-Cortot-Thibaud que aviat guanyà fama internacional, gràcies als seus concerts i enregistraments El 1907 ingressà com a professor al Conservatori de París i el 1919 fundà…
,
Alfred Clebsch
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Catedràtic de mecànica teòrica del politècnic de Karlsruhe 1858, es dedicà en especial a l’estudi de l’àlgebra i la geometria i donà treballs notables en el camp de la física matemàtica El 1867, fundà, amb Carl Neumann, la publicació Mathematische Annalen , que es convertí en la plataforma dels nous mètodes algebricogeomètrics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina