Resultats de la cerca

Expulsats els fenicis que dominaven la ciutat, hi fou entronitzat pels grecs 410 aC i el seu domini s’estengué per gairebé tota l’illa Enemic dels perses, s’alià amb Atenes i Egipte ajudà els atenesos contra Esparta i els armà una flota, que derrotà l’espartana a Cnidos 394 Després de la pau d’Antàlcides 387 la seva esquadra fou derrotada pels perses a Cítion 381, i Evàgores fou obligat a reconèixer la sobirania persa sobre l’illa

Qüestor de Cras en la seva campanya contra els parts 52 aC, el 49 aC esdevingué tribú de la plebs Durant la guerra civil fou prefecte de la flota pompeiana Després de Farsàlia es reconcilià amb Juli Cèsar, però fou un dels caps principals en la conspiració que en preparà l’assassinat, en el qual participà personalment 44 aC Fou després governador de Síria S'alià amb Brut contra el triumvirat A Filip fou vençut, i, ignorant la victòria de Brut, es féu matar per un llibert

Militant socialdemòcrata, collaborà amb Lenin des del 1908, participà en la revolució del 1917 i afavorí la política de collaboració amb els altres partits socialistes Membre del Comitè Central del Partit Comunista, gestionà l’acord de Brest-Litovsk 1918 Fou membre de la troica que governà el país entre el 1922 i el 1924 i s’alià amb Stalin contra Trockij, però més tard s’uní a Trockij i Zinov'ev contra la dictadura staliniana Destituït 1927 i expulsat del partit 1932, fou empresonat 1934 i executat

Cap de bandolers, lluità al costat dels japonesos, els quals, a la mort de Yuan Shikai 1916, l’ajudaren a esdevenir tukiun general governador de Manxúria, amb la condició que els permetés la colonització econòmica i industrial Amb l’intent de conquerir Pequín i establir-hi una dinastia imperial, s’alià tant amb Wang Shangyuan i Wu Peifu 1920 com amb el seu rival Sun Yat-sen Atacat per Chiang Kai-shek i l’exèrcit del Guomindang 1928, fugí a Manxúria, on morí víctima d’un atemptat

Provinent de la part de les possessions de Bonifaci, marquès del Vasto, heretada pel seu fill Manfred, el primer que prengué el títol de marquès fou el fill d’aquest, Manfred II 1175-1215 Manfred III 1215-44 esdevingué, en part, vassall de Savoia Al s XIV s’hi produïren diversos conflictes interns i invasions, però sota Tomàs III 1396-1416 destacà per la seva vida cultural Cobejat per Savoia, a la darreria del s XV s’alià amb França El 1549 passà al Delfinat i, més tard, a Savoia 1598

Els oscs constituïren tres federacions la de Càpua, la de Nola i la de Nocera i entraren en contacte amb Roma el 341 aC Algunes de llurs ciutats obtingueren la ciutadania, i això féu que es mantinguessin fidels als romans fins el 216 aC, any en què Càpua s’alià amb Anníbal el 211 aC, però, fou reconquerida A la fi del s II aC la importància política dels oscs decaigué considerablement, bé que cal destacar que acompliren una funció important d’intermediaris entre la cultura grega i la romana

Fundada, probablement, pels aqueus del Peloponès, al s VIII aC, fou també habitada per altres pobladors grecs beocis, foceus, etolis Aliada de Síbaris i de Crotona, acollí Pitàgores quan fou exiliat d’aquesta darrera ciutat Entrà dins l’òrbita de Tàrent i, més tard, s’alià amb Roma Ocupada per Anníbal ~210 aC, fou reconquerida pels romans i mantingué una esplendor notable fins a l’època imperial Conserva dos temples d’Hera i d’Apollo Lici, d’ordre dòric, hexàstils i perípters, i restes de l’àgora, d’un teatre i d’una necròpoli

Pel seu matrimoni amb Teresa Álvarez de Azagra esdevingué el darrer senyor d'Albarrasí Durant la croada contra Catalunya, s’alià amb Felip III de França En tornar Pere II de Catalunya-Aragó del desafiament de Bordeus, Juan Núñez de Lara intentà de fer-lo presoner mentre reposava a Tarassona, però gràcies a l’avís d’una dama desconeguda el seu intent no reeixí Posteriorment, quan els catalans es disposaven a assetjar Albarrasí, Juan Núñez de Lara en fugí amb el pretext d’anar a cercar reforços a Navarra i no hi tornà

El 1943 formà una partida de bandolers a la Sicília occidental i es posà al servei dels aliats amb la idea de separar Sicília de l’estat italià S'alià amb l’ala dreta de la democràcia cristiana i ajudà a reprimir les reivindicacions dels camperols comunistes matança de Portella della Ginestra, 1947 La màfia, amb la qual estava molt connectat, el féu assassinar, segons sembla, pel seu lloctinent Gaspare Pisciotta La seva figura passà a la llegenda siciliana FRosi realitzà un film basat en la seva història Salvatore Giuliano 1962

Fill d’’Abd al-’Azīz II, ocupà diversos ministeris educació, 1953-60 interior, 1962-75 i a la mort del rei Fayṣāl esdevingué príncep hereu L’any 1982 succeí el seu germanastre Hālid Practicà una política conservadora i prooccidental Donà suport a l’Iraq en la guerra contra l’Iran 1980-88, però el 1990, arran de la invasió de Kuwait, s’alià amb el bàndol antiiraquià en la guerra del Golf Pèrsic Per motius de salut, des del 1995 exercí de fet les funcions de cap d’estat el seu germanastre, el príncep Abdallah