Resultats de la cerca

Després de cursar estudis superiors a la Universitat de Syracuse, es matriculà a l’escola d’interpretació de Sawyer Falk i a la de Wynn Handman Completà la seva formació escènica prenent classes de dansa amb Anna Sokolow Intervingué per primera vegada en un muntatge teatral a Nova York amb l’obra The Immoralist 1963 Parallelament a la seva tasca damunt els escenaris, inicià el seu debut cinematogràfic amb Diary of a Mad Housewife 1970, de FPerry Entre els seus papers més destacats en el cinema, cal esmentar els interpretats en una versió de Dracula 1979, de JBadham Sphinx 1981, de FJSchaffner…

Combatent durant la Guerra Civil de 1936-39 al front de Castelló, durant aquests anys començà a redactar fitxes lexicogràfiques dels parlars de les comarques valencianes Acabada la guerra, des del 1941 treballà en diverses publicacions del País Valencià Jornada , Levante , Las Provincias , i al mateix temps es dedicà intensament a l’ensenyament del valencià, que inicià als cursos de Lo Rat-Penat Collaborà molt activament en l’editorial Sicània 1954-71, una de les primeres que publicà en valencià a la postguerra Publicà  Diccionari de la rima 1956, en collaboració amb Josep Giner, Vocabulari…

El formen Chris Martin veu, guitarra, teclats, Johnny Buckland guitarra, Guy Berryman baix i Will Champion bateria És un dels grups més populars dels primers anys del s XXI Ha publicat els àlbums Parachutes 2000, A Rush of Blood to the Head 2002, X&Y 2005 i Viva la Vida or Death and All His Friends 2008, que el 2009 obtingué tres premis Grammy

Obtingué l’Oscar d’interpretació del 1953 per Roman Holiday Actuà, entre d’altres, als films Sabrina 1954, War and Peace 1956, The Nun's Story 1958, Breakfast at Tiffanys 1961,  My Fair Lady 1964, Two for the Road 1966, Robin and Marian 1976, i They All Laughed 1980 Després de nou anys de silenci, reaparegué en un breu paper a Always SSpielberg, 1989

Estudià a Harvard i a París, amb N Boulanger 1925, on l’influïren Satie i el Grup dels Sis Utilitzà harmonies diatòniques amb molt poques dissonàncies De les seves obres destaquen les òperes Four Saints in three Acts 1934, The Mother of us all 1947 i Lord Byron 1968, i una Missa pro defunctis 1959 Exercí també com a crític i musicòleg American Music since 1910 , 1971

Atret pel regionalisme, seguí la línia narrativa del verisme, però sense la preocupació formal d’aquest corrent Inspector d’enginyeria, viatjà i conegué bé la Toscana, regió on sovint situà les seves obres, les més famoses de les quals són Cento sonetti in vernacolo pisano 1872, Le veglie di neri 1884, All’aria aperta 1887, Nella campagna toscana 1908 i Acqua passata 1921 Usà el pseudònim anagramàtic de Neri Tanfucio

De gran temperament dramàtic, obtingué l’Oscar el 1935 per Dangerous , i el 1938 per Jezebel Uns altres films en què intervingué són Little Foxes 1941, All About Eve 1950, What Happened to Baby Jane 1962, The Anniversary 1968, Lo scopone scientifico 1972 i Death on the Nile 1978, entre d’altres La seva darrera pellícula fou The Whales of August 1987 El 1963 publicà la seva autobiografia The Lonely Life

Entre els seus nombrosos films, en els quals ha encarnat sovint un tipus de personatge dur, irònic i cerebral, cal esmentar Rebecca 1940, This land is mine 1943, The picture of Dorian Gray 1945, All about Eve 1950, Oscar al millor actor secundari, That kind of woman 1959, A shot in the dark 1964, Trunk to Cairo 1965, The quiller memorandum 1966, etc Se suïcidà en un hotel de Castelldefels

Fou creat el 1981 a Los Angeles per James Hetfield veu i guitarra, Dave Mustaine guitarra, Lars Ulrich bateria i Ron McGovney baix El 1983, Mustaine futur líder de Megadeth i McGovney abandonaren el grup i foren substituïts per Kirk Hammett guitarra i Cliff Burton baix El nou quartet debutà amb el disc Kill ‘em All 1983, al qual seguiren Ride the Lightning 1984 i Master of Puppets 1986, treballs que el consolidaren i el destacaren en les noves tendències del heavy-metal El 1986, Burton morí en un accident de circulació durant la gira i fou substituït per Jason Newsted La nova formació…

Format al FC Barcelona, el 1980 debutà amb el primer equip Jugà en la tercera línia, i guanyà dues Copes del Rei 1983, 1985 Es retirà el 1989 Amb la selecció espanyola, jugà 25 partits i formà part del primer combinat estatal que s’enfrontà als All Blacks de Nova Zelanda 1982 També disputà el Campionat del Món de rugbi a 7 1987, 1988 El 2012 entrà a la federació espanyola com a vicepresident