Resultats de la cerca

Les sals poden, així, ésser considerades tant com derivades dels àcids per substitució d’hidrogen per àtoms metàllics, com derivades de les bases per substitució del grup hidroxil per altres anions procedents d’àcids D’altra banda, els adductes dels àcids de Lewis amb donadors de parells electrònics poden també ésser considerats formalment com a sals Des d’un punt de vista general, les sals exhibeixen propietats característiques comunes són sòlids cristallins de punt de fusió elevat, presenten conducció de l’electricitat en l’estat líquid i conductivitat electrolítica en llurs solucions…

Presenten caràcter bàsic i es troben fortament hidrolitzats en dissolució Reaccionen amb els àcids amb formació dels sulfans corresponents o llurs productes de descomposició, sofre i sulfur d’hidrogen

És el més abundant dels metalls alcalins, i fou descobert per H Davy l’any 1807, en estudiar l’electròlisi de l’hidròxid sòdic És el sisè, per ordre d’abundància, dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 2,6% en pes És també abundant en el Sol i en els estels, on ha estat detectat espectroscòpicament mitjançant la ratlla D del seu espectre És un element minoisotòpic, i hom en coneix també sis radiosòtps artificials, amb masses que van des de 20 fins a 26 el 2 4 1 1 Na, amb una vida mitjana de 15 hores, té aplicació com a traçador El sodi és molt difós a la…

És l’únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable Fou descobert per Louis Nicolas Vauquelin, el 1798, en identificar l’òxid de berilli en una maragda, però no fou isolat per primer cop fins el 1828 per Friedrich Wöhler, i per Antoine Alexandre B Bussy independentment, en fer actuar potassi sobre el clorur de berilli De bon principi, per la sabor dolça dels seus composts, era conegut pel nom de glucini El berilli és un metall dur, brillant, de color gris clar, mitjanament escàs a l’escorça terrestre 0,001-0,0006% ocupa el lloc 32 en ordre d’abundància, i hom el troba molt…

El bescanvi pot ésser, doncs, catiònic o aniònic , segons el signe de la càrrega dels ions bescanviats Hom pot dur a terme, a la pràctica, el procés de bescanvi iònic segons dues tècniques principals totalments diferents operació en banys discontinus i operació per percolació en columna En la primera, hom addiciona una quantitat de bescanviador a la solució que hom ha de tractar i l’agita fins que assoleix l’equilibri entre les dues fases D’acord amb la llei d’acció de masses, la solució final conté sempre, encara, una certa concentració de l’ió inicial, ensems amb l’ió procedent del…

El més important és l’acetoarsenit de coure

Es caracteritzen pel seu contingut variable d’aigua, que desapareix en escalfar el cristall i es torna a recuperar en atmosfera humida Hom pot agrupar les zeolites en zeolites cúbiques o pseudocúbiques com l’analcima i la cabasita, zeolites fibroses com ara la natrolita i zeolites laminars com ara l’heulandita

L’ús d’aquests agents en síntesi orgànica, introduït per Uglestad l’any 1966, és conegut com a catàlisi per transferència de fase Els agents més emprats són el iodur de tetrabutilamoni TBAI, el clorur de benziltributilamoni TEBA i el bromur de tributilhexadecilfosfoni El mecanisme proposat per a la seva acció pot ésser representat així D’altra banda, diversos polièters macrocíclics, que hom denomina genèricament èters corona reactiu segrestant, fan una acció parallela en complexar cations i facilitar la solubilització de reactius inorgànics en medis orgànics exercint una transferència sòlid-…