Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
Sant Gallard
Poble
Poble del municipi de les Piles (Conca de Barberà), a l’extrem oriental del terme, a la dreta del Gaià.
Fins el 1957 pertangué al bisbat de Vic des d’aleshores pertany a la diòcesi de Tarragona l’antiga església parroquial fou annexada a la de Santa Coloma de Queralt El domini útil pertanyia, l’any 1325, al monestir de Santes Creus, però la jurisdicció, als senyors de Queralt al s XVII, la jurisdicció civil era de Santes Creus, i la criminal, del rei
Br’ansk
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Br’ansk, Rússia, vora el riu Desna.
Situada en una regió de terres negres, és un nucli agrícola i industrial maquinària, indústria alimentària, metallúrgia, i un nus ferroviari i de carreteres Fundada el 1146, fou un principat independent durant el s XIII i la primera meitat del s XIV Fou possessió de Lituània del 1356 fins al 1503, que fou annexada a Rússia Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels alemanys 1941-43
comtat de Santa Coloma
Història
Títol senyorial concedit el 1599 sobre la vila de Santa Coloma de Queralt a Pere de Queralt i d’Icard, quan n’era senyor.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1647 en el seu net —fill del segon titular, Dalmau de Queralt i de Codina — i tercer comte, Dalmau de Queralt i d’Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan de Queralt i de Pinós Continua en la mateixa família
Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis
Història
Noble mallorquí, cavaller d’Alcántara, regidor perpetu de Mallorca, senyor de la cavalleria de sa Galera, de Felanitx.
Impulsà l’agricultura i la lluita contra els pirates algerians Presidí la junta de construcció de camins de l’illa Molt influent en política prop del rei i del comte de Floridablanca Creat marquès de Solleric 1770, li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària 1783 pel fet d’haver facilitat la represa de l’illa de Menorca i els honors de ministre de finances
Bad Godesberg
Ciutat antiga
Antiga ciutat d’Alemanya, al land
del Rin del Nord-Westfàlia, a la vora esquerra del Rin.
Localitat de la rodalia de Bonn, els anys que aquesta ciutat fou capital de la RFA 1949-90, esdevingué residència del president de la república i d’una part del cos diplomàtic Fou annexada a Bonn el 1968 Estació termal Indústria farmacèutica El poble de Godesberg, al peu del castell de Godesburg, passà a constituir, el 1935, l’actual ciutat gràcies a la seva agregació amb d’altres llogarets veïns
Cirene
Ciutat
Antiga ciutat del planell libi, principal centre de la Cirenaica
, situada a 15 km de la costa, fundada cap al 630 aC per colons espartans de Tera.
La llegenda, però, fa provenir el seu nom de la nimfa Cirene , filla d’Hipseu, rei dels làpites Durant el segle següent fou base de fundacions de noves ciutats Adquirí importància a causa de la seva riquesa agrícola blat i llana Mantingué bones relacions amb Egipte, país amb el qual s’unificà pel casament de Ptolemeu III Evergetes i Berenice L’any 74 aC fou annexada per Roma
marquesat de Làcon
Història
Títol senyorial concedit a Sardenya el 1605 a Jaume de Castellví i de Castellví, segon comte de Làcon.
Al cinquè marquès, Joan Francesc de Castellví i d’Ixard mort el 1723, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1702 A mitjan s XVIII passà als Aimeric, comtes de Villamar Sardenya, que encara el posseeixen A Espanya, però, fou rehabilitat el 1920 pels Castellví , comtes de Vilanova El comtat de Làcon havia estat atorgat el 1561 a Artau de Castellví i d’Alagó, vescomte de Sanluri
Tànger
Ciutat
Capital de la província de Tànger, Marroc, situada a l’entrada W de l’estret de Gibraltar.
Port franc del 1906 al 1956, es convertí en un gran centre comercial i financer annexada al Marroc i mancada dels seus privilegis, experimentà una recessió econòmica i el 1962 hi fou restablerta la condició de port franc És el segon port del país i exporta principalment productes agrícoles Produeix tabac, teixits, sabó, conserves de peix És unida per ferrocarril i carretera a Fes, Rabat i Meknès Antiga factoria púnica Tingi i colònia romana Tingis , capital de la Mauritània Tingitana, fou ocupada per vàndals segle V i bizantins segle VI i conquerida per Uqba ibn Nafī 683 i per Mūṣà ibn…
Sant Julià de la Cirera
Parròquia
Antiga parròquia rural del municipi de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès), situada al sector meridional del terme, en una elevació davant el mas de la Cirera, on hi havia hagut l’antic castell de la Cirera.
És esmentada el 1035, quan els Lluçà fan deixes per a la seva construcció o reconstrucció Fou parròquia independent fins el 1595, que fou annexada a la de Sant Feliu La seva existència encara és constatada el 1685 com a capella rural, però al segle XVIII s’abandonà De l’antiga església de Sant Julià de la Cirera resten els fonaments mig colgats, de manera que ni tan sols se’n pot reconstruir la planta
Pegu
Ciutat
Capital de la província de Pegu, Myanmar, vora el riu homònim.
Molins d’arròs i serres mecàniques Fundada el 573 amb el nom de Hamsavati, fou capital de l’imperi homònim dels mons i sostingué contínues lluites amb Birmània fins que hi fou annexada, al s XVIII, per Alaungpaya Al s XV s’obrí al pensament i a la cultura del budisme, i encara n'és un gran centre, amb nombrosos santuaris i pagodes, entre elles la famosa de Shwemmada, de 100 m d’alçada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina