Resultats de la cerca

Fill del duc de Gancia Francesc de Borja-Centelles i Dòria Per matrimoni esdevingué príncep de Squillace 1701 Austriacista, li foren segrestats els béns a la península Ibèrica

El 1591 era al taller de T Verhaecht Amb A van Noort aprengué la tècnica pictòrica, que l’adreçà molt aviat a Itàlia 1600 Aquest viatge l’endinsà en l’òptica plàstica italiana Ticià, A Mantegna, els Carracci, Miquel Àngel i àdhuc Caravaggio el colpiren A les seves primeres obres és palès un fort eclecticisme estilístic Havent tornat a Anvers 1609, fou nomenat pintor de cambra i es casà amb Isabella Brandt La seva cotització artística era forta i es veié necessitat de collaboradors Frans Snyders i Peter de Vos per a les natures mortes Wildens i Van Uden per als paisatges Pel que…

Estudià al Conservatori d’Anvers decidit a dedicar-se a la flauta, però també rebé lliçons privades de composició, amb P Gilson, i direcció, amb F van der Stucken Amplià els coneixements de direcció a Salzburg, on tingué com a mentors tres músics que l’influïren poderosament C Krauss, B Paumgartner i H von Karajan Després d’un cert temps com a flautista, fou nomenat segon director en l’orquestra de l’Òpera Reial Flamenca, i el 1944 n’esdevingué el director principal L’any 1948 començà a dirigir l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Belga, de la qual fou titular en 1957-70 Ensenyà al…

Estudià piano, orgue i clavicèmbal al Reial Conservatori d’Anvers amb Flor Peeters, Eugène Tracy i Kenneth Gilbert, i fou distingit amb un primer premi en tots tres instruments El 1973 rebé el primer premi al Concurs Internacional de Clavicèmbal de París L’any 1964 fundà Collegium Musicum, una formació dedicada a la interpretació de la música renaixentista i barroca, i el 1987, Anima Eterna, un grup amb el qual ha fet incursions en la música clàssica i romàntica com a director i com a solista, en nombroses ocasions al piano Ha collaborat sovint amb el violoncellista Anner Bylsma…

Treballà a Anvers entre el 1519 i el 1551, que es traslladà a Haarlem Pintà temes religiosos — El fill pròdig Koninklijke Musea van Schone Kunsten van België—, de costums — El cirurgià Museo del Prado, Madrid— i natures mortes La seva tècnica compositiva, adquirida dels “romanistes” flamencs, influí Velázquez El sentiment violent de la seva darrera producció anuncia el Barroc Tobies Musée du Louvre, París

El 1914 ingressà al Reial Conservatori Flamenc d’Anvers, on obtingué premis de piano, harmonia, contrapunt i fuga Gràcies al seu pare, fou contractat al Teatre Reial de la ciutat, on dirigí l’estrena flamenca de Salome El 1932 inicià la seva carrera a França, centrada en un principi a Tolosa i Lió, fins que el 1943 fou contractat per la Societat de Concerts del Conservatori de París, l’orquestra de la qual dirigí des del 1949 fins a l’any de la seva mort El 1955 fou el primer director francès que treballà a Bayreuth, i posteriorment desenvolupà la seva professió a Viena, els EUA…

Es formà com a nen cantor a Anvers Entre els deu i els quinze anys serví a la capella imperial de Viena, període durant el qual compongué dues misses per a l’emperador Maximillià II Cursà estudis a Itàlia i retornà a Viena l’any 1576 com a músic de cambra de la cort Rodolf II el nomenà organista de cambra l’any 1577 Seguint la cort s’establí a Praga, on publicà un llibre de madrigals 1582 i exercí com a principal organista des del 1593, plaça en la qual fou confirmat el 1596 quan n’obtingué el nomenament Poc després succeí a Philippe de Monte com a compositor de la cort imperial…

Es formà musicalment a la catedral de Nostra Senyora d’Anvers i possiblement fou nen cantor a la collegiata de Soignies El 1560 estava entre un grup de nens cantors que anaren a servir la capella de Felip II a Madrid, on romangué durant uns deu anys Els darrers anys, a més, cursà estudis a la Universitat d’Alcalá El 1570 tornà als Països Baixos i estudià teologia a la Universitat de Lovaina Fou mestre de cor a Sant Rombaut de Malines el 1572, i cap al 1574, a la catedral de Tournai El 1580 Felip II el nomenà mestre de la capella reial Rebé alguns beneficis eclesiàstics, però els…

Vida No es tenen dades sobre la seva formació musical Probablement anà a Itàlia, on podria haver estudiat amb A Willaert a Venècia Durant els seus primers anys d’activitat professional, fou actiu com a cantor de la catedral d’Anvers cap al 1544 o 1545, on també es dedicà a l’ensenyament A partir del 1554 treballà com a editor musical al servei de l’impressor Jean de Laet Conjuntament produïren setze volums de música, la major part de caràcter sacre Un d’aquells llibres, publicat amb el títol Sacrarum cantionum vers el 1556, era dedicat íntegrament als motets de Waelrant…

Es formà a l’Institut Lemmens, on estudià cant gregorià i orgue Més tard fou professor d’aquest mateix centre i també dels conservatoris de Gant 1931-38, Tilburg 1935-48 i Anvers 1948-68 Destacat intèrpret d’orgue, fou organista a la catedral de Mechelen i oferí nombroses classes magistrals, tant a Europa com als Estats Units L’obra de Peeters destaca per l’ús de les formes clàssiques i un estil proper a M Duruflé i Ch Tournemire Usà freqüentment el contrapunt imitatiu i el cant pla De la seva producció sobresurten les obres per a orgue i les sacres També compongué peces de…