Resultats de la cerca

Llicenciada per la Universitat de València 1969, d’on fou docent, es doctorà el 1976 i en 1977-81 fou catedràtica d’institut Aquest darrer any es reincorporà a la Universitat de València, d’on obtingué les càtedres de filosofia del dret, moral i política 1987 i filosofia moral i política 1997 És membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas 2008 El seu pensament troba l’arrel en Kant i segueix la via oberta per Jürgen Habermas Defensa una ètica del deure on l’interlocutor és la clau, ja que és el diàleg entre els éssers humans i la inserció lingüística en el món del subjecte…

Treballà vers 1475-80 al palau d’Urbino La delimitació de la tasca que hi féu ha originat polèmiques entre els especialistes Hom li atribueix la major part dels vint-i-vuit retrats imaginaris d’homes illustres que decoraven el studiolo o cambril del duc avui repartits entre el palau d’Urbino i el Musée du Louvre, el Retrat del duc Federico de Montefeltro amb el seu fill palau d’Urbino i d’altres obres El seu estil concerta d’una manera personal la minuciositat descriptiva de l’estil flamenc amb una monumentalitat i un sentit de la perspectiva, de l’espai i de la llum estrictament italians El…

Deixeble d’Alfred Morel-Fatio a l’École des Hautes Études de París, es doctorà a la Sorbona el 1912 amb la tesi Auzias March et ses prédécesseurs i amb una tesi complementària, en català, titulada  Introducció a l’edició crítica de les obres de Auzias March , publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC, sobre els manuscrits i les edicions del poeta valencià, per al nom del qual Pagès sempre utilitzà la grafia Auzias Professor d’ensenyament secundari a París i a la Rochelle, i inspector d’acadèmia després, a la Turena, dedicà a la literatura catalana medieval la major part dels seus…

Influït per Dziga Vertov, recorregué amb la seva càmera documental la història de bona part del segle XX la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, The Spanish Earth 1937 la Xina anterior a Mao,  The Four Hundred Million  1939 la Segona Guerra Mundial, Our Russian Front 1941 Indoxina, Indonesia Calling 1946 Itàlia, L’Italia non è un paese povero 1959 Cuba, Pueblo en armas 1961 Xile, Valparaíso 1963 el Vietnam,  Loin du Vietnam 1966, film collectiu amb Agnès Varda, Claude Lelouch i d’altres, Le peuple et ses fusils 1969 la Xina Popular,  La pharmacie N° 3 Shanghai 1980, i la Unió Soviètica,  Pesn o…

Després d’interpretar una dotzena de papers secundaris, es consagrà amb La dentellière 1976, de C Goretta, i tot seguit amb Violette Nozière 1977 de C Chabrol També ha interpretat Les soeurs Brönte 1978, d’A Techiné, Loulou 1979, de M Pialat i Sauve qui peut la vie 1980, de JL Godard Posteriorment ha interpretat La dame aux camelias 1980, Coup de torchon 1981, Passion 1981, La truite 1982, La storia di Piera 1982, Les possedés 1987, Un affaire de femmes 1988 —premi d’interpretació a Venècia—, La vengeance d’une femme 1989, Malina 1990, Madame Bovary 1991, Après l’amour 1992, L’inondation 1993…

Estudià sociologia i teatre a la Universitat de Nanterre i es formà com a actriu a l’escola de Jacques Pierre Lecoq S’inicià en l’art dramàtic com a actriu Que les gros salaires lèvent le doigt , 1982 i, com a autora, el 1987 estrenà la seva primera obra, Conversations après un enterrement , guardonada amb un premi Molière La seva producció dramàtica, caracteritzada per un estil càustic i melancòlic, ha proporcionat grans èxits comercials arreu del món i inclou títols com  La traversée de l’hiver 1990, Art  1994, premi Molière 1995 i premi Tony 1998, L’homme du hasard 1995,  Trois versions…

Les seves primeres obres 1490-95 formen una sèrie de 10 pintures realitzada per la confraria o Scuola di Sant’ Orsola sobre la història d’aquesta santa, sèrie que actualment és a l’Accademia de Venècia Els anys 1501-02 i 1507 decorà, respectivament, amb grans composicions les sales dels Pregadi i dels Maggiore Consiglio, del Palazzo Duccale, desaparegudes en l’incendi del 1577 Entre el 1502 i el 1507 pintà les nou teles sobre les vides de sant Jordi, sant Jeroni i sant Trifó per a la Scuola degli Schiavoni, i la sèrie sobre la vida de Maria per a la Scuola degli Albanesi dispersa entre Bèrgam…

L’aplicació musical del terme ha estat proposada per S Jarocinski Entre els plantejaments del simbolisme hi ha la recerca d’una altra realitat, que apareix amagada rere d’indicis i intuïcions, i per tant molt més rica i suggeridora Es pot dir que el simbolisme s’accentuà en contacte amb els corrents positivistes del vuit-cents Els vincles entre simbolisme i música provenen del corrent literari francès encapçalat per G de Nerval, A Rimbaud, Ch Baudelaire, P Verlaine i S Mallarmé, i posteriorment A Gide i P Valéry Els poetes simbolistes francesos situaven Baudelaire i la música de R Wagner com…

Fill de mestres, fou educat primer a Chartres i, més tard, a París En aquesta darrera ciutat assistí al Lycée Louis-le Grand i a l’École Normale a Saint-Cloud on, després de llicenciar-se 1958, exercí la docència Fou lector a la Universitat d’Ais de Provença 1965 i professor d’història moderna d’aquesta universitat, al Centre Méridional d’Histoire Social des Mentalités et des Cultures 1976, i de la de París I Panthéon-Sorbonne 1987 Succedí  A Soboul en la direcció de l’Institut d’Histoire de la Révolution Française 1981-93 De formació marxista, ha treballat temes d’història de les mentalitats…