Resultats de la cerca

S’inicià en el món de l’arbitratge el 1960 i amb tan sols disset anys arribà a la màxima categoria estatal Adquirí la categoria internacional i durant més d’una dècada fou un habitual en els partits de les competicions europees També xiulà un europeu 1981 i un Mundial 1982 i el seu darrer partit abans de retirar-se fou la final de la Copa del Rei del 1982

Començà en l’arbitratge el 1949, en la competició diocesana de l’Obra Atlético Recreativa OAR L’any 1960 s’incorporà a les competicions de la Federació Catalana de Basquetbol i el 1961 passà a dirigir partits de Lliga Fou internacional des de l’any 1964 i dirigí noranta partits internacionals Es retirà després de dinou temporades a la primera divisió, en els Jocs Olímpics de Moscou 1984 Fou president del Comitè Català 1980-86

S’inicià en l’arbitratge el 1965 i es retirà l’any 1986 havent arbitrat la majoria de temporades en la màxima categoria del bàsquet espanyol i després de dirigir quatre finals de Copa 1972, 1978, 1980, 1984 i la final de la Lliga 1984 Fou internacional des del 1974 i dirigí partits en les principals competicions de la Federació Internacional de Bàsquet FIBA i a l’Eurolliga Ja retirat, exercí de tècnic arbitral al Collegi Català d’Àrbitres

El 1988 participà en l’arbitratge de la Setmana Catalana i la Volta a Catalunya El 1992 adquirí la categoria estatal i arbitrà curses com la Clàssica de San Sebastià, inclosa a la Copa del Món, i diferents campionats d’Espanya de totes les especialitats Fou president del Comitè Català d’Àrbitres 2004 Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme i responsable de formació en reglaments per a futurs directors esportius

Competí representant el Club Louis de Barcelona Es proclamà campiona d’Espanya júnior 1988 en la categoria de 72 kg i subcampiona d’Europa júnior 1989 En l’àmbit absolut, guanyà la medalla de plata en categoria de menys de 66 kg 1992 i la de bronze en categoria de menys de 72 kg 1996 als Campionats d’Espanya Formà part de la selecció catalana i espanyola Abandonà l’alta competició i es dedicà a l’arbitratge

El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia dona la raó a l’Iran en el litigi amb els Estats Units, i insta aquest país a aixecar les sancions al comerç internacional almenys pel que fa a béns qualificats d’”humanitaris”, com ara aliments o medicines Per cursar la denúncia el govern iranià va invocar el tractat d’amistat del 1955 anterior a la revolució islàmica de 1979, que acceptava l’arbitratge del TIJ en casos de disputa entre ambdós països

L’Agència Mundial Antidopatge prohibeix a Rússia participar en competicions internacionals durant quatre anys a causa del dopatge sistemàtic dels seus esportistes Entre les competicions hi ha els Jocs Olímpics de Tòquio, els Jocs Olímpics d’hivern, l'Eurocopa del 2020 o el Mundial de futbol de Qatar del 2022 Als Jocs de Rio 2016 Rússia ja va ser sancionada tot i que els seus esportistes van poder competir individualment La decisió de l’Agència pot ser recorreguda davant el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport TAS

Davanter, començà destacant amb l’Espanya Industrial 1912-13 i després milità en el Futbol Club Barcelona 1913-16 i 1921-23, el Reial Club Deportiu Espanyol 1916-17, 1918-21 i 1923-26 i l’Atlètic Sabadell 1917-18 Guanyà tres Campionats de Catalunya 1913, 1916, 1922 i una Copa d’Espanya 1922 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana i el 10 de juliol de 1927 fou objecte d’un homenatge, a Sarrià, juntament amb Canal Després de retirar-se, es dedicà a l’arbitratge

Fou membre dels clubs ciclistes de Tarragona i Alcanar, on competí fins el 1982 El 1983 inicià la seva carrera d’arbitratge, i arribà al grau d’àrbitre internacional UCI Arbitrà diverses edicions de la Vuelta a Espanya, la Volta a Catalunya i el País Basc, la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc En l’àmbit internacional arbitrà competicions com els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, el Giro de Llombardia o el Campionat del Món 2002 Des del 2005 és formador d’àrbitres de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme

En la dècada de 1910 dirigí el setmanari El Sport i, més tard, La Jornada Deportiva 1921-25 i Mundo Deportivo 1929-39 Durant un temps compaginà la tasca periodística amb l’arbitratge El 1919 fou escollit president del Collegi Català d’Àrbitres, encara que renuncià al càrrec Xiulà partits del Campionat de Catalunya i d’Espanya, i dirigí la final del Campionat d’Espanya 1918 Estigué també molt vinculat a l’Universitari SC, club del qual fou president i secretari, a més de jugador Al final del 1936 fou seleccionador català