Resultats de la cerca

De família noble, ingressà a vuit anys al regiment de Wimpffen, com a cadet, al costat del seu pare, Amanz Schmid, també militar, suís de naixement Actuà en accions militars a Catalunya 1820-33 i combaté els carlins a Navarra 1833-36 Ascendit a general, fou comandant general de Terol 1853 i governador militar de Santander i Santoña 1854 Participà en l’alçament progressista del 1854, fet pel qual ascendí a mariscal de camp

Ascendí a capità en la guerra d’Àfrica a les ordres d’O'Donnell D’idees liberals, combaté a favor de la revolució del 1868 i el 1873 contra els carlins La seva actuació al setge d’Ateija li valgué l’ascens a coronel El 1884, traslladat a Filipines, combaté els insurrectes i guanyà el grau de general de brigada Més tard, a Cuba, amb el capità general Weyler, fou ascendit a general de divisió

Protector de l’ensenyament popular, organitzà a El Puerto de Santa María Andalusia unes classes d’arts i oficis És autor d’un projecte d’escola primària i escriví diverses poesies El 1781 exercia de major, al temps de la rendició de la plaça de Pensacola Florida Durant la Guerra Gran 1794 comandà el cos franc anomenat Segon Lleuger de Catalunya Ascendit a mariscal de camp 1802, morí en una missió a les Balears

Fill de Josep de Ribas Boyons, militar barceloní al servei de Carles de Borbó futur Carles III d’Espanya que el 1734 conquerí el regne de Nàpols als Àustria, i de la noble angloirlandesa Margarida Plunkett, seguí la carrera militar Recomanat per l’almirall Orlov , que comandava la flota russa contra els otomans a la Mediterrània, lluità a la batalla de Çeşme 1770 i posteriorment, seguint Orlov, serví a l’exèrcit de Caterina II de Rússia Es russificà el nom com a Ossip Mikhailovič Deribas , i el 1774 arribà a capità El casament amb una dama de companyia de la tsarina, Anastassija Ivanovna…

Participà en la guerra contra Napoleó i ascendí a coronel El 1883 organitzà les partides carlines del Baix Aragó i actuà sovint en combinació amb Ramon Cabrera, però fracassà al combat de Maials 1834, quan intentava d’unir-se a l’exèrcit carlí del Principat Ascendit a general i nomenat comandant del Baix Aragó i del Maestrat, anà a Navarra per entrevistar-se amb el pretendent Carles V, però fou fet presoner i afusellat pels liberals

Fou comissari general i comandant principal del cos d’artilleria de Marina, professor d’artilleria de l’Acadèmia de guàrdies marines de Cadis, comandant d’artilleria al departament de Cartagena i des del 1781 comandant de tot el cos Retirat a València el 1809, arran de la guerra del Francès, fou ascendit a tinent general És autor de manuals pedagògics Tratado de artillería 1773, Compendio de matemáticas 1781-91, Ejercicios de cañón y mortero 1787, tots publicats a Cadis

Fou redactor del Diari de Barcelona des del 1854 i corresponsal d’aquest diari a la guerra d’Àfrica 1859-60 i a Itàlia En collaboració amb Mañé i Flaquer escriví Historia del bandolerismo y de la camorra en la Italia meridional 1864 Lluità a favor dels liberals en la tercera guerra Carlina a Catalunya, i fou ascendit a general de brigada Fou cap del sometent de Catalunya i escriví un Reglamento para el cuerpo de somatenes de Cataluña 1889

Guerriller en la guerra contra Napoleó, lluità contra els absolutistes durant el Trienni Constitucional i contra els carlins a la primera guerra Carlina, a la Rioja, el País Basc, el País Valencià i Catalunya Ascendit a mariscal de camp, fou partidari d’Espartero i participà en el bombardeig de Barcelona 1842 Caigut Espartero, es refugià a Portugal Tornà, però, a Espanya, i pel novembre del 1844 s’alçà a la Rioja contra Narváez i ocupà Nájera, però fou derrotat i afusellat

D’una família de la petita noblesa, acompanyà Bonaparte a les campanyes d’Itàlia es distingí a Marengo i d’Egipte Fou governador de Dalmàcia i duc de Ragusa 1808 Ascendit a mariscal 1809, succeí Masséna a Portugal 1811, però fou derrotat per Wellington en la batalla de Los Arapiles 1812 El 29 de març de 1814 signà la capitulació d’Essonne, que impossibilità qualsevol resistència de Napoleó La revolució del 1830, que enderrocà Carles X, l’obligà a exiliar-se a Itàlia

Lluità en la primera guerra Carlina, a favor d’Isabel II Ascendit a general, participà en la guerra dels Matiners Fou ministre de la guerra en 1851-52 i, com a cap de govern, el 1853, de marina 1856-57 i novament de la guerra 1864, i capità general de Cuba 1866 i 1867-69, on reprimí els intents autonomistes, fet que provocà l’increment del separatisme i contribuí a l’esclat de la primera guerra cubana Es retirà el 1869