Resultats de la cerca
Es mostren 274 resultats
Sin-itiro Tomonaga
Física
Físic japonès.
Estudià a Tòquio, a Kyoto i a Leipzig Elaborà una teoria sobre l’electrodinàmica quàntica i féu recerques importants en física atòmica, dinàmica quàntica i electromagnetisme El 1965 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb RPFeynman i JSSchwinger
Edward Teller
Física
Físic nord-americà d’origen hongarès.
Estudià a Karlsruhe i a Leipzig i residí un quant temps a la Gran Bretanya finalment se n'anà als EUA, on fou professor de diverses universitats Participà en la construcció de la bomba atòmica i en la d’hidrogen
sèrie de Paschen
Física
Conjunt de ratlles infraroges que apareixen en l’espectre atòmic de l’hidrogen quan l’electró de l’àtom excitat cau a l’òrbita de nombre quàntic principal n=3.
La longitud d’ona λ de cadascuna d’aquestes ratlles, segons la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr , és donada, en Å, per l’equació λ = 8205,9 N 2 | N 2 -9, essent N un nombre enter més gran que 3
electronvolt
Física
Unitat d’energia que adquireix una càrrega elemental (electró) en traslladar-se entre dos punts amb diferència de potencial d’un volt.
El seu símbol és eV El seu valor és 1eV = 1,60219 × 10 - 1 9 J És utilitzat normalment en física atòmica i nuclear, com també els seus múltiples, el megaelectronvolt 1MeV = 10 6 eV i el gigaelectronvolt 1GeV = 10 9 eV
Ernest Orlando Lawrence
Física
Físic nord-americà.
Treballà en física nuclear, física biològica i física mèdica Fou un dels inventors del ciclotró, la qual cosa, juntament amb les investigacions sobre elements radioactius artificials, li valgué el premi Nobel de física el 1939 Participà en la fabricació de la bomba atòmica
sèrie de Lyman
Física
Conjunt de ratlles ultraviolades que apareixen en l’espectre atòmic de l’hidrogen quan l’electró de l’àtom excitat cau a l’òrbita de nombre quàntic principal n = 1.
La longitud d’ona λ de cadascuna d’aquestes ratlles, segons la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr , és donada, en Å, per l’equació λ = 911,8 N 2 / N 2 - 1, essent N un nombre enter més gran que 1
Johannes Stark

Johannes Stark
© Fototeca.cat
Física
Físic alemany.
Estudià la radiació i la teoria atòmica, i descobrí l’efecte Doppler en els raigs canals 1905, i el 1913 l’efecte que duu el seu nom, produït per un camp elèctric sobre les ratlles espectrals Premi Nobel de física el 1919
Frederick Soddy
Física
Físic i químic anglès.
Treballà amb E Rutherford a Mont-real 1902 i estudià la desintegració atòmica dels elements radioactius Amb W Ramsay, investigà la transformació del radi en heli mitjançant l’espectroscòpia i proposà el concepte d’isòtops Rebé el premi Nobel de química el 1921
Irène Joliot-Curie

Irène Joliot i Frederic Joliot
© Fototeca.cat
Física
Física francesa.
Fou collaboradora de la seva mare, Marie Curie, i després del seu marit, F Joliot, i tingué una participació destacada en les investigacions sobre radioactivitat i energia atòmica Dirigí l’Institut du Radium, i compartí amb el seu marit el premi Nobel de química del 1935
Samuel Abraham Goudsmit
Física
Físic neerlandès, naturalitzat nord-americà.
Estudià l’estructura atòmica dels elements basant-se en les característiques dels espectres corresponents El 1925, juntament amb Uhlenbeck, avançà la teoria del spin electrònic Fou editor de les revistes The Physical Society Review 1951-65, The American Physical Society 1966-74 i Physical Review Letters 1958-74
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina