Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
fixador del nitrogen
Biologia
Organisme que és capaç d’assimilar el nitrogen atmosfèric i d’incorporar-lo a la matèria orgànica.
Són fixadors del nitrogen les cianofícies i certs bacteris, com l' Azotobacter , el rizobi, etc
hidrometeorologia
Meteorologia
Branca de la meteorologia que estudia els productes de condensació i sublimació del vapor d’aigua atmosfèric.
núvol
![](/sites/default/files/media/FOTO3/tipusdenuvols.jpg)
Tipus de núvols
© Fototeca.cat
Meteorologia
Agregat de diminutes gotes d’aigua o de partícules de glaç suspeses en l’aire.
Quan l’aire atmosfèric carregat de vapor d’aigua és refredat fins a atènyer l’anomenat punt de rosada es formen, damunt els nuclis de condensació, les gotes d’aigua que constitueixen el núvol El refredament que provoca la formació de núvols és associat gairebé sempre als moviments ascendents d’aire La massa d’aire carregada de vapor puja fins a capes atmosfèriques superiors, on la pressió és menor, cosa que provoca l’expansió de la massa i el consegüent refredament precipitació El color dels núvols depèn del volum i de la natura de les partícules que els componen Els més foscs corresponen a…
front polar
Meteorologia
Línia de discontinuïtat atmosfèrica d’una forta concentració del gradient tèrmic i, en conseqüència, del gradient de pressió, que té una posició variable, manifestada en un desplaçament estacional (entre 35° i 50° de latitud) en relació amb el dinamisme de les altes pressions subtropicals.
És formada on es troben els fluxos d’aire fred que provenen de les latituds altes aire polar amb els d’aire càlid originat en aquestes altes pressions subtropicals aire tropical Les pertorbacions o els ciclons de la zona temperada pertorbacions noruegues neixen de les ondulacions d’una discontinuïtat entre l’aire càlid i l’aire fred del front polar Modernament, aquesta ondulació ciclònica és explicada per fenòmens d’acoblament, a través de la troposfera mitjana, dels efectes tèrmics predominants a les capes baixes amb els efectes dinàmics predominants en el nivell de la tropopausa ressò…
refineria
![](/sites/default/files/media/FOTO/REFINERIA.jpg)
Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…
heli
Química
Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIA) de la taula periòdica.
L’element natural és constituït pel núclid 4 He i conté traces del núclid 3 He 10 - 4 % Hom en coneix un sol núclid artificial, 6 He, molt inestable L’heli fou identificat per primera vegada, el 1868, en l’espectre solar per Lockyer i Frankland El 1895 Ramsay, a la Gran Bretanya, i Cleve i Langlet, a Suècia, l’identificaren en el gas que Hillebrand havia obtingut 1891 per acció d’àcids sobre un mineral de l’urani la cleveïta Ramsay, Travers i Holding l’obtingueren més tard 1898 separant-lo del neó atmosfèric La totalitat de l’heli emprat actualment prové dels gasos naturals El nucli de l’heli…
forçament radiatiu
Meteorologia
Alteració del balanç radiatiu produït pel canvi (generalment antròpic) en un component atmosfèric o en les propietats de la superfície terrestre.
El clima de la Terra és determinat pel balanç entre la radiació solar absorbida pel sistema Terra-atmosfera i la radiació d’ona llarga que surt cap a l’espai En aquest balanç influeixen notablement la composició de l’atmosfera i les propietats radiatives de la superfície terrestre Per això, la modificació de la concentració dels gasos atmosfèrics o del tipus de superfície es tradueix en un canvi, un forçament, del valor de la radiació absorbida o emesa El forçament radiatiu més important actualment, de naturalesa antròpica, és l’increment de les emissions de gasos hivernacle Aquests…
calamarsa
![](/sites/default/files/media/FOTO2/calamarsa_meteorologia.png)
Grans de calamarsa
Meteorologia
Grans de glaç, transparents o translúcids, de menys de 5 mm de diàmetre, procedents de la condensació del vapor d’aigua atmosfèric.
Si els grans són d’un volum més gros, és anomenada pedra Quan en temps tempestuós es formen cumulonimbes, al seu cim, que acostuma a estar sempre a temperatures per sota dels 0°C, es formen capes de partícules de glaç els falsos cirrus , que en caure a través del núvol tempestuós determinen una congelació ràpida i compacta de l’aigua sobrerefredada, que dona lloc a la formació dels grans de calamarsa Els grans de calamarsa transparents provenen de la congelació de gotes de pluja o de volves de neu mig foses, mentre que els semitransparents o translúcids provenen o bé de grans de neu…
Aloma
Literatura catalana
Protagonista d’Aloma (1938) de Mercè Rodoreda.
Figura adolescent que té una important dimensió psicològica i simbòlica arran de la focalització narrativa centrada que proporciona una visió de la realitat que l’envolta filtrada per la seva psicologia i les seves emocions El nom d’Aloma remet a l’obra Blanquerna de Ramon Llull, en què el personatge d’Aloma era la mare de Blanquerna i l’esposa d’Evast, una dona que aconsegueix de realitzar-se mitjançant el matrimoni i la maternitat A l’Aloma rodorediana, en canvi, li passa el contrari És una noia jove que viu unes relacions amoroses desgraciades i el fill que naixerà, fruit de la seva…
argó
Química
Element gasós, incolor, inodor i no tòxic, el més abundant dels gasos rars (gas noble).
La seva presència a l’atmosfera terrestre 0,934% en volum fou confirmada per John William Rayleigh el 1892 aire William Ramsay l’aïllà el 1894 L’argó atmosfèric és constituït per una mescla de tres isòtops 36 Ar, 38 Ar i 40 Ar, el darrer dels quals és, de molt, el més abundant 99,6% Diversos isòtops radioactius han estat també obtinguts artificialment L’argó és obtingut industrialment com a subproducte en fàbriques que treballen amb aire com a primera matèria i és subministrat en bombones d’acer sota una pressió de 150 kg/cm 2 , amb pureses del 99,9% o més, segons els usos Com els altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina