Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
sotho
Etnografia
Individu d’un poble de llengua bantú que viu a l’W del desert de Kalahari, entre els rius Vaal i Zambezi, a l’Àfrica del Sud.
Són 3 000 000 individus 1970, 20 000 dels quals treballen a les mines la resta són ramaders
kuba
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble negre de l’Àfrica equatorial, de raça congolesa i llengua bantú, que habita al Congo, entre els rius Sankuru i Kasai.
Al s XVII els kubes constituïren un important reialme, del qual resten notables obres d’art figures retrat dels seus reis i copes per a beure en forma de cap de dona
tsonga
Etnologia
Individu d’un conjunt de pobles de llengua bantú i de cultura similar que ocupen la regió costanera meridional de Moçambic i alguns territoris de Sud-àfrica i Eswatini.
Hom calcula la seva població en un milió i mig d’individus Conquerits pels ngunis a l’inici del segle XIX, comprenen diverses tribus que són compostes de diversos clans patrilineals, organització que s’ha mantingut fins avui Llur economia tradicional es basa en el conreu del mill, la melca i el blat de moro i en la ramaderia Actualment, molts d’ells treballen com a assalariats a Zimbàbue i a Sud-àfrica, on emigren periòdicament Tot i estar teòricament cristianitzats, perviuen entre ells nombroses pràctiques animistes
música popular de l’Amèrica llatina
Música
Segons criteris d’àmbit cultural i històric, l’Amèrica llatina comprèn els països americans que van ser colonitzats per espanyols, portuguesos i francesos.
Les diferències que s’observen en els processos de colonització, degudes a factors geogràfics, històrics i etnològics, han afavorit que la música popular sigui molt heterogènia en tot el continent Entre els gèneres de música popular d’arrel hispànica, es distingeixen els populars mestissos, per fusió de la cultura ameríndia amb elements hispànics o amb elements culturals afroamericans i, ja al segle XX, la cultura urbana, amb trets específics provinents de la indústria del cinema, els mitjans de comunicació i els interessos comercials de les cases discogràfiques que imposen, en certa manera,…
kongo
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble de l’Àfrica equatorial, de raça congolesa i llengua bantú, que habita a la cubeta del Congo, entre els rius Matari i Stanley.
Els kongos són actualment més de dos milions d’individus A l’època de la descoberta de la regió del Congo pels portuguesos constituïen l’important reialme dels kongos o manikongos, que aviat fou cristianitzat Quant a llur art, cal esmentar les talles d’avantpassats i de fetitxes, i els ullals d’elefant magníficament decorats
lala
Etnologia
Individu d’un poble negre de l’Àfrica central, de raça congolesa i llengua bantú, que habita al sud de la República Democràtica del Congo i al nord de Zàmbia.
tonga
Etnologia
Individu d’un poble bantú que, en nombre aproximat d’1.500.000 (1973), viu majoritàriament a Moçambic, però també n’hi ha a Eswatini i a la República de Sud-àfrica.
Malgrat llur conversió al catolicisme, tenen molt arrelades les seves creences tradicionals hi subsisteixen la poligàmia i les estructures familiars i tribals La manca de terres i de recursos fa que emigrin cap a Zimbàbue Participaren activament en la guerrilla contra els portuguesos
yaka
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita a l’W del Congo i al NE d’Angola, des de la vall del Kwango fins a l’alta vall del Lukula.
Organitzats en matriarcat, són agricultors i excellents escultors de la fusta Sota els luwes —casta dominant de família lunda immigrada— construïren un regne lunda entre Kwango i Kwilu s XV, i saquejaren i envaïren el Congo 1569, però en foren expulsats amb l’ajuda dels portuguesos
nkole
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica oriental del grup bantú que habita els territoris situats entre els llacs Edward i George i el Tanganyika, a l’extrem SW d’Uganda.
Són uns 500 000 individus 1960, dividits en dos grups socials ben diferenciats els hima , poble de pastors, i els iru , poble de pagesos
matabele
Etnologia
Individu d’un poble zulú de llengua bantú que descendeix del grup, que, vers l’any 1820, s’instal·là entre els rius Limpopo i Zambezi (Rhodèsia) i absorbí la població autòctona.
Cap al 1840 fundaren el regne de Matabele Els britànics, que s’havien fet aliats 1887 dels matabeles quan els alemanys s’installaren a l’Àfrica del SW, els sotmeteren 1893, després d’una guerra de quatre anys