Resultats de la cerca

Neix dins el terme de Sella per la confluència, al sud de la vila, dels barrancs de l’Arc i de Tagarina, formats als contraforts meridionals de la serra d’Aitana Segueix la direcció N-S, travessa el terme d’Orxeta aquí és anomenat també riu d’Orxeta , i després de travessar el de la Vila Joiosa desemboca directament a la mar al mig del nucli de la Vila Rep per la dreta, al terme d’Orxeta, un important afluent, el riu de Relleu regulat per l’antic pantà de Relleu, bastit el 1776 després d’aquesta confluència ha estat bastit, el 1960, el pantà de Sella o d’Amadòrio, per al regatge…

Començà amb l’objectiu de promoure l’excursionisme en els barris menestrals de Barcelona, com el Poble-sec A partir del 1925 realitzà ascensions als Pirineus i promocionà la pràctica de l’esquí a la Molina El 1958 creà el Grup Especial de Muntanya Fundà, juntament amb l’Agrupació Excursionista de Catalunya, l’Escola Glacera per a impartir formacions d’alpinisme, cascades de gel, escalada, esquí de muntanya, excursionisme i descens de barrancs Té seccions d’escalada, espeleologia, esquí, senderisme i tennis de taula Publicà un butlletí des del 1923, gairebé sense interrupció És l’…

El terme és drenat, a més, pel barranc de les Olles, límit septentrional, i uns altres barrancs tributaris també de la rambla de la Viuda Un 38% del territori és improductiu, ocupat per brolles i pasturatges Hi predomina l’agricultura de secà ametllers, oliveres, garrofers i cereals Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura molins d’oli El poble 467 h agl 2006, costurers 465 m alt, situat en un coster, pertangué fins el 1840 a l’Alcora la seva església Sant Pere depèn de l’Alcora Dins el terme han estat trobades inscripcions romanes i monedes islàmiques Cosa d…

Drenen el terme diversos barrancs, que aflueixen a la rambla d’Aiòder, afluent, per la dreta, al Millars Gairebé una tercera part del territori, molt accidentat, és ocupada per matollar i per pinedes L’agricultura de secà garrofers, oliveres, blat ocupa 358 ha, i el regadiu hortalisses, 12 Afectat per un radical despoblament des del 1965, minva per la pròpia decadència demogràfica més que no pas per l’emigració El poble 100 h agl 2006 505 m alt és, enlairat, a la dreta de la rambla d’Aiòder L’Església parroquial Sant Roc depèn de la d’Aiòder Lloc de moriscs 16 focs el 1602, fou…

Professor a l’Institut del Teatre de Barcelona Es graduà en dansa contemporània en aquest centre i completà els seus estudis a Brusselles Com a poeta, guanyà el premi Vicent Andrés Estellés de poesia 1997 amb Barrancs de fut i lud 1998, i ha obtingut diversos guardons als Jocs Florals de Barcelona amb Alfabet 1998 i Litúrgia del fang 1999 Com a dramaturg, és autor d’ Home perplex 1989, El mètode 1991, estrenada al Festival Montalcino, amb direcció de J Ollé i El vals dels desconeguts 1994, estrenada al Sitges Teatre Internacional 1994, sota la direcció de P Planella Entre les seves darreres…

Estès a l’esquerra del Xúquer, límit meridional del terme, al sector muntanyós cretaci serra de Dosaigües o d’El Ave 949 m alt que forma el límit entre la plataforma del Caroig i la mola de Cortes, al sud, i la foia triàsica de Bunyol, al nord Aquesta serra, divisòria d’aigües entre el riu Magre i el Xúquer, de direcció est-oest, és continuada vers l’oest per la mola d’El Oro, i vers el sud-est, per la serra d’El Caballón, al límit amb la vall dels Alcalans El territori, abrupte, és solcat per nombrosos barrancs i rambles hi ha pedreres de pedra calcària i jaciments de lignit La…

La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis força ben distribuïda per les zones humides menorquines, és força comuna a Son Bou Climent Picornell Son Bou 25, entre els principals espais naturals de Menorca El migjorn menorquí és una gran plataforma calcària, de materials vindobonians, solcats per barrancs abruptes i relativament profunds El prat de Son Bou o de Ses Canassies és situat a la desembocadura de dos d’aquests barrancs el de Sa Vall, o Atalis, i des Verger, i pràcticament al centre del litoral meridional de l’illa S’hi forma una petita albufera, en estat…

Pineda recentment cremada, al vessant obac de la serra de Malacara Ramon Dolç Les serres de Malacara i La Herrada del Gallego 24, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Entre el massís de Xiva-Utiel i l’eix orogràfic Rubial-Martés-Dosaigües es troben les serres de La Herrada del Gallego o Las Cabrillas Requena i Malacara Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig i Macastre Cap a ponent i al tram meridional, les aigües del Magre i l’embassament de Forata limiten aquestes muntanyes, mentre al nord i a llevant ho fa el riu Bunyol La gorja del Millars, afluent del Magre, separa el…

Neix de barrancs intermitents al NE de la Serrella i al N de la serra de la Xortà, prop de Castell de Castells, on és conegut com a riu de Castells , i, en rebre el barranc de Malafí, pren la direcció W-E Drena les valls de Pop encaixada entre la serra de Laguar i la muntanya de coll de Rates i de Xaló més oberta, entre el puig de Segili i el coll de Rates, on gairebé desapareix pels regadius 22 ha sota els estrats horitzontals de l’Eocè Reprèn el curs vora Gata, passada la qual el seu llit s’eixampla entre vinyars, tomba al NE, s’encaixa entre dipòsits quaternaris i desemboca a…

Aquesta darrera fa de divisòria d’aigües entre els barrancs que formen el de Seta, vers l’oest, i els que formen el barranc de Famorca, vers l’est L’agricultura ocupa només un 30% del terme, al sector central, el més baix hi predomina absolutament el secà 325 ha, oliveres, ametllers, cereals i vinya El 70% restant, ocupat per matollars, és aprofitat per a la ramaderia bestiar cabrum i oví El poble 769 m alt, que agrupa tota la població del municipi fagequins , és situat prop de la carretera d’Alcoi a Dénia l’església, erigida en parròquia el 1574, és dedicada a l’Esperit Sant…