Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
barbuda
Numismàtica i sigil·lografia
Història
Moneda portuguesa de billó encunyada per Ferran I (1367-83).
Era de llei 3 diners i equivalia a 20 sous
doblenc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó de dos diners de llei (16% d’argent).
bossonalla
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric de la moneda menuda de billó de poc valor.
blanca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval de billó
, múltiple del diner i de llei generalment baixa.
Fou batuda en molts estats cristians amb la intenció de subsistir els múltiples de plata per una moneda de pitjor aliatge Era anomenada així per l’aspecte amb què apareixia en finalitzar el blanqueig, darrera manipulació que rebia a la seca
banyolí
Numismàtica i sigil·lografia
Diner de billó batut a Banyoles entre el 1600 i el 1605.
emblanquir
Numismàtica i sigil·lografia
Tractar la moneda de billó, de manera que adquireixi aparença d’argent.
Erasme de Gònima i Passarell
Indústria tèxtil
Fabricant d’indianes.
Fill d’un teixidor de llana, Josep Gònima i Puig — Moià 1802, entrà d’aprenent 1757 a la fàbrica d’indianes de Fèlix i de Francesc de Maguerola, a Barcelona El 1766 es casà amb la filla del fabricant d’indianes Joan Coll i Manresa això li permeté, després de l’examen de rigor 1780, d’installar-se com a fabricant Edificà la seva fàbrica al Raval Barcelona a partir del 1783 el 1791 ocupava 1500 persones El 1808 hi installà un taller de fabricació de maquinària tèxtil, de curta durada, però un dels primers de Catalunya Envià vaixells propis amb teixits a Amèrica, que en tornaven…
fort de Ferran
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda portugesa de billó, de Ferran I de Portugal, també coneguda per tornès.
grave
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda portuguesa de billó encunyada en temps del rei Ferran I (1367-83).
En una de les cares presentava una llança anomenada grave que li donà el nom Tenia un valor de 3 diners de llei amb un pes d’1,95 g
seca
Numismàtica i sigil·lografia
Casa o taller on és encunyada moneda.
En un principi, i per remarcar probablement el caràcter sagrat que hom donava a la moneda, els tallers monetaris eren agregats als temples, com ara l’Herèon de Samos, el Tesèon d’Atenes o el temple de Juno a Roma A l’època medieval, inicialment, la fabricació de la moneda era generalment contractada a particulars per part dels comtes, i les seques poden ésser considerades tallers privats sotmesos a control per mitjà de funcionaris oficials Els reis de Catalunya-Aragó tingueren al Principat una seca reial, la de Barcelona, que funcionà des del 1208 A mitjan s XIII fou creada la de València…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina