Resultats de la cerca
Es mostren 576 resultats
Gabriel Tacchino
Música
Pianista francès.
Estudià al Conservatori de Niça i posteriorment, entre el 1947 i el 1953, es perfeccionà al de París amb Marguerite Long, Francis Poulenc, Jacques Février i Jean Batalla Guanyà diversos premis, com els del Concurs GB Viotti de Vercelli 1953, el Concurs Internacional de Piano F Busoni 1954, el Concurs Internacional de Ginebra 1955 i el Concurs Internacional de Piano Alfred Casella a Nàpols 1956, entre d’altres Tots aquests guardons afavoriren la seva projecció com a concertista Amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per H von Karajan, realitzà una de les seves actuacions més…
matagent

Matagent
BioImages (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Bolet gros, de la família de les boletàcies, de 6 a 30 cm de diàmetre, de barret hemisfèric o convex, blanquinós i mat, de tubs grocs i posteriorment vermells i de cama curta, inflada i de color vermell i groc.
Es fa en boscs caducifolis i en landes, sobre substrat calcari És tòxic La seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum Una característica diferencial respecte dels ceps o surenys comestibles és que, en tallar-lo, la seva carn es torna blava No tots els bolets amb carn que es torna blava en contacte amb l’aire són tòxics Boletus erythropus , el mataparent de cama roja, ben cuit és comestible, però en cas de dubte és millor rebutjar-los
costa
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
Tros de terra que és en contacte amb la mar.
Segons l’estat d’erosió, degut al treball de la mar, i l’acumulació de sediments, les costes presenten aspectes diferents, i poden ésser agrupades en costes rocalloses i costes d’acumulació A les costes rocalloses predomina l’erosió els penya-segats són costes rocalloses que presenten un relleu escarpat, tenen un gran pendent i solen ésser precedits per una plataforma rocallosa de superfície regular, que sobresurt a la baixamar Es formen per l’acció mecànica de les ones i dels còdols i la sorra que baten la costa i soscaven, així, la base del penya-segat amb el temps i aprofitant les…
badia
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Oceanografia
Entrada del mar o d’un llac en la costa, generalment més petita que un golf; l’obertura sol ésser més gran que no pas la penetració terra endins.
Per influència de l’ús anglès, el nom de badia designa alguns braços de mar badia de Baffin, alguns grans golfs gran badia Australiana i algunes grans masses d’aigües que penetren profundament el continent badia de Hudson En dret internacional, les badies han adquirit relleu com a conseqüència del problema del mar territorial La determinació del límit d’aquest tradicionalment de tres a dotze milles, encara que de vegades s’estén de 120 a 200 milles no ofereix cap dificultat quan la costa és rectilínia, però és difícil de fixar quan la mar forma entrants de penetració profunda La qüestió ha…
Alts Alps
Departament de la regió Provença-Alps-Costa Blava, França.
La capital és Gap
César Vezzani
Música
Tenor cors.
Estudià música a Toló i posteriorment ho feu a París, on el 1911 debutà a l’Òpera Còmica amb Richard Coeur-de-lion AEM Grétry Contractat per aquest teatre, hi cantà regularment fins el 1914, any en què l’abandonà a causa de diverses desavinences amb la direcció A partir d’aleshores intervingué en diversos espectacles operístics arreu de França, a més de teatres lírics de Bèlgica i Suïssa De retorn a França, centrà la seva carrera a Toló fins el 1948, any de la seva retirada dels escenaris Destacat intèrpret d’òpera francesa, fou un artista de referència per a òperes de G Bizet Carmen , E…
Leo Schrade
Música
Musicòleg nord-americà d’origen alemany.
Estudià musicologia a les universitats de Heidelberg, Munic -amb A Sandberger- i Leipzig, centre aquest darrer on fou alumne de Th Kroyer i es doctorà el 1927 amb una dissertació sobre la música antiga per a orgue També estudià història de la música i de la literatura, filosofia i economia Fou professor al seminari de musicologia de la Universitat de Königsberg, on obtingué un postdoctorat el 1929, i també impartí classes a les universitats de Bonn 1932-38, Yale 1938-58 i Basilea 1958-64 Fundà 1947 i edità 1947-58 The Yale Studies in the History of Music i la sèrie de partitures Yale…
merla roquera

Merla roquera
Peter Steward (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 19 cm, que té (el mascle), a l’estiu, el cap, el coll i el dors blaus i la resta d’un color vermellenc, amb les ales fosques.
L’àrea de distribució és pràcticament idèntica a la de la merla blava
cromatòpsia
Oftalmologia
Visió en què els objectes es perceben acolorits de manera anormal.
Segons el color dominant s’anomena cianòpsia visió blava, cloròpsia visió verda, eritròpsia visió vermella i Xantòpsia visió groga
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina