Resultats de la cerca

Estudià amb Antoine François Marmontel, Jacques François Halévy i Charles Gounod, el qual influí en les seves primeres obres, com la Simfonia en do major 1855 Amb la cantata Clovis et Clotilde guanyà el premi de Roma 1857, on compongué l’òpera bufa Don Procopio i la suite simfònica Roma Es dedicà principalment a la música escènica Posat de moda l’exotisme musical per Félicien David, molts dels llibrets que li oferiren reflectien ambients orientals o llunyans Dins aquest estil compongué Les Pêcheurs de Perles 1863, relativament ben acollida, La Jolie Fille de Perth 1867, no tan…

A set anys restà orfe de pare una institució benèfica sufragà els seus estudis al conservatori de Santa Maria di Loreto Nàpols Inclinat vers la música teatral, aviat es convertí en un dels capdavanters de l’escola napolitana d’òpera bufa amb L’italiana in Londra 1779, Giannina e Bernardone 1781 i L’impresario in angustie 1786, bé que conreà també l’òpera seriosa amb obres de tema clàssic Caio Mario 1780, Oreste 1784 Admirat per Goethe i per diversos sobirans d’Europa, fou nomenat mestre de capella de la cort 1787-91 de Caterina II de Rússia Hi compongué un Rèquiem 1787 i algunes…

Estudià amb Concepció Callao i Safford Cape El 1960 es presentà al Liceu de Barcelona amb Hänsel und Gretel , de Humperdinck posteriorment hi cantà Faust , de Gounod La seva activitat principal, però, se centrà en la música contemporània Schönberg, Berg, Stravinskij, Cage, etc Interpretà també obres de compositors catalans contemporanis JGuinjoan, JRodríguez i Picó, FMompou, JMMestres i Quadreny, CSanto Participà, entre d’altres, en les diverses edicions del Festival Internacional de Música de Barcelona, els Tage der neue Musik 1966 de Hannover, el Festival d’Avinyó 1968 i els recitals de…

Fou deixeble i amic de J Simon Mayr després estudià a Bolonya Admirador de Rossini, es dedicà a l’òpera El seu primer èxit fou Enrico di Borgogna 1818, però assolí la fama amb Anna Bolena 1830 Sollicitadíssim per haver-se retirat Rossini i per la mort de Bellini 1835, la seva obra traeix un treball precipitat, però l’escriptura vocal és d’una gran bellesa melòdica Conreà un estil pròxim a l’òpera bufa rossiniana, com a L’elisir d’amore 1832 i a Don Pasquale 1843, i un altre de típicament romàntic, amb temes històrics i novellescs, on emprà tots els recursos del bel canto , com a…

A Catalunya hi ha diverses denominacions adjectives de la tramuntana, segons la regió o localitat d’on hom considera que procedeix A l’Empordà la tramuntana té una força i una importància molt notables

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble A la cort de Versalles imperà la moda de recrear ambients i situacions més o menys bucòlics A tal efecte, s’estengué l’ús d’alguns instruments la sonoritat dels quals era tinguda per ’rural’ o ’pastoril' És el cas de la musette , que evolucionà ràpidament com a instrument cortesà De dimensions reduïdes, tenia dos tubs melòdics i un nombre variable de bordons, tots ells de llengüeta doble Els tubs melòdics eren dos oboès de secció cilíndrica connectats l’un amb l’altre El més llarg, combinant forats i claus, produïa…

Es dedicà a la caricatura i altres dibuixos, a més de treballar en el camp de la illustració i l’animació al cinema Es dedicà també a la pintura i en féu algunes exposicions Dins del seu camp, començà a treballar com a dibuixant humorístic en diverses revistes esportives El Borinot 1924, La Barrila Deportiva , amb el pseudònim de ‘Gripau’, i Xut 1925 Continuà a El Mundo Deportivo 1929, i també publicà a diaris i revistes de l’època com El Diluvio 1933 i L’Esquella de la Torratxa , durant la guerra civil Sindicalist ben actiu, fou un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants Professionals de l…

Vida Fill de Francesc Xavier Martín, tenor de la catedral de València, i de Magdalena Soler, d’una família d’argenters barcelonins, a l’edat de sis anys ingressà a la dita capella, on molt probablement rebé les beceroles musicals del mestre de capella Pasqual Fuentes Per un breu temps fou organista d’Alacant El 1776 anà a Madrid, on debutà com a compositor d’obres escèniques la primera òpera, I due avari , i poc després la sarsuela La madrileña o El tutor burlado , que remodelà més tard com a òpera italiana a Il tutore burlato Probablement a Bolonya completà la formació musical amb el pare…