Resultats de la cerca
Es mostren 365 resultats
Vila

Campanar de l'església de Sant Pèir de Vila
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (1.096 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), fins el 1970 del d’Arròs i Vila, bastit en un coster, a la dreta del barranc de Sant Martín, a llevant d’Arròs, dominant la vall de la Garona.
És presidit per l’església parroquial Sant Pèir, d’origen romànic A poca distància, vers l’E, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila El lloc és esmentat com una vila en una convocatòria dels homes de la Vall de l’any 1278 El dia 20 de novembre de 1313, a l’església de Sant Quirze d’Aubèrt, els sis cònsols castri de Villa , juntament amb trenta-un caps de casa de la localitat juraren fidelitat i prestaren sagrament i homenatge a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II, amb motiu d’haver recuperat aquest la Vall d’Aran
ordinació municipal
Història del dret català
Ordinació dictada per al bon govern d’una ciutat o vila, amb caràcter general o bé referent només a determinades matèries.
Als Països Catalans, a partir del s XIII, als llocs reials, les ordinacions eren dictades pel consell i eren posades en vigor pels cònsols, síndics, jurats, paers o consellers, amb coneixement del batlle a voltes les ordinacions eren derogades o limitades pel poder reial En els llocs de regisme baronial, a voltes eren a proposta de la senyoria, i si ho eren de la de les universitats, els calia l’aprovació del baró En alguns llocs, entre les ordinacions especials, hi havia les orgàniques de constitució de la universitat, les d’exaccions i la de la mostassaferia
magistrat | magistrada
Història
A l’antiguitat clàssica, persona que ostentava un càrrec públic.
A les ciutats gregues, aquests càrrecs eren propis dels ciutadans lliures, i llur distribució era efectuada per mitjà d’elecció o de sorteig A Roma, en un principi, només els patricis pogueren ostentar magistratures, però posteriorment les assoliren altres ciutadans plebeus Hi havia els magistrats ordinaris, elegits anualment o per un període determinat, i extraordinaris, nomenats únicament en determinades circumstàncies Hom distingia també entre magistrats majors cònsols, dictadors, pretors, magistri equitum , que tenien dret als feixos feix, i magistrats menors edils curuls,…
Destituït el cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona
El cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona, Albert Ginjaume, fa públic el cessament a instàncies de l’ambaixada de Finlàndia El motiu és un dinar celebrat l’1 de febrer convocat pel cos consular, del qual Ginjaume era secretari, al qual assistí Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat, municipi que pertany a l’Associació de Municipis per la Independència AMI La presència de Conesa a la trobada no hauria agradat a les autoritats espanyoles Per motius relacionats amb el moviment per la independència de Catalunya també foren destituïts anteriorment els…
guerra de l’Opi
Història
Conflicte que enfrontà la Xina amb la Gran Bretanya (1839-42).
L’emperador xinès, preocupat per l’increment del consum d’opi entre els seus súbdits, afavorit pel contraban i protegit pels britànics, en prohibí la importació i en féu llançar 20 000 caixes a la mar La Gran Bretanya respongué a aquest acte amb la guerra 1840 Després d’haver ocupat Xangai, els britànics obtingueren pel tractat de Nanquín la cessió de Hong-Kong, l’obertura de la Xina al comerç europeu, la rebaixa dels drets de duana i el dret de llurs súbdits a ésser jutjats només per llurs cònsols Aquest tractat, del qual les altres potències europees volgueren beneficiar-se…
Santa Maria de la Real
Interior de l’església canonical de Santa Maria de la Real
© Fototeca.cat
Monestir
Canònica augustiniana establerta a l’església de Santa Maria de la Real, de Perpinyà (Rosselló), el 1381, procedent del monestir d'Espirà de l'Aglí.
L’església, magnífic exemplar de l’art gòtic meridional, fou construïda al principi del segle XIV en un terreny adquirit pels cònsols de Perpinyà al rei de Mallorca el 1301 Hi residia una comunitat de preveres a la qual el bisbe d’Elna uní els canonges de l’Espirà, transformant així la nova comunitat en abadia canonical que depenia directament del bisbe Jaume Borró, el darrer prior d’Espirà, passà a ésser-ne el primer abat El 1592 fou secularitzada i es convertí en collegiata, que continuà regida per un abat fins el 1689 A partir del 1691 la seva església i dignitat…
cònsol de mar
Història
Cadascun dels dos magistrats que exercien a les ciutats i les viles mercantils catalanes la jurisdicció, en primera instància, sobre les causes marítimes i mercantils, juntament amb els defensors de la mercaderia, les corporacions de mercaders i llurs organismes de govern (consolat de mar).
Elegits habitualment pels prohoms o consellers de les corporacions de mercaders, com era el cas de València a Barcelona on presidien el Consell de Vint foren elegits el dia de Sant Marc pel consell de la ciutat fins que el rei Ferran II introduí, el 1498, la insaculació per a un dels cònsols, el cònsol militar o ciutadà , eren insaculats els membres de l’estament militar, els ciutadans honrats i els doctors en dret i en medicina per a l’altre, el cònsol mercader , els mercaders matriculats Els que restaren o els que foren restablerts després dels decrets de Nova Planta 1707-16,…
Consell de Vint
Història
Nom amb el qual fou conegut el consell de la mercaderia
de Barcelona, creat per Joan I de Catalunya-Aragó el 1394.
Era format per vint consellers de la mercaderia, elegits, des del 1536, per insaculació d’entre els mercaders matriculats, una part d’entre els majors o vells majors de quaranta anys, i l’altra, els joves majors de vint-i-cinc, els quals actuaven juntament amb els dos cònsols de mar i els dos defensors de la mercaderia Disposava, a més, d’un advocat, un síndic i dels oficials subalterns porters i guardes que administraven el dret del pariatge A diferència d’altres ciutats, era supeditat als consellers i al Consell de Cent Fou suprimit amb el decret de Nova Planta 1716 Les seves…
gens Fúlvia
Història
Família plebea romana, molts membres de la qual foren cònsols i magistrats de la república.
Quint Fulvi Flac s III aC defensà Roma contra Anníbal, ocupà Càpua i defensà la concessió del dret civil als itàlics Marc Fulvi Nobilior s II aC fou pretor de la Hispània Ulterior i prengué Etòlia fou protector d’Enni, que li dedicà un poema laudatori De la mateixa família fou Fúlvia s I aC, muller de Marc Antoni
tràbea
Indumentària
Varietat de toga romana portada pels cònsols, els cavallers i alguns sacerdots en cerimònies oficials.
Tenia unes bandes trabes de porpra, blanques o d’escarlata, però hom no en pot precisar la disposició
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina