Resultats de la cerca

Bartolomeo Antonio Antegnati ~1450-1503 en fou el fundador i construí els orgues de Milà, Como, Bèrgam i Brescia Costanzo Antonio Antegnati Brescia 1549-1624 fou compositor i organista de Brescia feu música d’església i madrigals i escriví L’antegnatica tabulatura i L’arte organica 1608

Fou secretari de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i director de l’Agrupació Aeronàutica Espanyola Publicà Formación de los cráteres lunares 1953, Cómo se realizarán los viajes interplanetarios 1958, The Names of the Minor Planets and their Meanings, Kessello 1963, Las maravillas del cielo i L’Univers 1966

Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid, el 1920, amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana Aplegà al Marroc els materials publicats a Textos màgics del nord d’Àfrica 1923 Amb Els textos dels historiadors musulmans referents a la Catalunya carolíngia 1922 inicià l’estudi de les fonts musulmanes referides a Catalunya, que prosseguí a Historiadors aràbics referents a la conquesta catalana 1932 publicat el 1987 Catedràtic d’hebreu a la Universitat de Barcelona des del 1932, malgrat haver guanyat ja la…

El 1986 guanyà el premi Castilla-La Mancha per la seva obra DJ El 1987 estrenà Como reses , escrita el 1979 en collaboració amb Luis Matilla El 1992, a les envistes de la celebració del 5è centenari del descobriment d’Amèrica, publicà Yo, maldita india , una lúcida reflexió sobre l’arribada dels espanyols a aquell continent

Professor de literatura a la Universidad Nacional Autónoma de México, i diverses universitats dels EUA, el Canadà i la Gran Bretanya entre les quals les de Maryland i Essex Especialista en literatura mexicana del s XIX i en l’obra de Jorge Luis Borges, collaborà a la premsa, taduí TS Eliot, S Beckett i altres autors El 1986 fou nomenat acadèmic del Colegio Nacional de México La seva obra literària compren les novelles i narracions La sangre de Medusa y otros cuentos marginales 1959, El viento distante 1963, Morirás lejos 1967, El principio del placer 1972 premi Xavier Villaurrutia 1973, Las…

Vida La seva biografia encara presenta força llacunes Podria haver estat emparentat amb Domènec Teixidor, que fou mestre de capella de la catedral de Lleida Si bé es desconeixen les dades de la seva primera formació musical, és molt probable que fos alumne d’Antoni Soler pels volts del 1770, ja que, entre altres notícies que avalen aquest fet, se sap que aquell any Teixidor sojornà uns quants dies a El Escorial Entre el 1774 i el 1778 fou prevere titular i organista primer de Las Descalzas Reales de Madrid Més tard, també per oposició, ocupà el vicemagisteri de capella de la capella reial Les…

Vida De formació autodidàctica, la major part de la seva trajectòria coneguda es desenvolupà a Madrid, on edità un gran nombre de llibres de temàtiques molt variades i adreçades a un públic popular Moltes de les seves obres aparegueren en fascicles i tingueren múltiples reedicions Escriví i edità diversos tractats referits a la música instrumental i la dansa Els més importants són Reglas y advertencias generales que enseñan el modo de tañer todos los instrumentos mejores y mas usuales, como son la guitarra, tiple, vandola, cythara, clavicordio, organo, harpa, psalterio, bandurria, violin,…

És autor d’un llibre encara molt important per a l’historiador actual Tratado de los derechos i regalías que corresponden al Real Patrimonio en el Reino de Valencia y de la jurisdicción del Intendente como subrogado en lugar del antiguo Baile General 1784-86, i de Noticia histórica de la antigua legislación valenciana sobre el régimen de aguas públicas publicat el 1851

Governador general de Moçambic, explorà les regions situades entre Moçambic i Angola sobretot el 1877 i el 1885, amb l’objectiu de constituir una zona d’influència portuguesa des de l’Índic a l’Atlàntic Aquesta política fou frenada per l’actitud de la Gran Bretanya, que la considerava perjudicial a la seva pròpia expansió colonial Escriví Como eu atravessei a Àfrica 1880

Llicenciat en dret, fundà l’editorial Hispano-Europea, de temes econòmics i científics Fou fundador, com a liberal cristià, de l’Institut d’Estudis Europeus, de la secció espanyola de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, de l’Institut d’Estudis Nord-americans, i exercí, a temporades, el periodisme polític Publicà La lucha por Europa 1952, La democracia como objetivo 1978, Unos granos de cordura 1982, etc