Resultats de la cerca

Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà…

Indústria química, tèxtil i alimentària L’antiga Curia Rethorum constituí un principat eclesiàstic del Sacre Imperi al cercle del Baix Rin El bisbat fou fundat al segle V, i durant el regne franc el bisbe governà la ciutat El 843 el bisbat passà de la jurisdicció de Milà a l’arquebisbat de Magúncia El 1770 fou erigit en principat de l’Imperi, i ho fou fins el 1805, però ja el 1798 li fou suprimida tota autoritat civil

Vers l’any 1192 el Pallars Jussà fou incorporat a la corona i integrat a la cúria de Lleida Al s XIV, constituïa la vegueria de Lleida i Pallars , regida per una mateixa persona Abans del decret de Nova Planta 1716, de la vegueria s’havien segregat les de Balaguer i Agramunt, i el Pallars romangué com una sotsvegueria L’any 1718 el seu conjunt Pallars Jussà, Segrià i Garrigues tenia una població global de 40 000 habitants

Hi ha el baptisteri i la basílica de Sant Joan del Laterà i el palau del Laterà, que fou residència dels papes fins a l’exili d’Avinyó L’actual palau, obra de DFontana 1586, acollí el Museu del Laterà, i avui és seu de la cúria diocesana de Roma Com a territori vaticà, gaudeix d’extraterritorialitat A la plaça del Laterà foren trobades 1934 les restes d’una antiga basílica i d’una caserna de Septimi Sever

Des del 1484 fou mestre de cerimònies pontifici, i bisbe d’Orte i de Cività Castellana 1503 És autor d’un dietari força detallat, que comprèn tots els seus anys a la cúria 1484-1506, el Liber notarum , i que constitueix una de les primeres fonts per a l’estudi de l’època dels Borja, dels quals és un aferrissat detractor En collaboració amb A Patrizzi dei Piccolomini escriví el primer Ordo servandus per sacerdotem in celebratione Missae 1495

Cursà estudis eclesiàstics a la Universitat Pontifícia de Tarragona, i l’any 1903 fou ordenat de sacerdot Dedicat a l’apostolat, ocupà diferents càrrecs dins l’arquebisbat de Tarragona, com el de notari de la cúria eclesiàstica i del tribunal metropolità de Tarragona El 1934 fou nomenat bisbe auxiliar del cardenal Vidal i Barraquer Esclatada la Guerra Civil Espanyola, al juliol del 1936 fou empresonat a Montblanc, i al mes d’agost del mateix any fou cremat

Doctorat en teologia i en cànons, es llicencià en dret a Cervera, on, com a professor, inculcà als alumnes les idees liberals i constitucionals Des del 1824 residí a Barcelona, on exercí càrrecs a la Cúria i ingressà a l’orde dels hospitalers, que arribà a dirigir com a vicari general Amic de Fèlix Torres i Amat, fou poeta ocasional i, amb el pseudònim Marcio , collaborà a “El Vapor” 1833 Publicà discursos en llatí i en castellà

Eclesiàstic de família cardenalícia i advocat, es féu famós amb l’oració fúnebre d’Innocenci XII Acadèmic a l’Arcadia amb el nom de Nidalmo Tiseo , fou un home d’una gran humanitat i de molta cultura ben acollit en la societat romana, organitzà a casa seva una tertúlia literària, d’on nasqué la seva obra més important, Ricciardetto publicada pòstumament el 1738, poema satíric en octava rima, en forma de paròdia heroicocavalleresca, que ridiculitza la corrupció de la cúria romana

Doctor en decrets, canonge de Girona, vicari general del bisbe Joan Margarit i ardiaca de Besalú Secretari del capítol de Girona, inserí a les actes notícies d’interès per a la història, particularment sobre la revolta catalana contra Joan II i la qüestió dels remences foren publicades en part les dels anys 1462-82 per Fidel Fita 1873 S'oposà a l’entesa entre la reialesa i els remences, als quals atribuí la crema de l’arxiu de la cúria de Girona l’any 1469

Des del 1362 figura ja a la cancelleria reial i des del 1374 consta com a secretari, càrrec en el qual, a la seva mort, succeí Bartomeu Sirvent Era nebot del canonista Bernat Miquel, advocat a la cúria papal d’Avinyó El 1382 consta com a auditor del consell reial De formació humanística, el 1380 redactà el preàmbul sallustià de la donació reial de llibres històrics a Poblet i és considerat l’autor del famós elogi de l’ Acròpolis d’Atenes , primer elogi fet en temps moderns