Resultats de la cerca

Es formà a Piera, on anà a viure als dos anys A divuit anys debutà a la màxima categoria amb el Club Esportiu Laietà Després jugà, gairebé sempre a la divisió d’honor, amb l’Igualada Hoquei Club, el Club Tennis Barcino, el Reial Club Deportiu Espanyol, el Club Hoquei Caldes –al qual també entrenà i amb el qual es proclamà campió de primera divisió–, el Club Patí Calafell, l’Sfèric de Terrassa en dues etapes, el Cerdanyola Club d’Hoquei i el Club Hoquei Santa Perpètua Ja retirat, presidí el comitè d’hoquei de la Federació Espanyola de Patinatge al començament dels anys vuitanta i a mitjan anys…

Puntista del Club Vascònia, es proclamà campió d’Espanya amb Carles Pedragosa 1975 i amb Alejandro García 1979 En morir Agustí Carbonell, president de la Federació Catalana de Pilota 1984, exercí de president en funcions fins el 1985, que passà a ser el vicepresident primer fins el 1993

La síntesi efectuada entre valors racionalistes i valors tradicionals es reflecteix en una arquitectura de volums contundents i materials autòctons Aquests trets destaquen en la seva casa estudi a la Florida 1958-59 ampliada el 1965, en la fàbrica de maó vist, utilitzada en diversos projectes com la Central de Comunicacions de Buitrago 1966-67, la central telefònica Madrid-Concepción 1969-72 i els habitatges del carrer Basílica, a Madrid 1966-74, entre d’altres, i en la puresa geomètrica d’obres com la Universitat Laboral d’Almeria 1973-74

Un dels fundadors de la cultura llatinoamericana Professor a Medellín, passà una bona part de la seva vida fora del seu país Collaborà en Revista Contemporánea Bogotà, Hispania Londres i La Nación Buenos Aires Aplegà la seva labor de crític en Crítica y arte 1932 i Letras Colombianas 1944 els seus estudis de filòleg, en Divagaciones filológicas y apólogos literarios 1934, i les seves memòries, en De mi vida y otras vidas 1949 i a El humanismo y el progreso del hombre 1955

Debutà l’any 1993 i competí representant el Club Boxa Gallego Prada de l’Hospitalet de Llobregat Es proclamà campió d’Espanya de boxa en la categoria de pes ploma 1992 També guanyà el títol català en la categoria de pes gall 1991 i pes lleuger 1993 Fou dues vegades campió d’Europa de boxa 1997, 1999 i assolí el títol de campió intercontinental llatí 1998 Formà part de la selecció catalana de boxa Es retirà l’any 2000

Migcampista format a les categories inferiors del Badalona, amb el qual debutà a segona divisió la temporada 1964-65 Després, entre altres equips, estigué a l’Andorra 1966-67 i el Mallorca 1967-69, 1970-71, i quatre temporades a primera divisió, una amb el Celta 1969-70 i tres amb l’Elx 1971-75 Posteriorment jugà en equips com el Múrcia, el Gandia i el Binissalem Es retirà com a futbolista el 1980 Exercí d’entrenador a les categories juvenils del Mallorca i, a la tercera divisió, a la Unió Esportiva Collera i l’Atlètic Balears

Entre el 1909 i el 1911 cursà les assignatures científiques d’accés a la carrera d’arquitectura i el 1915 collaborà amb Torres-García en un article en la revista Arte y Decoración Juntament amb Josep de Togores i Manuel Fontanals, formà un grup artístic al qual s’afegia, puntualment, Esteve Monegal Provinents de l’Acadèmia Galí, compartien estudi Tots eren, en aquells anys, uns apassionats de l’art d’avantguarda Cano també fou amic d’Ismael Smith i de Josep Mompou L’any 1918 exposà a les Galeries Laietanes i el 1920, a les Galeries Dalmau Els anys vint i trenta s’integrà en la vida cultural…