Resultats de la cerca
Es mostren 752 resultats
tractat de Cefalù
Història
Pacte signat per Carles de Salern (1285), presoner de Pere II de Catalunya-Aragó a Cefalù, pel qual renunciava a l’illa de Sicília a favor de Jaume, germà del futur Alfons II de Catalunya-Aragó, en canvi del seu alliberament.
El pacte preveia, a més, el casament de Jaume amb una filla de Carles, i el de la infanta catalana Violant amb un dels fills d’aquest Carles fou obligat a ratificar-lo quan fou traslladat a Catalunya, però ni França ni el papa Honori IV no acceptaren la cessió de Sicília i hi adreçaren un nou atac 1286
Vicent Lleó i Balbastre
Música
Compositor.
Ingressà l’any 1877 al Collegi del Corpus Christi de València Escriví un centenar de sarsueles, entre les quals es destaquen De València al Grau 1888, Dúo con la sultana 1894, La corte del Faraón , amb més de set-centes representacions seguides, i Un casament del dimoni 1894 En collaboració amb Amadeu Vives escriví Episodios nacionales
Tomàs de Lancaster
Història
Segon comte de Lancaster, de Derby i de Leicester.
Fill del comte Edmund de Lancaster, pel seu casament amb Alice de Lacy rebé els comtats de Salisbury i Lincoln Cap de l’oposició dels barons 1312, la derrota del rei Eduard II a Bannockburn ocasionada pels escocesos 1314 augmentà la seva influència S'oposà al favoritisme dels Despensers 1318-21, però fou derrotat i executat
Anastasi I
Història
Emperador romà d’Orient (491-518).
De la família valentinianoteodosiana, aconseguí la corona gràcies al seu casament amb Ariadna, vídua de l’emperador Zenó Derrotà la revolta dels isauris Introduí importants reformes administratives simplificació del sistema corporatiu, abolició de certs imposts, crèdits a empreses privades, etc Fou monofisita i perseguí els ortodoxos, fet que provocà les revoltes de Vitalià 513 i 515
Bartomeu Garí
Història
Cavaller.
Serví Pere IV el Conestable El 1464 fou tramès com a ambaixador a les corts de França per a comunicar-hi la declaració de traïdor contra Juan de Beaumont, a les de Borgonya per a sollicitar l’ajut dels seus ducs i a les d’Anglaterra per a negociar el casament de Margarida de York, germana del monarca anglès, amb el rei Pere
Dolça I de Provença
Història
Comtessa de Barcelona i de Provença, vescomtessa de Millau, Gavaldà i part de Carlat.
Filla de Gilbert, vescomte d’aquests darrers territoris, i de Gerberga, comtessa de Provença, fou tercera muller 1112 de Ramon Berenguer III de Barcelona Amb motiu del casament, Gerberga, vídua, li donà tots els dominis i heretats del seu marit, donació que estengué al seu gendre Un any més tard, ja morta Gerberga, Dolça féu donació de tot al seu marit
Josep Borràs i Marco
Literatura catalana
Música
Teatre
Comediògraf.
Fou tenor de sarsuela i actor còmic professional Tota la seva producció dramàtica són sainets en català En el pecat va la penitència 1883, Ensomiant 1883, El cullerot 1886, la peça més popular, amb títol pres d’una de les revistes satíriques alacantines més llegides, des del 1884 al 1889, El testament d’ultratumba 1901, Un casament per música i Vaja una boda
Guillem I d’Osona
Història
Comte d’Osona (1035-54), fill del comte Berenguer Ramon I de Barcelona i de Guisla de Lluçà.
El seu pare li llegà el comtat i el bisbat d’Osona, conjuntament amb Guisla El casament d’aquesta amb Udalard II, vescomte de Barcelona, el deixà, però, com a hereu únic del comtat El 1054 renuncià a aquest, a canvi de la vila de Santpedor i, potser, altres béns En morir llegà a Santpedor el monestir de Sant Benet de Bages No consta que fos casat
Harley Granville-Barker
Teatre
Dramaturg, autor i actor teatral anglès.
Com a director, foren particularment interessants les recreacions que féu de tragèdies gregues i les adaptacions de Shakespeare Les peces que escriví — The marrying of Ann Leete ‘El casament d’Ann Leete’, 1909, The Voysey Inheritance ‘L’herència de Voysey’, 1909, The Madras house ‘La casa de Madras’, 1909, The secret life ‘La vida secreta’, 1923, etc— segueixen la norma imposada per l’avantguarda francesa
Cirene
Ciutat
Antiga ciutat del planell libi, principal centre de la Cirenaica
, situada a 15 km de la costa, fundada cap al 630 aC per colons espartans de Tera.
La llegenda, però, fa provenir el seu nom de la nimfa Cirene , filla d’Hipseu, rei dels làpites Durant el segle següent fou base de fundacions de noves ciutats Adquirí importància a causa de la seva riquesa agrícola blat i llana Mantingué bones relacions amb Egipte, país amb el qual s’unificà pel casament de Ptolemeu III Evergetes i Berenice L’any 74 aC fou annexada per Roma
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina