Resultats de la cerca

S'establí de jove a l’Argentina i es casà amb la filla del ministre de finances Uriburu Reuní una important fortuna que li permeté d’edificar a Buenos Aires la Casa de España, cedida al govern espanyol, per a installar-hi la legació i el consolat, el Centre Català i el Montepío de Montserrat Creà el Banco Transatlántico, que la crisi econòmica del 1890 féu fracassar Morí d’accident, que la rumor pública atribuí al suïcidi

Deixeble d’Ignasi Mallol Es presentà, el 1941, a Barcelona i concorregué al primer i al segon Saló d’Octubre 1948 i 1949 Intimista, d’un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d’una ruralia civilitzada El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella Conreà també la pintura mural església de Sant Joan, de Valls

Deixeble de Joan Vila i Cinca i de Joan Vilatobà Formà part del grup del Cenacle, que animà la vida artística de Sabadell els anys immediats al 1939 Conreà successivament l’impressionisme i l’expressionisme Publicà diversos articles, un volum sobre L’art sabadellenc 1961-67, Las Brigadas Internacionales de la Guerra de España 1974, Sabadell, informe de l’oposició, 1788-1976 1975-82, en sis volums Des del 1980 fou director de l’Arxiu Històric de Sabadell

Caputxí des del 1820, el 1835 era vicari del convent de Martorell Baix Llobregat Exiliat arran de l’exclaustració, residí a Verona El 1841 fou destinat a Mesopotàmia, on fou prefecte de la missió 1846, delegat apostòlic provisional 1859, arquebisbe titular de Marcianòpolis 1866 i delegat apostòlic de Mesopotàmia, Armènia, el Kurdistan i Pèrsia Escriví diverses lletres i relacions, algunes parcialment estampades, com Les hérésies et les missions catholiques en Mésopotamie 1863-1865, Lettreau sujet de la reprise du Synode chaldéen 1866, Origine della missione dei pp cappuccini in Mesopotamia

Llicenciat a Barcelona el 1902, treballà a Barcelona i a Madrid i fou catedràtic d’otorrinolaringologia de la facultat de medicina de Barcelona 1926-51 Fundà 1950 la revista “Acta de ORL Iberoamericana” i es dedicà especialment a la cirurgia de la laringe

Titulat per l’Academia de San Fernando el 1846 Edificà nombrosos immobles de pisos a Barcelona dins l’estil neoclàssic

De molt jove començà a colleccionar discos i a organitzar concerts A vint-i-un anys treballà amb el promotor Gay Mercader i participà en les gestions per al primer concert a l’Estat espanyol dels The Rolling Stones , grup al qual entrevistà dues vegades 1976 i 1982 L’any 1983 començà a treballar a Catalunya Ràdio i el 1985 començà a presentar i dirigir el programa propi  Tarda Tardà  en aquesta emissora i posteriorment al canal iCat, que acabava sempre amb la frase "paraula de Stone" El programa s'emeté ininterrompudament amb periodicitat setmanal fins pràcticament la seva mort El mateix any…

Emprà el nom artístic Paquita Ferrándiz Debutà a set anys amb La glòria , de Ramon Garriga El 1931 passà a la companyia Vila-Daví Estrenà obres de Sagarra El prestigi dels morts , 1946 L’hereu i la forastera , 1949 i intervingué en reposicions, com la de La filla del mar 1971 i Terra Baixa 1976, de Guimerà, i El cafè de la Marina 1983, de JM de Sagarra L’any 1981 rebé el premi Ciutat de Barcelona És germana del dibuixant Joan Ferrándiz

Participà en la Guerra Gran en l’expedició del marquès de la Romana a Pomerània i a Dinamarca, i en la guerra del Francès amb les forces del general Blake a Bailèn i a Talavera de la Reina, en la defensa de Girona com a assistent del general Álvarez de Castro, i en la defensa de Tarragona el 1811 Durant la primera guerra Carlina actuà com a correu de les forces liberals Morí a 107 anys, després d’un viatge a peu a Madrid per saludar el rei Alfons XII

Catedràtic d’anatomia del Collegi de Cirurgia 1835 i de la facultat de medicina 1843 de Barcelona Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona tingué un paper destacat en els congressos mèdics de Torí i Florència 1841 i de Nàpols 1846 Collaborà amb Antoni Mendoza en la introducció de l’anestèsia amb èter a Barcelona 1847, i traduí al castellà el diccionari de medicina de Nyster 1848