Resultats de la cerca
Es mostren 416 resultats
Ponç

Representació de sant Ponç
Cristianisme
Màrtir romà.
Durant la persecució de Valerià es refugià a la seu episcopal de Cimiez actual barri de Niça, on patí martiri Segons la passió llegendària del segle VI, hauria estat batejat pel papa Poncià Força venerat als Països Catalans, hi té moltes capelles i ermites entre les més famoses, l’antic monestir de Sant Ponç de Corbera La seva diada era celebrada amb moltes festes populars a Barcelona se celebrava una fira de flors al carrer de Carders i una d’herbes al de l’Hospital, que encara perdura També era celebrada a Sant Feliu de Guíxols, Sant Julià de Vilatorta, a l’església de Sant…
Lluís Oliver i de Boteller
Història
Vescomte de Castellbò.
Fill de Francesc Oliver, senyor de la baronia de Balsareny, esdevingué un dels cavallers tortosins més influents i poderós cap de bandositats El 1519 fou síndic de Tortosa a la cort que se celebrava a Barcelona, encarregat de tractar de les eleccions municipals, que aquell any ocasionaren seriosos aldarulls entre els gremis Durant les Germanies valencianes, defensà Benicarló i Peníscola, i el lloctinent general de València, a més, li demanà que reunís 2 000 homes del Principat 1521 Fou nomenat coronel de la gent de Catalunya que s’incorporà a l’exèrcit reial —en bona part…
Capella de Sant Joan (Blanes)
Art romànic
La capella o santuari de Sant Joan és situat als peus de la torre i els murs de l’antic castell de Blanes, que per això és conegut com el castell de Sant Joan Es tracta, per tant, d’una capella del castell que pot tenir un origen força remot, dels segles X o XI, que és quan surt documentat el castell L’edifici actual és format per una nau rectangular tardana amb un campanar més modern, pintat de blanc, tot del segle XVII ençà Apareix en la documentació el 1245, en què Guillem de Blanes i la seva esposa Guilleuma hi varen fundar un benefici Al segle XVIII es va abandonar, però fou restaurada…
Víctor
Cristianisme
Nom donat a un pretès màrtir romà, del qual hi ha relíquies a diversos llocs de Catalunya.
Probablement es tracta de relíquies anònimes provinents de les catacumbes romanes on el mot victor ‘vencedor’ era un títol cristià donat a qualsevol màrtir En alguns indrets la relíquia ha donat lloc a una veritable devoció popular al sant, com és ara Castellterçol Moianès, on el 1660 fou traslladada una relíquia des de Montserrat i hom li dedicà un altar a l’església parroquial Per a aquesta relíquia i altres del mateix nom portades de Roma el 1711 es feu fer un gran reliquiari d’argent, on foren posades també relíquies d’altres sants Una novena en honor de sant Víctor i companys fou impresa…
la Creu de Maig
Festa religiosa de primavera que hom celebrava el dia de la Invenció de la Santa Creu (3 de maig).
Hom solia beneir solemnement el terme des de llocs alts des dels campanars de les esglésies, des del terrat de la catedral de Barcelona i antigament també des de les muralles de Barcelona i de Palma, Mallorca, des de pedrons o creus de terme, des de puigs, com el Toro, de Menorca a fi de protegir les collites La mainada solia alçar altarets enramats i feia capta, demanant pel veïnat “un dineret per la santa creu” amb l’import, acostumava a fer una berenada
Puiggraciós

Santuari de Puiggraciós
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Puiggraciós) del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), situat al vessant septentrional del Puiggraciós (807 m), contrafort oriental dels cingles de Bertí.
Segons una tradició, la imatge gòtica segle XV, abans venerada a la parròquia de Montmany, fou trobada en aquest indret i hom hi celebrava anualment una processó des del mateix segle XV El santuari fou bastit en 1701-11 i fou ampliat el cambril i una gran albergueria Del 1910 al 1936 serví de parròquia de Montmany Profanat aquest any, fou restaurat el 1954 i la Mare de Déu declarada patrona de la rodalia vallesana Des del 1973 resideix a l’antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puelles Conserva la imatge primitiva Torre de l'…
Relleu frustrat dels fiscals del "cas del 3%"
El nou fiscal en cap d’Anticorrupció, Manuel Moix, anuncia el relleu dels dos fiscals encarregats de l’anomenat "cas del 3%" de finançament illegal de CDC Moix, que té el suport del ministre de Justícia Rafael Català, justifica el canvi perquè creu que els fiscals encarregats del cas han d’estar destinats a Barcelona Els rellevats José Grinda i Fernando Bermejo investigaven el cas des del 2013 i van ser dos dels fiscals que es van rebellar contra Moix pel que van considerar desídia en l’anomenat "cas Lezo" de desviació de fons de l’empresa pública Canal de Isabel II En una conversa filtrada…
sega
Agronomia
Etnografia
Època de la sega.
En les societats agràries les acaballes de la sega acaballes eren celebrades amb diversos ritus d’acció de gràcies i de fertilitat El camp era considerat com un ésser viu al qual amb les collites dels fruits hom llevava la vida Sacrificis d’animals boc, ofrenes i ritus diversos, li tornaven la vida i n'asseguraven la collita següent Molts símbols de substitució apunten cap a un sacrifici humà originari Hom reservava sovint part de l’ofrena per barrejar-la amb la llavor La sega de l’última garba revestia una solemnitat especial era considerada l’esperit del gra, la mare Era portada ritualment…
Aquelarre
Folklore
Festa anual celebrada a Cervera l’últim cap de setmana d’agost i que té les bruixes com a principals protagonistes.
S'hi fan correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme, i tenen una especial rellevància la Fira del Gran Boc i el ball de la polla També s’hi ha consolidat l’Aquelarret Infantil Fou creat el 1978 per l’Assemblea de Joves de la ciutat amb la collaboració dels membres de la revista “Carreró de les bruixes” Posteriorment han anat agafant el relleu altres entitats i persones, sempre amb el suport de l’ajuntament En el seu origen la festa se celebrava al carreró de les bruixes, però després s’ha anat estenent per bona part de la ciutat antiga, inclòs el castell L’acte és…
esbart
Folklore
Dansa i ball
A Catalunya, grup o associació dedicat al conreu i la difusió de la dansa tradicional catalana.
El terme fou emprat, modernament, per un grup de literats vigatans joves, que crearen l’anomenat Esbart de Vic 1867, societat literària que celebrava les sessions a l’aire lliure Aquesta denominació fou aplicada després a grups que conreaven les danses folklòriques catalanes La més antiga fou la creada per Aureli Capmany 1907 a l’Associació de Lectura Catalana L’any següent se'n separà un grup que formà l’Esbart Català de Dansaires, encara existent, i que fou dirigit per Rafael Tudó i Duran 1908-09 i pel mateix Aureli Capmany 1909-17 Posteriorment n'aparegueren en gran nombre,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina