Resultats de la cerca

A París s’entusiasmà per l’obra de Gauguin, de qui fou amic Vers el 1904 conegué Picasso, per qui sentí també una gran admiració i a qui ajudà molt La seva obra, influïda pel simbolisme coetani, i particularment per Redon i Gauguin, revelà un protoexpressionisme, i fou de transició entre l’escultura de Rodin i la de Maillol Creà joies, vasos i jardineres

Deixeble de Viollet-le-Duc El seu primer encàrrec important fou el Castell Béranger de París 1894-98, on incorporà l’Art Nouveau més típic a l’arquitectura i obtingué el primer premi de façanes de la ciutat de París Construí després la casa del ceramista Coilliot a Lilla 1898-1900, diverses entrades del metro de París 1900-10, el Castel d’Orgeval 1905, la seva casa de París 1909-12, etc Unes altres obres importants, destruïdes, han restat fotografiades en la sèrie de postals Le Style Guimard 1903 Conreà també el grafisme i el disseny de mobles i objectes

Estudià a Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic 1921 i del Foment de les Arts Decoratives 1923 Es destacà pels dibuixos a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental 1930, d’un realisme minuciós Al Museu d’Història de la Ciutat, de Barcelona, hi té una sala dedicada És filla seva l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada Barcelona 1925

Estudià a Llotja, al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Escola Superior dels Bells Oficis De les seves activitats inicials cal destacar la seva tasca de crític d’art a La Veu de Catalunya  i la fundació de l’ Agrupació Courbet El 1917 feu el primer viatge a París, becat per la Mancomunitat de Catalunya El 1922 fou nomenat secretari de l’Escola dels Bells Oficis, càrrec que exercí fins el 1924, que es traslladà a París Dotat d’una gran senzillesa i simpatia personal, té un anecdotari riquíssim, que constitueix un retaule viu d’aquell període És decisiu el seu paper en el desenvolupament de la…

Monjo de Montserrat 1947, desenvolupà les seves habilitats artístiques al monestir, i el 1962 hi installà el primer forn de ceràmica, origen de l’obrador de l’abadia Amplià els seus coneixements amb estudis a l’Escola Massana de Barcelona 1962-65 El 1965 es traslladà a Sant Miquel de Cuixà, on fundà un nou taller Secularitzat el 1971, obrí un altre obrador a Codalet Conflent, i en la nova etapa continuà utilitzant el nom de religió Paulí , pel qual fou conegut Elaborà peces d’ús en les quals combina unes formes molt estilitzades amb una aplicació subtil de les coloracions Per a la realització…

Fets en motlle i decorats exteriorment amb figures en relleu, amb una textura externa molt fina al tacte i d’aspecte brillant, aconseguida amb una mena de vernís, dins les modalitats del marrò vermell i que duen impresa la marca sigillum del ceramista La decoració externa, feta també en motlle o aplicada amb tampó, és d’origen oriental apareix ja a Mègara Fou la primera ceràmica signada amb el nom del ceramista o del taller i amb altres motius, com ara xifres, figures, etc La signatura, en capital quadrada i algun cop en cursiva, és inscrita al fons del vas, sovint…

Format a Ginebra 1918-23 El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l’orfebre Ramon Sunyer Es presentà el 1928 en una collectiva de les galeries Dalmau El 1929 esdevingué professor de l’Escola Massana Durant la guerra civil de 1936-39 tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona 1957-66 Participà del Noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa, que,…

Deixeble d’Àngel Ferrant, donà a conèixer la seva obra de caire surrealistitzant en la històrica i escandalosa exposició de l’ADLAN del 1935, a la Llibreria Catalònia de Barcelona, juntament amb Jaume Sans i Ramon Marinello Aquelles obres eren situades entre l’organicisme d’Arp i els muntatges de Juli González Després d’un llarg sojorn al Japó, tornà a Catalunya i treballà en una plàstica d’inspiració orientalitzant Els anys cinquanta es lliurà a l’escultura no figurativa feta d’estructures orgàniques amb tècniques i materials diferents Les superfícies guerxes, l’abundor dels buits i balmes,…

Fou també metge, pintor i ceramista Format a Tortosa amb un germà seu, i a la Llotja de Barcelona des del 1841 El 1842 esdevingué director de les gerreries Fita i Tarrés, i fou el principal impulsor de la característica ornamentació en terra cuita de molts edificis i monuments barcelonins, tot i que també conreà l’escultura en altres materials Participà en exposicions, com la Nacional de Madrid de l’any 1867, on li fou premiada l’obra Triomf de l’Església militant És autor, entre altres obres, de l’escultura decorativa del monument a Galceran Marquet i del timpà de l’església…

Conegut per Planasdurà Considerat un dels pioners de la pintura informal abans de l’abstracció Exposà per primer cop a les Galeries Alfa de Barcelona 1943 amb una obra d’accents expressionistes, si bé més tard es definí com un pintor geomètric de forta intensitat cromàtica Treballà amb formes poligonals de colors plans, delimitades per rectes negres de gruixos considerables Menys rígid que Mondrian i més suau que els cinètics, el seu art té una clara dimensió espacial que proporciona un cert sentit de profunditat a les formes planes que empra Fou membre del grup Lais del Cercle de Sant Lluc…